Setmana decisiva per al president

BarcelonaDeu anys de Procés fan inevitable la sensació d’haver entrat en bucle. Comença amb el sobiranisme reclamant diàleg amb l’Estat per pactar l’autodeterminació; evoluciona en una fase unilateral -ja sigui en forma de consulta, eleccions plebiscitàries o referèndum-; i acaba amb la repressió policial o judicial per tornar a reprendre la fase del diàleg. Però la sensació d’estar repetint un cop rere l’altre el mateix patró no pot amagar les nombroses jornades històriques que sí que hi ha hagut, tot i que de vegades s’hagin anat afegint al calendari de manera massa generosa. La Generalitat no havia organitzat mai un referèndum o una consulta d’independència. L’espai convergent i ERC mai havien compartit candidatura. El Parlament no havia declarat mai la independència. Mai s’havien rebutjat uns pressupostos. Només un cop abans s’havia empresonat un Govern. I mai s’havia inhabilitat un president en l’exercici del càrrec.

Tot apunta que Quim Torra inaugurarà aquest nou capítol de moments històrics i la setmana en què el Tribunal Suprem fa la vista per decidir sobre el seu cas -ell hi serà i demanarà la paraula, tot i que, en principi, no està prevista la seva intervenció-, l’independentisme arriba sense estratègia comuna per actuar l’endemà que passi. Per sort, que mai s’hagi fet alguna cosa no significa que el camí no estigui traçat de manera automàtica. I, ara per ara, el país s’encamina a unes eleccions previstes legalment, però de context insòlit.

Dimecres Torra obrirà el seu tercer debat de política general, la vigília en què el Suprem començarà a tractar la seva inhabilitació, que es podria concretar les setmanes vinents. De manera més o menys explícita, les formacions sobiranistes han anat traçant les seves propostes per encarar el futur immediat, però encara no s’ha fet públic el pla del president. Per això la seva intervenció de dimecres serà analitzada amb lupa; i també les propostes de resolució que els partits votaran divendres. La CUP ha posat damunt la taula la via Venturós perquè, simbòlicament, Torra continuï sent el president, malgrat que sense atribucions formals. Fonts de JxCat assenyalen que aquesta opció no els atrau: no permetria evidenciar nítidament l’efecte de la repressió.

Un nou inici

Dissabte passat ERC insistia en la petició a JxCat de pactar el final de legislatura. Per al vicepresident, Pere Aragonès, resoldre conjuntament la inhabilitació de Torra marcaria un nou inici per intentar establir una estratègia conjunta després de mesos de desacords i picabaralles. Al debat organitzat per l’ARA amb motiu de la Diada eren la líder de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, i la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, les que admetien que havien iniciat converses en aquest sentit. Però fonts de les dues formacions minimitzen aquests contactes i asseguren que, ara per ara, no hi ha cap novetat sobre la qüestió.

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha deixat la decisió final en mans de Torra. I, a diferència de la disputa entre socis que hi va haver al gener per la pèrdua de l’escó de diputat del president, ara no es planteja desobeir el Tribunal Suprem. Aleshores la iniciativa per deixar Torra fora del Parlament era de la Junta Electoral Central, un òrgan administratiu que els partits independentistes consideraven que no tenia competències per prendre la decisió, malgrat que la llei electoral ho prevegi i que el Suprem acabés ratificant-la. Ara, en canvi, es tracta d’una sentència judicial que serà ferma tan bon punt ho digui el Suprem. Hi ha pocs dubtes que l’alt tribunal acabarà fent bona la condemna que ja va fixar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’inhabilitar el president un any i mig per la pancarta de suport als presos polítics i exiliats.

No hi haurà desobediència

De fet, encara que Torra acabés abraçant la via de la desobediència, toparia amb el no frontal dels seus socis. ERC ja ha advertit que rebutjarà desobeir sempre que no tingui efectes pràctics. Així ho va fer, a l’inici de la legislatura, negant-se a tirar endavant la investidura de Carles Puigdemont, i també va optar pel mateix criteri quan se li va retirar l’acta de diputat a Torra o fins i tot quan s’han hagut de publicar al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) mesures que podien topar amb les advertències judicials.

Si no hi ha acord entre socis abans de divendres i tots volen aprofitar l’avinentesa per desgastar l’altre pensant en les futures eleccions, tindran una nova ocasió amb la votació de les propostes de resolució del debat. Fonts d’Esquerra apunten que no tindran problemes per votar textos de dubtosa legalitat, però no pressionaran els lletrats ni els funcionaris de la cambra si no els volen publicar al BOPC.

L’únic punt que semblen compartir JxCat i ERC en l’afer de la inhabilitació és que cap dels dos pretén presentar un candidat alternatiu a la investidura. Puigdemont fins i tot ha reclamat a la resta de l’independentisme que no es plantegi aquesta opció. No tindria sentit rivalitzar en això quan tots dos s’estan focalitzant ja en les pròximes eleccions i tenen un as a la màniga: l’informe que els lletrats van fer a l’inici de la legislatura. Tot i que la llei de la presidència marca que deu dies després del cessament del cap de l’executiu el president del Parlament, Roger Torrent, hauria de proposar un nou candidat a la investidura, els lletrats del Parlament -basant-se en l’informe que el Consell d’Estat va fer després del tamayazo a la Comunitat de Madrid- preveuen que si Torrent considera que no hi ha candidat viable, pugui declarar vacant la investidura i que els dos mesos de termini per a la dissolució del Parlament comencin a córrer. Ara bé, aquesta opció es podria complicar si un altre partit presentés formalment la seva candidatura. Aleshores Torrent hauria de decidir si l’accepta o no -un candidat es pot presentar sense tenir prou vots garantits- i, l’independentisme, si prefereix donar un altaveu a l’unionisme o bé si opta per presentar un candidat de palla.

Sigui com sigui, no hi haurà cap candidat investit fins a les eleccions, que es podrien situar al febrer o al març de l’any que ve. Serà Aragonès qui piloti la transició, perquè Torra i JxCat van descartar nomenar un altre vicepresident. Una oportunitat per al pròxim número 1 d’ERC per donar-se a conèixer al gran públic, però també un risc per la gestió que el Govern faci de la pandèmia aquest hivern. Precisament el covid podria ser un fre a la reacció que hi pugui haver al carrer d’un nou moment històric: de moment, no hi ha cap mobilització prevista per la inhabilitació del president.

Intervenció de Torra al debat de política general

Torra serà el protagonista de la primera jornada del debat de política general. S’espera que marqui la seva proposta per al final de legislatura.

Vista al Suprem per revisar la sentència del TSJC

El Suprem celebra la vista sobre la inhabilitació de Torra, que hi serà però no podrà participar-hi. La resolució arribarà unes setmanes després.

Votacions de les propostes de resolució al Parlament

Al Parlament es voten les propostes de resolució dels grups, amb diversos precedents recents de disputes entre els socis de Govern.