La setmana del xoc de trens

Barcelona / MadridDesprés de cinc anys de Procés, amb manifestacions, un procés participatiu, unes eleccions plebiscitàries, inhabilitacions i continus pronunciaments, dimecres és el dia en què l’anunciat xoc de trens, el moment en què la legalitat catalana i espanyola xocaran en dues interpretacions diferents, farà entrar el Procés en una nova fase, amb la temperatura al màxim fins a l’1 d’octubre.

L’escena serà a Barcelona i a Madrid, però ningú té, ara per ara, el quadre complet: “De la mateixa manera que a Madrid no saben exactament què passarà aquí, aquí no sabem què farà l’Estat”, resumeix una font de la sala de màquines del Procés. A la Moncloa també hi ha neguit, i fonts del govern espanyol admetien aquesta setmana que han perdut el control del calendari.

Els fets es precipitaran dimecres, en què hi ha convocat un ple, en aparença, ordinari. Però no ho serà. A primera hora, la mesa del Parlament admetrà a tràmit la llei del referèndum, un pas que fins ara la majoria sobiranista ha evitat per esquivar la suspensió del Tribunal Constitucional (TC). Llavors s’iniciarà el ple, sense aquesta norma a l’ordre del dia. Però un dels portaveus independentistes demanarà la paraula i, emparant-se en l’article 81.3 del reglament, sol·licitarà incloure un nou punt a debat.

Junts pel Sí i la CUP sostenen que l’article 81.3 del reglament permet incloure una proposta saltant-se tots els tràmits si així ho decideix la majoria absoluta. És excepcional, però hi ha un precedent recent: a finals de maig, CSQP i la CUP van apel·lar a aquest article per introduir a l’ordre del dia del ple la votació que instava el Govern a personar-se contra CDC en el cas Palau. Aleshores, en una resposta estudiada de la presidenta del Parlament i molt celebrada a la bancada de JxSí, Carme Forcadell va voler subratllar el que estava a punt de passar: “Vull que siguin conscients que amb aquesta alteració de l’ordre del dia estem ometent tràmits parlamentaris, com la publicació [al Butlletí Oficial del Parlament ] i que també reduirem el període d’esmenes”. La diferència amb el ple de dimecres és que ara es tracta d’una llei i la majoria sobiranista reclamarà que se suprimeixin molts altres tràmits, com les esmenes a la totalitat, el debat en comissió, les compareixences d’experts i el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.

Tot, per activar una llei que, en la teoria sobiranista, crea la legalitat catalana per emparar el referèndum. Immediatament, el Govern en ple es traslladarà a la plaça de Sant Jaume per signar el decret de convocatòria, que previsiblement portarà la rúbrica de tots els consellers. Serà un acte “solemne, però sense pompa”, segons descriuen a Palau. Amb l’oposició disposada a dificultar la votació, tots aquests passos es poden allargar fins a la tarda.

El focus es traslladarà, aleshores, a Madrid. En les últimes setmanes el govern espanyol s’ha esforçat per fer veure que tenen prevista qualsevol situació, i fins i tot la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que tenen redactats els recursos al TC. El consell de ministres es reunirà immediatament després de la convocatòria del referèndum i acordarà els recursos d’inconstitucionalitat. Fins ara, Rajoy no ha demanat la suspensió directa de càrrecs del Govern o del Parlament per la seva implicació en el referèndum. El TC té potestat per fer-ho des de la reforma de la llei que el regula, però ja ha deixat clar que no actuarà d’ofici, i que haurà de ser l’executiu qui s’embruti les mans si vol veure un polític català inhabilitat. Aquest moment podria arribar aquesta setmana, tot i que l’entorn de Rajoy ha sigut reticent a mostrar les seves cartes.

La Moncloa té clar que la mesura podria encendre les files sobiranistes, a tocar de la manifestació de la Diada, i volen anar amb peus de plom per evitar una participació massiva l’1-O. Però la compressió dels terminis que han forçat els grups independentistes els ha deixat amb poques opcions per a una acció contundent com aquesta: l’oportunitat per atacar per la via del TC s’esgota aquesta setmana. “Controlar el calendari ens dona molts avantatges, ens permet tenir un terreny que obliga l’Estat a mesurar la seva resposta”, celebra un dirigent sobiranista.

L’escenari més plausible dijous, doncs, és conegut: el Parlament haurà aprovat una llei i estarà suspesa pel TC. La diferència és que el Govern i els grups independentistes desobeiran el Constitucional per considerar que estan obeint una legalitat pròpia, la catalana. A Palau se seguirà preparant el referèndum, mentre que la Moncloa calcularà el preu de frenar-lo.

Tot, amb les entitats sobiranistes fent sortir la gent al carrer. La “mobilització permanent” que s’anunciava mesos enrere només es farà si l’Estat impedeix físicament el referèndum, però les entitats sí que confien en una nova Diada massiva, atiada per la tensió política del moment i també la derivada de la polèmica per la politització dels atemptats a Barcelona i Cambrils.

La llei de transitorietat

L’executiu català, a més, té un as a la màniga: la llei de transitorietat jurídica, que s’ha compromès a no aplicar si no guanya el sí, però que tindrà disponible per si l’Estat decideix activar “totes les armes”, en paraules de Sáenz de Santamaría, per frenar el referèndum. La norma s’aprovarà previsiblement dijous, tot i que algunes fonts apunten que fins i tot podria anar al pròxim ple, previst per al 20 de setembre.

“El dubte és a partir de l’11, per si toleren o no toleren l’1-O”, manté una font sobiranista. La Moncloa i el PP han anat estudiant i advertint de la possibilitat d’aplicar diverses mesures per frenar el referèndum: queden sobre la taula la intervenció de l’economia o dels Mossos d’Esquadra, però també s’ha parlat de la suspensió de l’autonomia amb l’article 155 i fins i tot s’ha brandat l’espantall de l’estat d’excepció.

Ara mateix, però, la Moncloa intentarà frenar l’1-O als tribunals, i si el Govern aconsegueix arribar fins al final, menystindrà la votació i la reduirà a un happening independentista. Les mesures coercitives arribarien el dia 2, amb el resultat sobre la taula. Aleshores la Generalitat sabrà amb quina força compta: si convoca eleccions autonòmiques, el Procés s’haurà acabat; si declara la independència, els trens tornaran a topar amb conseqüències imprevisibles.