El Govern s'obre ara a estudiar la B-40 per desencallar l'acord amb el PSC

BarcelonaQue Catalunya tingui pressupostos aquest any depèn ara mateix que el Govern i el PSC es posin d'acord sobre el futur de la Ronda Nord, el nom que rep l'autopista B-40 entre Terrassa i Sabadell i que històricament formava part del Quart Cinturó, l'autopista orbital que havia d'unir Martorell amb Granollers i que no s'ha fet mai. Fins ara, l'esquema es resumia així: el PSC reclamava donar un impuls a aquesta ronda després d'anys de bloqueig i el Govern s'hi oposava. Aquest dilluns, per primera vegada en dos mesos de negociació, el Govern s'ha obert a estudiar la proposta dels socialistes. Ho ha fet a través d'una esmena que ERC ha presentat a una iniciativa parlamentària del PSC sobre la qüestió. En aquesta esmena es diu que des de la Generalitat s'estudiaran "totes les propostes de millora viària possibles" a les comarques del Vallès, "incloent-hi la Ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar". En definitiva, que el Govern s'obre a mirar-se la proposta dels socialistes, malgrat que en continua recelant i no és clar que arribi mai a comprar-la.

Aquest moviment del Govern, coordinat amb el grup d'ERC al Parlament, es produeix després de constatar el bloqueig de les negociacions amb els socialistes. Cada dia que passa sembla més lluny l'acord per tenir nous comptes i, per això, l'executiu de Pere Aragonès ha decidit moure's en aquesta direcció. Fonts de la Generalitat argumenten que ha de ser "un pas important per intentar desbloquejar la negociació dels pressupostos", perquè per "primera vegada" es preveu també la Ronda Nord entre les opcions, "sempre que això serveixi perquè Catalunya pugui disposar de comptes per al 2023".

Ho acceptarà el PSC? La pregunta és de resposta incerta, tenint en compte els retrets i susceptibilitats que les dues parts acumulen en tota aquesta negociació. Aquest dimarts un representant dels socialistes compareixerà per donar-hi resposta, tot i que la proposta ha sigut rebuda amb desconfiança. Fonts socialistes expliquen a l'ARA que no volen un compromís que s'estudiarà la seva idea sobre la Ronda Nord, sinó que volen que s'executi directament. El seu argument és recordar que la Ronda Nord no és una invenció seva, sinó que ja figura al Pla de Mobilitat del Vallès que el Govern va fer el 2021. Un pla impulsat per una conselleria de Junts d'un govern de coalició amb ERC.

La idea del Govern, segons ha pogut saber l'ARA, és mirar de forjar un consens amb el territori sobre quina ha de ser la millor opció de mobilitat per al Vallès i, un cop s'hagi fet, establir llavors un conveni d'acord i finançament amb el ministeri de Transports. És a dir, que sigui el territori –i també els experts– qui es pronunciï sobre la viabilitat de la ronda. Tot plegat, "dins el primer semestre del 2023", segons es pot llegir a l'esmena que ha presentat ERC. No s'intueix que pugui ser una operació fàcil, començant pel territori. Hi ha alcaldes a favor –sense anar més lluny, els de Terrassa, Sabadell i Castellar– i també patronals, però també hi ha grups ecologistes o seccions locals d'ERC, els comuns i la CUP que s'hi oposen amb vehemència.

Que això sigui o no el desllorigador dels pressupostos s'escenificarà dijous al Parlament. Aquell dia, a les 12.45 hores, es votarà la moció del PSC sobre la Ronda Nord. Llavors ja se sabrà si ha acceptat o no les esmenes que ha presentat Esquerra. Si els dos partits hi voten a favor, l'acord de pressupostos serà més a prop. Si voten diferent, l'escletxa que els separa es farà una mica més grossa. Llavors, potser sí, amb risc de trencament definitiu.

Sindicats i patronals

Mentre el PSC i el Govern dirimeixen si resolen el seu empat infinit, aquest dilluns el president Pere Aragonès ha citat al Palau de la Generalitat les principals patronals i sindicats per informar-los del bloqueig de les negociacions. La idea original era que els agents socials i econòmics sortissin de la trobada pressionant el PSC per desencallar els comptes, però el que ha acabat passant és que han pressionat els socialistes, sí, però també el Govern perquè hi hagi un acord immediat. "Seria una irresponsabilitat que no hi hagués nous pressupostos", ha dit el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. També la Taula del Tercer Sector ha fet un comunicat pressionant en la mateixa direcció.

La trobada a Palau també ha servit perquè es visualitzés que, en el cas de la B-40, les dues patronals es posicionen clarament al costat de les demandes del PSC i no del Govern. Així i tot, el president de Pimec, Antoni Cañete, ha intentat mostrar-se conciliador assegurant que la proposta dels socialistes i la del Govern "no estan tan lluny". Sigui com sigui, el que ha sigut impossible de dissimular és que s'està instal·lant una sensació de pessimisme sobre les possibilitats de pacte. "Dilluns passat era més optimista", ha dit el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros.

El Govern sí que ha buscat pressionar directament els socialistes assegurant que el seu rebuig actual als comptes posa en perill uns números expansius. Per exemple un increment del 10,7% del capítol de despesa i inversions –41.025 milions en total– respecte als comptes del 2022. Mentrestant, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el líder del PSC, Salvador Illa, ha avisat que no se sentia pressionat ni per uns ni pels altres. "Els pressupostos de Catalunya es decideixen al Parlament", ha dit. I allà, la clau la tenen els escons del PSC.