Els silencis de la cúpula de Junts amb la gestió de Borràs

BarcelonaEl cap de setmana del 29 i el 30 de gener, quan es van intensificar les negociacions per evitar la retirada de l’escó de Pau Juvillà, la direcció política de Junts per Catalunya va decidir “donar confiança” a la presidència del Parlament perquè gestionés la situació. A posteriori, però, només la portaveu del partit, Elsa Artadi, va tancar files dilluns amb Laura Borràs i va fer “autocrítica” per la manca d’unitat independentista. No hi ha hagut més declaracions dels membres amb més pes del partit. Diversos dirigents consultats per l’ARA admeten que la resolució del cas Juvillà no ha estat bona, que s’ha tornat a evidenciar la desunió independentista, que la presidència del Parlament en surt tocada i, de retruc, el discurs de Junts.

Després de la retirada de l’escó al diputat de la CUP, no han parlat explícitament de la situació ni l’expresident Carles Puigdemont -només va difondre el comunicat del Consell per la República que reclamava defensar l’escó de Juvillà fins a les “darreres conseqüències”-, ni el secretari general, Jordi Sànchez, ni tampoc altres cares del Govern. El president del grup parlamentari, Albert Batet, que dilluns es va reunir amb el president, Pere Aragonès, al Palau de la Generalitat, també va esquivar el cas i es va remetre a les declaracions d’Artadi. Tampoc ho ha fet l’expresident Quim Torra, el primer damnificat per la Junta Electoral Central i molt crític amb l’expresident del Parlament Roger Torrent quan li va retirar l’escó sense sentència ferma. L’expresident, tot i no militar a Junts, formava part del nucli de la presidenta del Parlament, juntament amb el diputat Francesc Dalmases, que és dels pocs que ha defensat públicament la gestió de Borràs a les xarxes. S’ha pronunciat en sentit contrari, però, un altre exdirigent d’aquest entorn: l’exvicepresident de la cambra, Josep Costa. Ahir a Vilaweb assegurava que amb el cas Juvillà s’havia fixat un precedent fins i tot pitjor que amb Torra : “El ple ha renunciat a tenir la sobirania per decidir sobre això, i ha dit que els funcionaris facin el que vulguin”.

Dues reunions d’executiva

Els silencis de bona part de l’executiva de Junts tenen més a veure amb el resultat de la gestió -Juvillà s’ha quedat sense escó i hi ha hagut una nova picabaralla independentista- que no pas amb el fet de si Borràs s’havia d’arriscar o no a desobeir. De fet, bona part de les fonts consultades pensen que la presidenta del Parlament es va anar posant pressió a sobre amb les seves pròpies declaracions, sense tenir clar amb què es trobaria. Arran del risc penal d’incórrer en la desobediència, dissabte 29 de gener l’executiva del partit deixa la gestió del cas en mans de la presidenta del Parlament, però no es tanca cap estratègia concreta -només es valoren escenaris-. Sí que es demanen, però, “garanties” a la CUP que si Borràs desobeeix, tots els candidats de Lleida de la CUP s’havien de comprometre abans a no agafar l’acta.

D’això se’n parla tot el cap de setmana -per Junts negocien Aurora Madaula, Francesc Dalmases i Josep Rius-, però no s’arriba a cap acord amb ERC i la CUP i així es constata dilluns a primera hora en una nova reunió de la direcció del partit. A la trobada no hi assisteix Borràs -té un acte a primera hora i encadena reunions sobre el cas Juvillà a la cambra- i a partir d’aquí l’executiva de Junts s’anirà assabentant sobre la marxa del que passa, inclosa la proposta d’aturar l’activitat parlamentària. De fet, la direcció no havia vist el document per escrit en què s’explicitava la proposta de Borràs perquè desobeís també el Govern. Alguns li retreuen que es replegui durant la crisi només amb el seu nucli dur.

Dilluns passat hi va haver intervencions “dures” a la reunió de l’executiva de Junts. No directament contra Borràs, sinó per lamentar com el cas Juvillà afecta el discurs de la “confrontació” i provoca una nova manca d’unitat independentista. De fet, una de les qüestions que es van convenir -i que alguns creuen que Borràs no va complir en l’entrevista a RAC1- va ser evitar les crítiques a ERC i la CUP. Altres, com Jaume Alonso Cuevillas -que es va incorporar a darrera hora a la negociació- defensen que s’havia de plantejar diferent d’entrada: “No sé si jo hauria lliurat aquesta batalla”, va dir ahir a RNE i La2. Ell, de fet, va ser defenestrat de la mesa precisament per plantejar els límits de la desobediència. Algunes veus creuen que, després del cas Juvillà, guanyaran pes les veus pragmàtiques dins de Junts.