Setmana clau perquè el Suprem resolgui el futur de Puigdemont

MadridEls jutges del Tribunal Suprem Pablo Llarena i Manuel Marchena fa cinc i sis anys decidien amb les seves resolucions el futur de la política catalana i els seus dirigents. El març del 2018, el magistrat instructor de la causa de l'1-O ordenava l'ingrés a presó de Jordi Turull i impedia que se sotmetés al segon debat d'investidura com a candidat a la presidència de la Generalitat. Poc abans havia prohibit la candidatura de Jordi Sànchez. El perible acabaria amb Quim Torra com a cap de l'executiu català. Un any després, en plena celebració del judici de l'1-O, el tribunal que presidia Manuel Marchena vetava que Oriol Junqueras sortís de la presó a recollir la credencial d'eurodiputat, cosa que més tard provocaria un revés de la justícia europea i obriria les portes del Parlament Europeu a Carles Puigdemont. Ara tant Llarena com Marchena tornen a ser determinants en el futur de la política catalana, i també de l'estatal, amb la seva transcendental decisió sobre aplicar o no l'amnistia.

Les opcions que té el Suprem es podrien resumir en quatre: la primera és, tal com demanen la Fiscalia General de l'Estat, l'Advocacia de l'Estat i els mateixos interessats, aplicar la llei sense dubtes. S'extingirien les condemnes, s'arxivarien les causes i es permetria el retorn en llibertat dels exiliats. És el que desitgen les formacions sobiranistes i el govern espanyol de Pedro Sánchez, i tot apunta que el menys probable. La segona és que l'alt tribunal tingui clar que el delicte de malversació no és amnistiable i decideixi que la norma no és aplicable en aquest cas. Seria una manera de barrar el pas de manera ràpida i obrir el camí del Tribunal Constitucional: els afectats podrien presentar un recurs d'empara davant l'òrgan de garanties que, tot i tenir una majoria teòricament progressista, podria tenir un marge molt estret per corregir una resolució jurisdiccional del Suprem. Després, també es podria recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans, però l'horitzó temporal ja s'allunyaria més.

La tercera i la quarta opció tenen a veure amb la presentació d'una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè es considera que hi ha dubtes sobre si la llei d'amnistia xoca amb el dret europeu. Aquesta és la fórmula que havien posat sobre la taula els quatre fiscals del Suprem, que han quedat apartats després que s'hagin negat a acatar l'ordre del màxim responsable del ministeri públic, Álvaro García Ortiz, de defensar l'aplicació de la norma, i també el que ha plantejat l'acusació popular exercida per Vox. Al seu entendre, s'hauria d'elevar el cas al tribunal de Luxemburg i ajornar qualsevol part d'aplicació de la llei, inclòs l'aixecament de les mesures cautelars que afecten els exiliats –les ordres de detenció i ingrés a presó contra Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira–. La quarta possibilitat seria que, malgrat dirigir-se al TJUE, sí que s'alcessin de seguida les mesures cautelars, tal com marca la llei d'amnistia.

Repeticions electorals?

La decisió del Suprem podria arribar aquesta setmana, coincidint amb l'acte equivalent a un debat d'investidura que el president del Parlament, Josep Rull, ha convocat per a dimecres. L'ajustat calendari ha fet que Puigdemont hagi ajornat el seu retorn fins que se celebri una sessió amb un candidat, sigui ell o el primer secretari del PSC, Salvador Illa, a l'espera de saber si ho podrà fer en llibertat o bé corre el risc de passar per la presó. Malgrat el seu compromís, al món polític roman el dubte sobre si efectivament el líder de Junts tornarà a Catalunya. L'expresident català ha aconseguit personificar les conseqüències de l'amnistia i, a partir d'això, podria jugar amb els incentius d'una repetició electoral. Quin capital tindria un candidat empresonat? I en llibertat provisional a Catalunya amb imputacions de terrorisme i traïció?

Tanmateix, és Esquerra Republicana qui té la carta de la investidura a la seva mà, amb el problema afegit que el partit està dividit i la decisió d'investir Illa dependrà d'una consulta a les bases. A la Moncloa són conscients que el desenllaç no arribarà fins a finals d'agost, quan s'esgotin els dos mesos de termini abans de la repetició electoral, que ja veuen com una possibilitat real. Per això, fonts governamentals apel·len a les perspectives negatives que un nou pas per les urnes podria tenir per als republicans, i també han començat a obrir-se a un finançament singular per a Catalunya que ha aixecat crítiques entre barons socialistes, aliats de la coalició com Compromís i també al PP. Fins ara Sánchez ha sigut categòric a l'hora de descartar una repetició electoral a l'Estat en funció del que passi a Catalunya i el seu equip traslladava la setmana passada que seria possible intentar aprovar uns pressupostos espanyols encara que Illa no sigui investit.

Tot i haver salvat els mobles en les eleccions europees, la debilitat de Sánchez és notòria i Alberto Núñez Feijóo espera la seva segona oportunitat. En aquest context d'incertesa, calcula si li convé una renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) o bé manté el bloqueig, tal com volen José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso, qüestionada per mitjans conservadors que, com el líder del PP, recelen de personatges com Javier Milei. Aquesta setmana membres del govern espanyol no volien especular sobre les negociacions pel CGPJ, davant la possibilitat que ara les converses puguin arribar a bon port. ¿Haurà tingut efecte l'amenaça de Sánchez de despolititzar l'elecció dels magistrats del Suprem?