Els silencis de Duran inquieten CiU en una fase clau del procés

BarcelonaLes últimes tres preguntes del grup parlamentari de CiU al Congrés de Diputats dirigides al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no les ha formulat el seu cap de files, Josep Antoni Duran i Lleida. Aquesta responsabilitat ha recaigut en Josep Sánchez Llibre -un dels seus homes de confiança des de fa dècades- i en Pere Macias, portaveu adjunt del grup a Madrid. Una delegació de funcions simptomàtica que se suma a altres silencis de Duran, en un moment en què el procés ha arribat en el seu punt determinant. “A tot plegat s’hi va sumar, diumenge passat, el fet que no fes cap intervenció en el consell nacional en què es va decidir donar llibertat de vot en la segona pregunta de la consulta”, recorden fonts de la direcció d’Unió.

Els diputats de CiU a Madrid fa temps que observen amb “sorpresa” l’actitud de Duran quan falten poques setmanes per a la consulta. Alguns diputats la qualifiquen com a “absent”, d’altres sostenen que “s’ha desentès” del dia a dia al Congrés. Duran ha vist com els seus reiterats avisos des del faristol de la cambra no han fet efecte en Rajoy, que es manté ancorat en l’immobilisme. “Si no actua, es trobarà amb la declaració unilateral d’independència que faran alguns al Parlament”, va advertir-lo fa gairebé un any. Eren els moments del debat sobre la data i la pregunta, quan Duran es movia per incloure-hi la tercera via. Quan Mas li va plantejar la doble qüestió del 9-N, “ho va acceptar en trenta segons”, segons fonts coneixedores de les negociacions. Ni tan sols fixar data i pregunta va estovar les intencions del govern espanyol.

Menys presència pública

Les intervencions públiques de Duran tampoc tenen el ritme que tenien abans. Concedeix menys entrevistes -fa setmanes que no se’l sent a la ràdio-, però aprofita el seu compte de Twitter per opinar sobre el procés i les seves cartes web setmanals a la militància per expressar les visions sobre el país. Paral·lelament, continua construint la plataforma Catalunya al Centre, una “refundació” del centre polític català que es presentarà aviat.

L’acte públic més important de Duran després de la Diada ha sigut la reunió mantinguda amb el nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, a Madrid. En la roda de premsa posterior va constatar, un cop més, l’enrocament de Rajoy. I, en converses privades, ha reconegut que el marge per buscar la tercera via és “estret”. Fa gairebé un any, precisament el 9 de novembre de l’any passat, en el marc d’una conferència que els seus col·laboradors van trobar “transcendental”, encara insistia a abanderar el camí del mig entre el projecte recentralitzador del PP i la independència.

Unió ja prepara per al 22 i 23 de novembre -ningú a CiU és capaç de preveure amb exactitud quin serà l’escenari a finals del mes que ve- unes jornades de “debat i reflexió” conjuntament amb sectors de professionals, universitaris, entitats socials i econòmiques i representants del món cristià. No és cap secret -ho ha explicat Duran en més d’una ocasió- que els democristians assenyalen que el seu futur com a partit pot ser exitós “en el futur mapa de partits” que s’obre al país. I és per aquest motiu que volen reforçar-se a nivell ideològic.

Quin futur li espera a Duran? Des del sector renovador assenyalen que “té corda per estona” i que per això ha volgut “seduir més que imposar” en el debat intern sobre la segona pregunta de la consulta. Allunyat de la secretaria general de CiU, divideix el seu temps entre Madrid i la preparació de Catalunya al Centre. Una plataforma pensada, també, en clau plebiscitària.