La setmana dels traïdors a la pàtria
MadridAquesta és sens dubte la setmana dels traïdors a la pàtria, a Espanya, i dels botiflers a Catalunya. Segons com es miri, tant Pere Aragonès com Pedro Sánchez han comès el pitjor delicte possible: trair la seva nació i posar-la en mans dels seus pitjors enemics. De la força que cadascun d’ells tingui per superar aquesta acusació en dependrà el futur polític català i espanyol.
Per a Junts la desaparició del delicte de sedició és una molt mala notícia, no tant per la notícia en si, que intenta combatre amb l’argument que amb la reforma es podran castigar més comportaments assimilables a l’1-O, sinó pel que suposa políticament, que és el reforçament de la relació entre el PSOE i ERC i, en conseqüència, l’allunyament d’un avançament electoral. Amb aquest pacte Aragonès ja ha omplert el dipòsit de gasolina per, com a mínim, un any. I es fa difícil de creure que el que vindrà ara no serà un suport mutu per aprovar els pressupostos aquí i allà. Junts, doncs, s’ha de preparar ara per a un període més llarg del que pensava a l’oposició.
Pel que fa a la batalla davant l’opinió pública sobre el valor de la reforma, cal dir que la furibunda reacció de la dreta espanyola tampoc ajuda Junts. I a més, s’haurà de situar en la tessitura de votar en el Congrés en contra de la derogació del delicte de sedició al costat de PP, Vox i Ciutadans. La veu de Míriam Nogueras (veurem què fa la CUP al final) quedarà emparedada entre l’esquerra i la dreta. És cert que això ja ha passat en altres ocasions i no és una cosa que preocupi o afecti gaire Nogueras. Però aquesta vegada a l’hemicicle s’escoltaran coses molt grosses. I mai és agradable situar-se al costat dels que les pronunciaran.
Per al PP de Feijóo el repte és ara mantenir la tensió durant l’any que queda de legislatura. I el principal problema és que ell no és un líder programat per interpretar aquest paper. A Feijóo li anava millor quan se centrava en l’economia i apareixia com un líder moderat i cabal davant els constants girs de Sánchez. Ara, però, ha entrat en el terreny de la batalla cultural entre esquerra i dreta, més propici a l’ayusisme. “La possibilitat que hi hagués un líder transversal a la dreta capaç de captar vots fins i tot del centreesquerra ha fracassat”, diuen al govern espanyol. A la Moncloa consideren que l’estratègia de dibuixar Feijóo com un titella d’Ayuso els ha funcionat.
Tot i així, l’estratègia de Feijóo a partir d’ara serà la de dirigir-se als barons socialistes (i als seus votants) incòmodes amb la reforma del Codi Penal i els pactes amb ERC. El PP vol castigar el PSOE més conservador, el de García-Page i el de Lambán, i de pas mobilitzar el seu electorat per assaltar la plaça més preuada de les pròximes eleccions: el País Valencià. Encara falten set mesos, però, i el PSOE creu que llavors ja ningú s’enrecordarà de la sedició, que es derogarà en plenes festes de Nadal, que és quan es fan aquestes coses.
