La Sindicatura de Comptes acredita que la ILC que dirigia Laura Borràs va fraccionar contractes

BarcelonaLa Sindicatura de Comptes ha certificat que, durant el període 2016-2018, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que dirigia l'ara portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, va fraccionar una sèrie de contractes. Borràs va ser la directora de la institució fins al 22 de gener del 2018, quan va fer el salt a la política. El Tribunal Suprem investiga precisament la diputada catalana per determinar si durant la seva etapa al capdavant de la ILC va adjudicar de manera irregular contractes a Isaías Herrero, fets que presumptament podrien ser constitutius dels delictes de prevaricació i malversació de fons públics. En una entrevista a l'ARA, Borràs va assegurar que no havia "fraccionat contractes" i que no havia de demostrar la seva "innocència" i, aquest dimecres, en declaracions al programa 'Tot es Mou' de TV3 s'hi ha reafirmat.

En l'informe del síndic Jordi Pons, aprovat pel ple de la Sindicatura, s'analitzen els comptes anuals de la ILC l'any 2018, en què només es van formalitzar contractes menors (713), però els tècnics van comparar els contractes amb altres dels exercicis 2016 i 2017, una vintena escollits a criteri de l'auditor.

"De l'anàlisi dels contractes menors del període 2016-2018 d'un import d'1,32 milions es desprèn que a set adjudicataris se'ls va adjudicar diversos contractes menors per imports acumulats superiors al màxim permès per al contracte menor. En cinc d'aquests casos hi ha una reiteració de l'objecte dels contractes", diu l'informe, que, per tant, conclou que hi va haver un "fraccionament de la contractació".

Aquests contractes són els de moderació del Fòrum Ploma Què llegeixes (tres contractes que sumen 52.000 euros), la realització de dues pàgines webs per part d'Isaías Herrero (27.000 euros entre els dos), el disseny i gestió de la fira Litterarum (25.000 euros en total), el Comissariat de l'Any Bertrana (18.800 euros entre dos contractes) i la neteja anual de la ILC (22.000 euros en tres contractes).

En les al·legacions, la ILC afirma que la Sindicatura ha interpretat de forma "retrospectiva" una instrucció del 2019 per interpretar la contractació del 2016 i el 2017. Segons la institució "van ser executats seguint de manera estricta el que preveu la Llei 5/2017 en matèria de recurrència de contractació menor". Sobre la contractació amb Herrero investigats pel Suprem, manifesta el seu "astorament" per aquesta interpretació de la Sindicatura i assegura que en el cas dels dos contractes d'Isaías Herrero es tracta de "dues pàgines webs completament diferents" –la del Festival Nacional de Poesia i la de l'Any Bertrana– i que, per tant, "és impossible connectar conceptualment el desenvolupament" de la primera web, que va tenir lloc l'octubre del 2016, amb la de l'Any Bertrana, que "va ser decretat pel Govern el mes de gener del 2017".

Passiu infravalorat

Però l'anàlisi de la Sindicatura va molt més enllà dels contractes i menors i es conclou que, "a causa dels efectes molt significatius descrits", els comptes anuals de la ILC "no expressen la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera" de l'organisme. En l'informe es detallen 16 observacions sobre els comptes de la ILC, com, per exemple, que en l'exercici 2018 i anteriors es van tenir "sobrants de transferències corrents" però no es va "crear passiu d'acord amb la normativa aplicable": en conseqüència, el 31 de desembre del 2018, "el resultat de l'exercici i els resultats d'exercicis anteriors estaven sobrevalorats en 268.703 i 759.690 euros, respectivament, i el passiu corrent estava infravalorat en 1.028.393 euros".

També s'apunta que dues funcionàries prestaven serveis a la institució quan les despeses no s'incloïen en el pressupost de la ILC, sinó que ho assumia el departament de Cultura o que hi havia expedients que no incorporaven l'informe de l'òrgan de contractació que motivés la necessitat del contracte. També es considera que les despeses dels programes Festival Nacional de Poesia i Fira d'Espectacles Literaris (Litterarum) eren subvencions directes als ajuntaments de Sant Cugat i Móra d'Ebre sense seguir el procediment establert que tocaria. A més, la ILC ocupa un edifici de la Generalitat de manera gratuïta i el permís per a aquesta ocupació temporal havia finalitzat el 16 de desembre del 2017 sense que s'hagués renovat a data de 31 d'octubre del 2019.

Borràs: "No hi ha hagut fraccionament"

Borràs sempre ha negat les acusacions i s'ha defensat asseverant que es tracta d'una persecució política. Aquest dimecres, en declaracions a TV3, malgrat que l'informe acredita el fraccionament, ha dit el contrari: ha asseverat que "no hi ha fraccionament" i que utilitzarà l'informe per defensar-se al Suprem.

Borràs no es va presentar a la citació de l'alt tribunal del passat mes de febrer, una crida que li va fer el magistrat instructor perquè declarés voluntàriament i així no haver de demanar el suplicatori al Congrés de Diputats per poder seguir la investigació. En total, el Suprem investiga contractes que sumen gairebé 260.000 euros i si Borràs i Herrero van aportar diversos pressupostos falsos a noms d'altres entitats.

També han sortit en defensa de Borràs el seu advocat, Gonzalo Boye, i el vicepresident del Parlament, Josep Costa, diputat de JxCat, asseverant que no s'acreditava cap delicte i asseverant que la Sindicatura de Comptes ha aplicat la llei del 2018 per revisar l'exercici de dos anys abans. Boye ha afegit que aportaran l'informe com a prova al Suprem per "acreditar que Borràs no ha comès cap delicte". Fonts jurídiques de la defensa expliquen que dels 18 contractes investigats al Suprem, la Sindicatura parla d'un de fraccionat, el d'Herrero. La resta de cinc contractes menors que estan en el punt de mira, segons aquestes mateixes fonts, no estan investigats pel Suprem.