El Síndic de Greuges reclama millores en la transparència del Parlament
Arran del cas de les llicències per edat, l'insta a publicitar tots els acords amb el personal i a garantir que es compleixen les resolucions dels òrgans de transparència
BarcelonaEl Síndic de Greuges ha presentat aquest dilluns l'informe sobre transparència de l'any 2021 a Catalunya, en què no han faltat les referències al cas de les llicències per edat del Parlament, destapat per l'ARA, i les traves que va posar la cambra per accedir a aquesta informació. En una roda de premsa, Rafael Ribó ha instat el Parlament a introduir millores en el seu sistema de transparència -a diferència de la Generalitat, està al marge de la Comissió de Garantia d'Accés a la Informació Pública (GAIP)- que passin per publicitar tots els acords que es prenen amb els treballadors; la totalitat de les retribucions (inclosos els triennis en el cas dels alts funcionaris), i també que es garanteixi el compliment de les resolucions dels òrgans de transparència.
"S'hauria de fer publicitat activa de fins a l'últim cèntim", ha assegurat Ribó, que ha afegit que és la política de transparència que hauria de predominar a Catalunya i també a l'Estat, on ha considerat que tampoc és així.
El mes d'abril del 2021 l'ARA va sol·licitar conèixer quantes persones es trobaven en el règim de llicència per edat (cobrar sense treballar durant els cinc anys previs a la jubilació) i quines eren les seves retribucions, però la cambra catalana no va contestar fins nou mesos després. En un principi va denegar la informació, i quan l'òrgan de transparència del Parlament -arran d'un recurs d'aquest diari- va instar a lliurar les dades, la mateixa administració i la secretària general, Esther Andreu, es van negar a detallar el que estaven cobrant les 21 persones que percebien el sou sense acudir al seu lloc de treball. Una situació que es va resoldre després de diverses queixes d'aquest mitjà i de la intervenció de la presidenta del Parlament, Laura Borràs.
El síndic ha resumit que, en termes generals, les administracions catalanes van "lentes" a l'hora de posar al dia la transparència i que no sempre es dona la informació de forma intel·ligible al ciutadà. De fet, ha opinat que tampoc s'ha difós prou que existeix el dret d'accés a la informació pública. Ha comptabilitzat que durant l'any 2021 hi va haver unes 10.000 peticions de transparència, un 20% de les quals no s'han acabat contestant.
En aquest sentit, ha recomanat a les administracions crear unitats d'accés a la informació pública que es dediquin a donar resposta a les diferents sol·licituds, a més de remarcar la necessitat d'informar de les vies d'impugnació que tenen els ciutadans si no queden satisfets amb la resposta que se'ls dona.
En relació amb la mateixa qüestió, Ribó també ha reclamat una reforma legal del registre dels grups d'interès, ja que hi ha dificultats per monotoritzar els contactes que tenen les diferents institucions.