El sigil·lós pla per propulsar el nou altaveu de l’unionisme

BarcelonaEl 23 d’abril d’aquest any una nova entitat omplia el Teatre Victòria de Barcelona en la seva presentació en societat. En l’acte hi van prendre part destacats dirigents del PP, C’s i UPyD, a més d’una representació del PSC, entre altres organitzacions frontalment oposades a l’autodeterminació de Catalunya. Naixia Societat Civil Catalana, amb voluntat unitària i transversal de l’espanyolisme a Catalunya que buscava erigir-se en el contrapès unionista a la hiperactiva Assemblea Nacional Catalana, impulsora de les manifestacions més grans del país i del canvi de cicle polític que va desembocar en l’acord per al 9 de novembre.

D’això en fa sis mesos certament prolífics, en què els impulsors de l’entitat han aconseguit entrevistes amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy; amb el president de la Generalitat, Artur Mas; amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez; amb el del PSC, Miquel Iceta; amb la presidenta andalusa, Susana Díaz... I avui s’estrenen com a amfitrions de la concentració del Dia de la Hispanitat a Barcelona. Han procurat posar totes les facilitats -autocars gratuïts inclosos- per evitar punxar en la que serà una prova de foc per mesurar la força de l’unionisme al carrer, tot i que els impulsors ja preparen el terreny davant les comparacions inevitables amb les mobilitzacions massives de l’independentisme.

L’espanyolisme no havia sentit mai la necessitat d’articular un moviment social per mirar de contrarestar el sobiranisme. L’Estat i els poders polític, econòmic i mediàtic, a més de la connivència o entesa -amb dosis controlades de tensió nacional- amb el catalanisme autonomista, ja es consideraven suficients. Però l’esclat social de l’independentisme en la Diada del 2012 i el procés polític engegat llavors van encendre totes les alarmes. Després de dos intents fallits (D’Espanya i Catalans, i Som Catalunya Somos España”), l’unionisme civil es va conjurar per fer-se visible al carrer activant un nou pla: Societat Civil Catalana (SCC). Les noves sigles s’estructuraven a partir de Somatemps -una entitat amb nexes amb l’extrema dreta-, Federalistes d’Esquerres -branca socialista- i el suport explícit de partits com el PP, C’s i UPyD i implícit del PSC.

El vicepresident de l’entitat, Joaquim Coll, impulsor de Federalistes d’Esquerres, explica a l’ARA que SCC es proposa “normalitzar” i “desacomplexar” el 12 d’octubre com la data d’expressió de “l’espanyolitat de Catalunya”. Coll admet que entre els reptes que encaren hi figura la “reinterpretació” del Dia de la Hispanitat a Catalunya, que té clares connotacions “identitàries” agressives que n’allunyen l’adhesió del que consideren un potencial gruix social. Més enllà de rebutjar els grups ostentosament ultres en la concentració d’avui, SCC vol batallar per deixar d’identificar la data amb un genocidi i celebrar, amb normalitat democràtica, la festa nacional de l’Espanya constitucional.

Opacitat en el finançament

Però, i tot això qui ho paga? No és una pregunta menor, tenint en compte que l’entitat té tres treballadors contractats, sosté el cost gens menyspreable de les accions propagandístiques impulsades per promocionar activitats com la d’avui a Barcelona i el cost del funcionament orgànic de l’entitat. Això vol dir personal alliberat, insercions publicitàries a tota plana en els mitjans de més tirada, un centenar d’autocars “gratuïts” que diuen que tenen plens per avui, impactes publicitaris en expositors urbans, material de marxandatge de regal...

Fonts de SCC asseguren a l’ARA que el cost de la concentració d’avui serà “més baix” que el de l’acte a Tarragona per la Diada, que va reunir 3.000 persones i va costar “uns 100.000 euros”. No donen cap concreció més. Al sigil amb què es desplega el nou gran altaveu de l’unionisme civil cal afegir la incògnita sobre l’origen dels 30.000 euros per crear la Fundació Joan Boscà, el patronat de la qual l’integra la cúpula de SCC. Teòricament SCC es nodreix “només de donacions dels ciutadans”. ¿Però de quin pressupost parlem? Forma part del secret que l’entitat es resisteix a revelar.