El desacord s’evidencia al Parlament

Barcelona“Ara és quan comença de debò la negociació”. En aquests termes s’expressava ahir un membre de l’entorn d’Artur Mas després que es constatés el vot negatiu de la CUP a la reelecció del candidat de Junts pel Sí en la primera votació del debat d’investidura. El reglament marca ara una nova jornada de debat i votació per demà, de manera que les pròximes hores seran decisives per explorar un acord que, segons fonts de les dues formacions, és “complicat”. Ho és perquè l’esquerra alternativa manté el veto a la figura del líder de CDC -pels casos de corrupció i per la seva gestió econòmica-, mentre que la coalició dels nacionalistes, ERC i onze independents no té intenció de fer marxa enrere. “És el nostre candidat i seria un frau retirar-lo”, assenyala un alt dirigent nacionalista. L’escenari més probable, a l’espera de trobar “fórmules imaginatives”, és que la segona votació també s’estavelli.

La distància entre Mas i la CUP es va evidenciar en el debat que va mantenir el candidat a la reelecció amb Antonio Baños, cap de files de l’esquerra alternativa al Parlament. Tot i veure “marge” per a l’acord i observar amb un bri d’esperança la jornada de demà, el líder de Convergència va poder constatar en públic un rebuig que ja s’havia anat traspuant en privat en les diverses reunions que han mantingut els negociadors de les dues formacions. Baños va deixar clar d’entrada que la CUP votaria no a investir-lo president i va posar sobre la taula tres arguments per justificar la negativa.

Superar el personalisme

Per plantejar-los, va recuperar l’esquema de la triple crisi que David Fernàndez va exposar en el debat d’investidura a Mas, ara fa tres anys: la crisi social -les retallades i privatitzacions que s’han fet des de la Generalitat-, la crisi democràtica -va lamentar que Mas obviés la corrupció a CDC en el discurs inicial- i la crisi nacional, perquè segons la CUP no va quedar clar si Mas ha trencat amb l’autonomisme i aposta ja per un Govern que sigui “republicà”.

Amb aquests tres arguments a la mà, Baños va reclamar superar el “personalisme” a través del consens i, recuperant una frase que ja havien entonat en campanya electoral, va assenyalar que encara que “no sobra ningú, ningú és imprescindible”. De fet, en vistes a trobar la fórmula “imaginativa” que desencalli la investidura, el cap de files de la CUP al Parlament va demanar un Govern “fort” que no només tingui una única “persona forta al davant”. Una frase que al·ludia a la proposta d’una presidència coral, que podria reservar un paper per a Mas.

El to més o menys conciliador -molt allunyat de la contundència que Baños havia utilitzat en campanya- no va eclipsar el fons del discurs, molt rotund a l’hora de defensar la negativa a investir Mas. Recordant una pancarta del 15-M, Baños va demanar a Mas que si “es creu imprescindible, marxi a casa i torni dijous”. “Vull entendre que la invitació té esperit constructiu”, va respondre-li després el president en funcions. Tot i que la consigna al grup parlamentari de Junts pel Sí és “confiar” en l’acord, diputats consultats asseguren que ho veuen “molt difícil”. La CUP, que intenta preservar l’optimisme, és conscient que l’acord requereix temps. De fet, els tempos assemblearis de la formació -un pacte amb JxSí hauria de ser validat per una assemblea o, almenys, pel consell polític- fan gairebé impossible anunciar un pacte en qüestió d’hores.

Línies vermelles

Mas va mirar de mantenir el bon to durant el debat amb Baños. Molt més agres van ser altres intercanvis, especialment amb Xavier García Albiol, del PP. Una de les frases del debat la va deixar anar a Miquel Iceta (PSC), a qui va reconèixer que no estava disposat “a tot” per seguir a la presidència. “Hi ha línies que no traspassaré”, va apuntar Mas, conscient que hi ha dirigents al seu partit que veuen amb mals ulls les “concessions” que s’han fet a la CUP en la declaració aprovada dilluns.

Aquesta declaració, però, no ha estovat l’esquerra independentista. Encara que Baños va oferir mà estesa a Mas, va avisar que la CUP no li donarà el seu “vot incondicional”. En un avís per a navegants, Baños va sentenciar: “La tripulació la té, però vostè no sortirà del Parlament com a capità”. Tampoc -tot ho indica- demà.

La proposta (irònica) de convocar una assemblea JxSí-CUP

En el torn de rèplica, el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, va llançar una proposta a la CUP. “Si som 72 diputats per tirar endavant el projecte sobiranista, per què no ens reunim un dia, votem i decidim?”, va plantejar, com a fórmula per desencallar el debat d’investidura. La idea, que imita l’assemblearisme característic de la CUP, va ser rebuda amb rialles a la bancada de la formació de l’esquerra anticapitalista. El president del grup parlamentari, Antonio Baños, va recollir el guant i, amb ironia, va acceptar el repte. Sempre que, va dir, el vot dels diputats fos secret. “Potser ens entretindríem...”, va deixar anar, insinuant que no tots els membres de Junts pel Sí votarien Mas. El president en funcions va assentir des de la butaca i, des de Twitter, els diputats de Junts pel Sí Germà Bel i Oriol Amorós també van acceptar la proposta. Fonts de la CUP, però, van assegurar que les paraules de Baños eren “iròniques”.