El setge al Parlament continua deu anys després en el laberint judicial
El Tribunal Constitucional debatrà en els pròxims mesos una nova ponència
MadridEls vuit manifestants absolts per l'Audiència Nacional i més tard condemnats per la sala segona del Tribunal Suprem a tres anys de presó estan a l'espera, deu anys després dels fets, del tancament del seu cas. I, també, d'un indult. Una sol·licitud que va evitar l'entrada a la presó.
És el laberint típic de la justícia espanyola. Però almenys des del juny del 2019, quan el Tribunal Constitucional (TC) va prendre nota de la primera ponència, està clar el que passa: per raons extrajurídiques –llegiu político-personals– el TC va ajornar sine die la sentència sobre el recurs d'empara de cinc dels condemnats. Això es diu en dret dilacions indegudes.
Aquesta història comença la nit del 14 de juny del 2011 i segueix el matí del 15 de juny a la zona adjacent al Parc de la Ciutadella. Un campament d’unes 1.000 persones del moviment del 15-M que protestaven contra les retallades del govern d'Artur Mas va ser desallotjat per la força per permetre l'entrada dels diputats al Parlament. La Generalitat i la cambra catalana van sol·licitar a l'Audiència Nacional penes de tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l'Estat. La Fiscalia va demanar cinc anys i sis mesos de presó.
El juliol del 2014, el ponent en el judici oral, Ramón Sáez, amb el suport de la magistrada Manuela Fernández de Prado, van formar la majoria per absoldre els acusats, amb el vot en contra del tercer magistrat, Fernando Grande-Marlaska. La idea: dictar una condemna per protestar suposaria fomentar el desànim en la participació dels ciutadans en una democràcia. És l'anomenat chilling effect, segons la jurisprudència del Tribunal Suprem dels Estats Units, assumida pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). La majoria del tribunal va posar, doncs, la llibertat d'expressió i manifestació per sobre d’altres drets constitucionals.
Tant la Fiscalia com el govern de Mas i el Parlament van recórrer en cassació aquestes sentències. Se’n va encarregar la sala segona del Tribunal Suprem, que després d’un canvi de ponent va donar la batuta a Manuel Marchena. El tribunal va dictar sentència el 17 de maig del 2015, condemnant els vuit absolts per l'Audiència Nacional, basant-se de facto en el vot particular de Grande-Marlaska. "Paralitzar el treball ordinari de l'òrgan legislatiu suposa afectar no ja el dret fonamental de participació política dels representants polítics, i, en general, dels ciutadans catalans, sinó atacar els valors superiors de l'ordre democràtic", assenyalava la sentència.
Esperant l'indult
Una petició d'indult va servir per paralitzar l'entrada a la presó dels acusats. Les defenses van presentar recursos d'empara davant el TC. Cinc van ser admesos a tràmit. Però tres van resultar no admesos amb l'argument que no explicaven quina era la "transcendència constitucional" del problema plantejat. El 31 de maig del 2016, els tres acusats van presentar recurs davant el TEDH, que els va admetre a tràmit, però va acabar desestimant-los amb el mateix argument.
El TC va abordar els recursos el juny del 2019 amb una ponència del magistrat Cándido Conde-Pumpido. Els seus arguments, a mig camí de l'Audiència Nacional i del Suprem, proposaven finalment anul·lar la sentència de cassació, amb l'aplicació d'eximents als acusats i subratllant que el Suprem no havia escoltat els acusats, i els privava així d'una segona instància. Però la majoria conservadora del TC va considerar "inoportú" tirar endavant perquè aquells dies el tribunal del Procés començava a debatre la sentència i l'assumpte del dret de manifestació podia acabar condicionant el cas.
Fa dues setmanes, la dreta conservadora del TC va rebutjar un nou intent de resoldre els recursos per part de Conde-Pumpido, aquest cop només amb l'argument que el Suprem havia privat als acusats de la segona instància. I es va resoldre nomenar nou ponent. Ara no s'espera una sentència com a mínim fins a finals de juliol.
El cas Atutxa, que va portar el TEDH a donar una garrotada al Suprem –la ponència va ser també de Marchena– fa que l'anul·lació de la sentència del setge al Parlament sigui possible. Però si es materialitza l'indult és difícil que, després de deu anys, els acusats tinguin ànim per seguir el viatge fins a Estrasburg.