El Síndic de Greuges exigeix al govern espanyol una investigació efectiva sobre la brutalitat policial de l'1-O

BarcelonaL'Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC) ha exigit públicament a l'Estat espanyol que faci efectiva la investigació sobre "l'actuació desmesurada de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil" contra els ciutadans el passat 1 d'octubre. Així ho han manifestat aquest divendres el Síndic de Greuges Rafael Ribó, l'adjunt general del Síndic, Jaume Saura, i el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), David Bondia.

L'ens, creat el passat novembre, ha aprovat una declaració en què reclama al govern espanyol una investigació "objectiva i clarificadora" sobre l'ús excessiu de la força per part de els forces policials de l'Estat l'1-O, així com també la "identificació dels seus responsables" i una possible "violació dels drets humans". L'atestat se suma a la petició d'una anàlisi que ja va fer l'Organització de les Nacions Unides (ONU) poc després del referèndum, i a la que el ministre d'Exteriors Alfonso Dastis es va comprometre amb el Secretari General del Consell d'Europa.

Tot i això, Rafael Ribó s'ha mostrat escèptic sobre una possible resposta per part de l'Estat espanyol, fins ara inexistent, ja que encara "ningú no coneix que aquesta s'hagi redactat". El Síndic ha reconegut que es mostraria "sorprès" si aquesta s'acabés produint, i creu que "seguirà havent-hi un incompliment, però tant de bo es fes una investigació", ha admès.

La reunió de l'EDHC d'aquest divendres també ha servit per abordar una primera proposta de catàleg de drets humans a Catalunya i per elaborar un Pla Nacional de Drets Humans. El president de l'IDHC, David Bondia, ha expressat la l'objectiu de "fer pedagogia en matèria de drets humans a casa nostra" i que, per això, la creació d'un pla d'aquestes característiques ha de comptar amb un "procés participatiu des de la societat civil".

De la mateixa manera, Bondia ha lamentat que a Espanya encara no hi hagi cap pla de drets humans i que això dificulta el diàleg. "El govern socialista va fer un esborrany, però es va acabar arxivant", ha explicat. D'altra banda, però, ha indicat que cal fer un replantejament del que significa la vulneració dels drets humans. "Estem davant d'un cas de no obrir una investigació, que és tan violació de drets com l'acció, però moltes vegades també ho són les omissions", en referència a la falta de resposta de l'Estat espanyol.

La declaració s'enviarà al govern espanyol i a les Corts Generals, però també a òrgans internacionals com les Nacions Unides o el Consell d'Europa, òrgan al qual pertany l'Estat espanyol. En aquesta línia, Ribó a indicat que "la declaració està damunt la taula", però que serà prudent esperar a veure quina acabarà sent la resposta des de Madrid.