Els sindicats ferroviaris, sobre el traspàs de Rodalies: "Ens han de garantir els drets laborals"
Els comitès d'empresa de Renfe i Adif han convocat cinc jornades de vaga a tot l'Estat
MADRIDEl missatge de tranquil·litat del Govern als empleats de Renfe i Adif després d'anunciar-se l'acord pel traspàs de Rodalies no ha satisfet les plantilles, que han convocat cinc jornades de vaga a tot l'Estat. Els sindicats de les dues empreses estatals no dubten que es pugui arribar a bon port i, de fet, deixen clar que no s'oposen al traspàs de Rodalies. Ara bé, els preocupa el fet que el traspàs obri, segons el seu parer, la porta a una segregació de Renfe i Adif i, sobretot, que no vagi de bracet d'una garantia dels drets laborals de la plantilla. En el cas de Rodalies, els sindicats calculen que el traspàs afectarà uns 4.000 empleats: 2.500 de Renfe i 1.500 d'Adif.
"Els treballadors volen continuar formant part de les empreses [Adif i Renfe]. No ens oposem al traspàs, sinó que suposi una segregació de les empreses públiques. Volem que [el traspàs] no comporti que [els empleats] es deslliguin del grup Renfe i Adif. Volem una negociació", ha resumit la secretària general del sector ferroviari de CCOO, Pepa Páez, en roda de premsa aquest dimecres.
Els representants dels treballadors de Renfe i Adif van acordar dimarts convocar cinc dies de vaga pel traspàs de Rodalies a la Generalitat. L'aturada laboral afectarà els dies 24 i 30 de novembre, així com els dies 1, 4 i 5 de desembre, coincidint amb el pont de la Puríssima, tots els serveis ferroviaris de l'Estat: alta velocitat, Rodalies, mitjana distància i mercaderies. L'abast concret no se sabrà fins que no es negociïn els serveis mínims. "Ara tenim un procés [de negociació] fins a arribar a la convocatòria de vaga", ha anticipat el portaveu de Sindicat Ferroviari, Rafael González Escudero.
30.000 empleats a tot l'Estat
Els sindicats veuen amb recel que Renfe i Adif, ara empreses públiques estatals, desapareguin del mapa. "Són dues empreses que ara aglutinen 15.000 persones cadascuna [30.000 a tot l'Estat]. Si es fraccionen en cada comunitat autònoma, ens temem que les condicions de treball es posin en qüestió", ha apuntat Escudero.
Bàsicament, veuen com un "risc" tenir fins a "disset empreses petites", en referència a si es replica la idea de Catalunya, on es crearà una empresa pública pròpia, Rodalies de Catalunya, que funcionarà com a operadora en substitució de Renfe. La queixa no és pas nova. El 2021, els maquinistes de Renfe van anar a la vaga precisament pel mateix motiu. "L'ambició política ha passat per sobre dels drets dels treballadors", ha assegurat el president del Comitè d'Empresa de Renfe, Andrés Rubio.
"Renfe no desapareixerà de Catalunya. El que fem és culminar un procés que va començar el 2010", va assegurar aquest dimarts la ministra de Transports en funcions, Raquel Sánchez, després de fer-se pública la convocatòria de vaga. Precisament, han estat els mateixos sindicats els que han fet referència a aquella data. "El 2010 es va arribar a un acord", ha recordat el representant de la CGT, Pablo Saeta. "És la situació desitjable, però caldrà anar pas a pas", ha dit. La diferència és que aquell traspàs va ser parcial (només la titularitat) i no implicava els recursos humans ni materials com ara.
En tot cas, l'acord, de moment polític, entre el PSOE i ERC per al traspàs de Rodalies a la Generalitat preveu que la futura empresa pública Rodalies de Catalunya tingui representació de Renfe. Pel que fa al paper d'Adif i el seu control de la infraestructura, damunt la taula hi ha més incògnites que certeses, però el que es dona per fet és que un traspàs complet de les vies és impossible.
Dos grans convenis col·lectius
Actualment, els treballadors de Renfe i Adif estan coberts per dos convenis col·lectius –un a cada empresa– negociats amb els comitès d'empresa. Com que l'abast d'aquests és tan gran, l'organització sindical sempre ha estat molt forta per blindar unes bones condicions. En el cas de Renfe, per exemple, l'últim conveni es va negociar el 2022 i està en vigor fins al 2025.
El desconcert entre els sindicats és si les condicions assolides que recullen aquests convenis es replicaran en un possible conveni col·lectiu de la futura operadora catalana. Els salaris o la flexibilitat interna -un gruix de la plantilla de Rodalies no és de Catalunya- en són dos exemples.
"Això no s'arregla posant la titularitat sota Pere Aragonès", ha expressat Saeta. Els sindicats han aprofitat la roda de premsa sobre la convocatòria de vaga per denunciar l'estat del servei: "Hi ha greus deficiències [a Renfe i Adif] per una política errònia de tots els governs que ha provocat un deteriorament greu de la infraestructura i el servei".