Sigues ciberactivista, 'ara és l’hora'!
BarcelonaDoncs sí, Òmnium Cultural és "l’entitat que no ha deixat que el Catalangate mori", segons un membre del nucli de l’entitat fundada per Joan Baptista Cendrós, Lluís Carulla i tants altres oblidats. L’entitat que presideix Xavier Antich està duent a terme una campanya de denúncia de l’espionatge brut de les clavegueres de l’estat espanyol, més semblant a Mortadel·lo que a James Bond, per entendre’ns. En la presentació del Manual de ciberseguretat per activistes, Antich ha qualificat aquest dimarts el famós Catalangate com el "cas de ciberespionatge il·legal més gran mai descobert", moltes coses a la vegada. I és que el dirigent d’Òmnium destacava des de la Facultat de Medicina de la UB (¿una picada d’ullet a CSI o als forenses en general?) que, malgrat tot, s’ha reconegut l’espionatge contra 18 persones amb Pegasus, i es preguntava què passa amb les altres 47 que va acreditar CitizenLab. I no sembla que estiguin gelosos. Perquè en principi persones com Josep Maria Ganyet o David Fernàndez, ponents de l’acte, no estan acusades de crim organitzat ni de formar part d’un grup terrorista, que sapiguem.
Si bé Òmnium, juntament amb l’Assemblea, va iniciar la campanya Ara és l’hora el 2014 i el 2015, ara és l’hora de ser ciberactivista, segueu arran sempre que funcioni el wifi. Semblava quasi obligatori que Òmnium presentés un manual per a activistes, que ja s'ha dit que no és infal·lible. Comencem amb les recomanacions que tot bon nen o nena guia escolta ha de seguir per anar tranquil pel món. La primera, molt complicada: a partir d’ara caldrà fer ús de missatges efímers –"més de matrimoni que d’amants", com descriu Ganyet– i renunciar a WhatsApp com a missatger. Difícil, com també ho és no donar gaires detalls per telèfon. Bé, de moment assumible, però la cosa continua complicant-se perquè cal disposar de navegadors que no enviïn informació i, a més, no guardar contrasenyes. Seguim per a bingo: els correus han de ser amb registre anònim. I finalment, el més pel·liculer de tot plegat: catalans, a les reunions presencials deixeu fora el telèfon mòbil.
De l’interessant intercanvi d’impressions, totes en el mateix sentit –que era Òmnium i no 8TV–, es podria destacar el que ha dit l’experta en defensa de l'espai cívic, Giada Negri, que ha insistit que "darrerament s'ha vist un augment de situacions de repressió del dret a la dissidència a Europa i ens trobem en l'última frontera". Per la seva banda, Genís Roca, expert de veritat en el món de la tecnologia, ha volgut posar perspectiva històrica a la situació i ha destacat que també en la revolució industrial va haver-hi abusos i després es va anar regulant: "Ara esclar que hi ha impunitat, no hi ha regles de joc". I un apunt amb el qual tothom veurà la llum, quan ha destacat que "Hisenda sí que té una tecnologia punta per cobrar però no per quan se li demana un ajut". Amén.
També des del coneixement, Josep Maria Ganyet, un dels 65 espiats, ha assegurat que ha fet un màster gràcies a CitizenLab i ha admès que "el poder ha fet el que ha fet sempre: perpetuar-se en el poder amb les seves eines". El que no ha passat fins ara, però, és que "els ciutadans facin servir aquestes eines de control per denunciar-ho", ha afegit, convençut que hem de canviar com anem pel món. "La nostra paraula clau és com el raspall de dents, no el deixem a ningú i el canviem cada tres mesos", ha dit Ganyet, i això que ha admès que no havia llegit el famós manual d’Òmnium. I una declaració que no ha provocat un infart a David Fernàndez de miracle: "Tenim a favor el capitalisme de dades perquè poden ser un aliat Facebook, Apple o Google perquè perden negoci si NSO –empresa matriu de Pegasus– els hi fa perdre negoci".
Menys esperançat s'ha mostrat el citat David Fernàndez, que, després d’enfilar eslògans i cites amb una perícia indòmita, ha lamentat el "feudalisme digital" en què vivim. I tot i que ha jurat que no és "tecnofòbic ni tecnoeufòric", ha dit que "el que no sabem de les noves tecnologies i l’assalt a les llibertats ens deixa lluny del que ha de ser la revolució digital, la tecnopolítica, la contrarevolució autoritària". L’exdiputat de la CUP ha indicat que alguna cosa passa si "posen Òmnium al costat del càrtel de Sinaloa". En essència, ja sabem que ens espien i la cosa és posar-los-hi difícil, que suïn ells i també nosaltres canviant de contrasenya com de raspall de dents.