Cada setmana, dos casos de corrupció als tribunals a l’Estat

MadridEl 3% o la trama Gürtel són dos dels grans casos de corrupció política que aquest 2018 estaran més a l’ordre del dia de l’opinió pública. Però com acostuma a repetir l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, no són només dues pomes podrides sinó que formen part d’un gran cistell -podrit- estès a molts racons de Catalunya i d’arreu de l’Estat. Tant és així que cada setmana s’obren dos procediments judicials a Espanya per corrupció i es processa una persona al dia. Els tres primers trimestres del 2017 van acabar amb 77 casos als tribunals, amb 314 persones involucrades, unes xifres que demostren que la bona praxi política és una assignatura pendent.

Tal com es desprèn del repositori de dades sobre procediments per corrupció que elabora el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), 99 persones a l’estat espanyol han estat acusades un cop acabada la fase d’instrucció per delictes com malversació de fons públics, prevaricació urbanística i administrativa, suborns i tràfic d’influències durant el tercer trimestre de l’any passat. És a dir, entre l’1 de juliol i el 30 de setembre. A més, els jutjats i tribunals van dictar 21 sentències en aquest període, 17 de les quals van ser totalment o parcialment condemnatòries. Catalunya és un dels territoris que encapçala la llista, amb 23 acusats el tercer trimestre del 2017, només per darrere de les Canàries (24) i per davant del País Valencià (16) i Galícia (14). Els números, però, són millors que el 2016, que va acabar amb 112 casos als tribunals i 659 processats. El focus mediàtic no acostuma a estar en els casos de corrupció d’escala local i municipal, però és el gran gruix de causes obertes als tribunals i toquen de més a prop la ciutadania.

El frau a petita escala

El cap de l’Agència Antifrau valenciana, Joan Llinares, explica que la corrupció amb la contractació pública, les concessions, les subvencions, la selecció de personal o l’urbanisme existeix independentment de la magnitud de l’administració. De fet, assenyala que algunes d’aquestes pràctiques són “essencialment d’àmbit local” com les vinculades a l’urbanisme, particularment esteses les últimes dècades als pobles de primera línia de la costa mediterrània. La sociòloga Marina Subirats considera que en els nuclis locals és més difícil construir un entramat corrupte de les dimensions que es coneixen, per exemple, de la Gürtel, perquè el nivell de poder va directament lligat a la capacitat de teixir complicitats amb altres sectors. Tanmateix, Simona Levi destaca que la petita escala permet que localment es creïn “sistemes de vot captiu i xarxes de control tancats molt difícils de desbloquejar”.

La fundadora de la plataforma X-Net, que dona suport a les persones alertadores de casos de corrupció, subratlla que la corrupció s’ha caracteritzat perquè té l’origen en les estructures dels partits polítics, principalment en els que han governat, com el PP, Convergència, Unió o el PSC. “Fan xarxa clientelar d’interessos comuns que tapen problemes. Estan en campanya electoral perpètua amb favors a gran i petita escala”, afirma. Segons explica Levi, les formacions cedeixen la seva marca per obtenir el màxim d’alcaldies i així aconseguir més representació en les diputacions provincials, “que és on hi ha els diners i on col·loquen la gent del partit”. A partir d’aquí, encara que es corrompin, “tenen tot un aparell al darrere que no els expulsarà perquè els fan un servei”. Llinares remarca que durant anys la corrupció va servir com a font de finançament dels partits.

Tot i els paral·lelismes, les fonts consultades coincideixen que en l’escala municipal la corrupció és més fàcil de detectar -sobretot en pobles petits- per la proximitat de la gent. Levi avisa, però, que denunciar-ho té molt més risc que en els grans casos, precisament pel mateix motiu. “Els alertadors estan molt més aïllats, no tenen cap mena de privacitat ni anonimat possible”, assegura, i explica que ha conegut situacions en què els denunciants han hagut de marxar del poble després de ser assenyalats. Segons Llinares, els polítics i els funcionaris -la col·laboració activa o passiva del qual és “imprescindible”- són més conscients que la corrupció es castiga. A més, han augmentat els controls, cosa que ha “reduït la seva incidència”. “Això no vol que el risc no sigui allà, sempre que hi hagi un polític o funcionari amb poder decisori”, alerta.