Setge a Duran pel cas Pallerols
Un dia després que Unió reconegués al jutge haver-se beneficiat de diners malversats en el cas Pallerols, l'oposició va demanar que Josep A. Duran i Lleida plegui. El partit no preveu dimissions
BarcelonaMàxima pressió de l'oposició perquè Unió assumeixi responsabilitats polítiques pel cas Pallerols. Un dia després que la fiscalia i els acusats arribessin a un acord per estalviar-se el judici, tots els partits menys Convergència i la mateixa Unió van sortir a demanar la dimissió de Josep Antoni Duran i Lleida, agafant-se a unes declaracions del líder democristià l'any 2000 en què va dir que dimitiria si es demostrava que hi havia hagut finançament irregular d'Unió sota la seva responsabilitat.
Per poder girar full del cas Pallerols sense sotmetre's al tràngol d'un judici, Unió ha hagut d'admetre que es va beneficiar d'uns fons europeus que s'havien de destinar a cursos de formació per a aturats, a través d'acadèmies de l'empresari Fidel Pallerols. Unió ha acceptat retornar, en teoria amb els acusats i mitjançant un crèdit, els 388.000 euros desviats. Tot i això, la portaveu del partit, Marta Llorens, va comparèixer ahir per puntualitzar que, a parer seu, no hi ha hagut finançament irregular del partit.
Unió al·lega "bona fe"
Llorens va llegir un comunicat en què es destacava que Unió "mai no ha estat directament imputada", sinó que ha assumit la seva "responsabilitat civil a títol gratuït", és a dir, una posició de qui, "actuant amb bona fe i amb desconeixement de la comissió dels actes il·lícits, es beneficia dels seus efectes". La tesi és que els quatre acusats -l'empresari Fidel Pallerols, l'exsecretari d'organització d'Unió Vicenç Gavaldà, l'exmilitant del partit Santiago Vallvé i l'exdirector general d'Ocupació Lluís Gavaldà- van actuar il·lícitament i d'amagat de la direcció.
Unió demana ara "disculpes" en nom dels implicats en la trama i es compromet a retornar els diners malversats, tot i no tenir-hi "responsabilitat penal sinó civil subsidiària". Llorens, però, va deixar clar que no s'assumiran responsabilitats polítiques, perquè quan va esclatar l'afer Vicenç Gavaldà ja va ser expulsat del partit, l'expresident del consell nacional Ignasi Farreres va dimitir i altres militants esquitxats es van haver de donar de baixa.
Duran marxa a Xile fins dilluns
No hi haurà, per tant, dimissions. I menys la de Duran, tot i l'ofensiva opositora. El president del comitè de govern d'Unió, que va sortir de la seu del partit just abans de la roda de premsa de Llorens, va marxar ahir al vespre cap a Santiago de Xile per participar en unes jornades sobre humanisme cristià. Divendres pronunciarà una conferència en l'obertura de la Trobada Internacional Oswaldo Payá, on té previst veure's amb el president xilè, Sebastián Piñera. No tornarà fins dilluns.
Fins llavors haurà de veure com la resta de partits segueixen assetjant-lo. "Casos com aquests no s'haurien de produir en política, de manera que Duran hauria de dimitir per responsabilitat i per coherència", va obrir foc María Dolores de Cospedal, secretària general del PP. El cap de files de CiU al Congrés dels Diputats fins fa pocs mesos era tractat amb guant de seda pels populars, però el gir sobiranista d'Artur Mas i algunes declaracions del mateix Duran -especialment quan va comparar l'Estat amb una claveguera- li han merescut atacs dels conservadors espanyols. El cas Pallerols no n'és una excepció.
Més mesurada va ser la reacció del secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que manté una relació d'amistat amb el líder d'Unió. Rubalcaba no va exigir que dimitís i es va limitar a comprendre "absolutament" la "indignació ciutadana" arran del pacte amb la fiscalia per evitar el judici. El màxim dirigent socialista s'ha de veure aviat amb Duran per abordar el procés sobiranista català, però encara no hi ha data fixada.
Des de Catalunya les peticions de dimissió van ser contundents. Van arribar des del PSC, des d'ERC, des d'ICV i també des de la CUP. Els socialistes, però, van modificar la seva posició al llarg del dia d'ahir. Al matí, Jaume Collboni, portaveu del partit, va limitar-se a demanar una "resposta política contundent", però després d'escoltar les explicacions de Llorens, va decidir sumar-se a les peticions de dimissió. De fet, al PSC li va esclatar fa poques setmanes el cas Mercuri, en el qual estan implicats Manuel Bustos -ara apartat temporalment de l'alcaldia de Sabadell- i Daniel Fernández, secretari d'organització i cap de campanya de Pere Navarro en les últimes eleccions.
Només una nota discordant a CDC
A CDC van mantenir una estricta prudència durant tot el dia. El partit gran de la federació de CiU també té problemes amb la justícia -i la seu embargada pel cas Palau- i va optar per no mullar-se. Ni per donar suport a Unió ni per demanar explicacions. Només Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat, va considerar "absolutament necessari" que els democristians s'expliquin.
La gosadia de Vila no va agradar a Unió, que ha mantingut una posició extremament curosa davant dels problemes de CDC amb el cas Palau o el de les ITV. Fonts democristianes emplaçaven ahir tothom a actuar amb la "transparència" d'Unió, que en el seu dia va obrir una comissió d'investigació amb persones alienes al partit, va forçar dimissions i va encarregar al Col·legi de Censors de Comptes que verifiqués si hi havia algun ingrés procedent de Pallerols. Tot un advertiment als seus socis de federació.