BarcelonaLa participació d'Espanya al Mundial de Qatar haurà sigut més breu que qualsevol de les columnes de Mariano Rajoy a El Debate. I això que en l'última, de només dos paràgrafs, es permet el luxe de dedicar-ne un a acomiadar-se dels lectors. Pressionats per l'espai, els periodistes hem viscut amb admiració la capacitat de condensar el missatge de l'expresident espanyol. És cert que sovint ha recorregut a obvietats. El títol mateix de la seva columna és tota una declaració d'intencions -"Així va ser (o no)- . "S'ha acabat el Mundial per a Espanya. Hem quedat eliminats i serà el Marroc qui jugui els quarts de final", no seria l'opinió més arriscada sobre el paper de la selecció de Luis Enrique, però és un digne final per a algú que ha convertit en tema de conversa expressions com ara "Alemanya és Alemanya" o "el Japó és el Japó". I aquí entra la segona virtut d'aquest registrador de la propietat que un dia va somiar en gran fins a arribar a ser columnista del Mundial: el que explica s'entén. No cal anar a buscar segones lectures. "Les coses són com són", escriu per exemple aquest dimarts, i no és la primera vegada que ho fa servir (en quatre cròniques que ha fet).
Per a El Debate ha estat un encert descomunal convèncer Rajoy perquè hi escrivís –perquè els enviés les notes d'àudio que després algú altre deu haver posat en pàgina–. S'han convertit en un dels mitjans de referència d'un Mundial més aviat ensopidot, almenys pel que fa a les expectatives dels aficionats espanyols. I, per si hi havia algun dubte, ha permès al gran públic saber com pensa qui va dirigir tot un estat entre el 2011 i el 2018, malgrat que ja havia anat deixant pistes durant la seva dilatada trajectòria política. Arribats al final (aquest article aspira a ser tan concís com els de Rajoy), m'he permès el luxe de triar les cinc millors frases de la curta vida de Rajoy com a analista esportiu.
- "No es dediquin a fer passades dins la seva àrea. El millor lloc per situar la pilota és el camp de l'altre, perquè així mai et podran fer gol" (repetida en dos dels articles).
- "Convé no donar-li la raó a Van Gaal, que deia allò de la premsa sempre negativa, mai positiva. No li donin vostès la raó a Van Gaal".
- "Hem de ser optimistes, perquè ser qualsevol altra cosa no serveix absolutament per a res".
- "Hi haurà qui digui, Costa Rica és Costa Rica. Sí, però Aràbia Saudita i el Japó eren Aràbia Saudita i el Japó, i van ser capaces de guanyar l'Argentina i Alemanya. Aquí no hi ha rival petit. I ara el que ens importa és el futur. Només una paraula: compte! El proper és Alemanya i Alemanya és Alemanya, que abans guanyava sempre, i avui gairebé sempre".
- "Fa uns dies, en el meu comentari, vaig dir que Alemanya és Alemanya, i crec que Alemanya m'ha donat la raó".
