La Sindicatura Electoral referma el seu compromís amb l'1-O: "Si el Parlament ens torna a fer l’encàrrec, l’acceptarem"

BarcelonaA les portes del referèndum de l'1-O i amb l'amenaça de multes elevades del Tribunal Constitucional, el Govern va demanar a la Sindicatura Electoral que es dissolgués. Els membres d'aquest organisme van acatar la decisió i van renunciar a la seva tasca d'àrbitre durant el referèndum. Abans de la seva renúncia, però, la Fiscalia ja havia interposat una querella contra els cinc membres d'aquest ens per desobediència, malversació de fons i també per usurpació de funcions. I és aquesta causa la que se sotmet a judici els propers 4 i 5 de novembre. Una causa que els síndics consideren del tot injusta. No es penedeixen de res, com ha dit aquest dimarts qui encapçalava aquella sindicatura, Jordi Matas, que ha assegurat que tornarien a acceptar el repte: "Si el Parlament torna a convocar un referèndum i ens torna a convocar com a acadèmics, seguirem exercint la nostra responsabilitat i acceptarem l’encàrrec del Parlament".

Matas ho ha dit en l'acte que ha organitzat el Grup de Suport a la Sindicatura Electoral de l'1-O a l'esplanada entre les facultats de Biologia i Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB). Un acte al qual han assistit una quarantena de persones, entre les quals hi havia la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie; el diputat de JxCat Francesc de Dalmases, i també el diputat i líder de Demòcrates, Antoni Castellà. "És una persecució acadèmica, nosaltres no hem comès cap delicte", ha afirmat Matas, que ha recordat que només van deixar les seves funcions com a síndics electorals perquè el Govern de Carles Puigdemont els hi va demanar.

"L'únic delicte que hem comès és el d'exercir la nostra responsabilitat com a acadèmics", ha afegit el politòleg, que ha recordat que les juntes electorals estan formades per juristes i politòlegs. "No és res estrany", ha assegurat, a més de recordar que han rebut el suport de diferents associacions de politòlegs d'arreu del món. La querella que va presentar la Fiscalia anava dirigida contra els cinc síndics electorals: Jordi Matas, Marc Marsal, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès. Ara bé, dels tres delictes que els atribuïa el ministeri públic, Matas ha explicat que durant el procés d'instrucció va caure el de malversació de fons públics. "La Fiscalia es va inventar una realitat sobre el setembre del 2017", ha assegurat. El síndic electoral, però, també ha recriminat l'actuació del TC: "Tenien una voluntat repressora i d'arruïnar-nos". L'alt tribunal havia amenaçat amb multes de 12.000 euros diaris els cinc síndics.

Concentració de suport el 4 i 5 de novembre

A les portes del judici, el grup de suport d'aquests cinc membres han dissenyat samarretes per reclamar la seva absolució i han convocat una concentració per als dies 4 i 5 de novembre, quan ha de començar el judici. "Hem passat molt desapercebuts", ha lamentat Matas, que ha recordat que el TC va presentar-los com "l'òrgan nuclear del referèndum". A més, el grup de suport dels síndics també proposa als professors que no facin activitats avaluables aquells dos dies i als estudiants universitaris que se sumin a la protesta.

L'acte d'aquest matí arriba pocs dies després que un jutjat contenció administratiu deixés sense efecte el manifest que va publicar la Universitat de Barcelona en què rebutjava la "repressió i violència policial" tot just una setmana després que es fes pública la sentència del Procés. La magistrada va declarar nul el text i el va deixar sense efecte. A més, va condemnar la universitat a pagar 600 euros pels costos judicials. Tal com va anunciar la UB, recorreran aquesta decisió, i aquest dimarts una de les membres del grup de suport de la sindicatura electoral, Conxita Àvila, ha dit que el claustre universitari és "el màxim òrgan de representació universitària" i que no es "pot limitar" la seva acció a través d'un jutjat. A l'acte d'aquest matí també hi ha mostrat el seu suport explícit la degana de la Facultat de Biologia, Rosina Gironés.