Set de cada deu euros de deute de la Generalitat ja estan en mans de l’Estat

BarcelonaLes institucions polítiques catalanes tenen previst desconnectar-se de la legalitat espanyola en un període de 17 mesos, segons el full de ruta avalat per Junts pel Sí i la CUP. Malgrat tot, les finances de la Generalitat estan cada cop més entrelligades amb les estatals, sobretot pel que fa a l’endeutament. I és que, segons l’última actualització dels comptes catalans elaborada pel Govern per als inversors estrangers i a la qual ha tingut accés l’ARA, un 70% del deute de la Generalitat ja està en mans de l’executiu espanyol. És un percentatge que quasi s’ha doblat des del desembre del 2013 fins al desembre del 2015. I aquest 2016 tot apunta que seguirà creixent, atès que el mateix document preveu que la petició al fons de liquiditat autonòmic (FLA) superarà els 10.500 milions, en part per fer front als venciments de deute, cosa que fa que el procés de conversió de crèdit provinent d’inversors privats en crèdit en mans de l’Estat segueixi creixent els pròxims mesos.

Aquesta fotografia dels comptes catalans, que situa set de cada deu euros del seu deute en mans del govern espanyol, també reflecteix que la resta de deute són bons (un 11%) i préstecs de bancs (un 19%). De fet, l’evolució d’aquests percentatges també s’explica perquè el mer accés al FLA imposa condicions dures que dificulten optar a altres fonts de finançament privat. Així, la Generalitat té previst abonar 1.267 milions el 2016 per retornar bons, 1.792 milions per a amortitzacions de préstecs i 2.863 per reduir part del deute dels fons de liquiditat estatal. L’última quantitat, però, tindrà un escàs efecte pràctic pel que fa a disminució del passiu català en mans del govern espanyol, ja que està previst saldar el conjunt de venciments precisament amb una part del nou FLA que se sol·liciti aquest any.

El deute creix en 15.000 milions

Aquest mateix document apunta que el deute públic de la Generalitat va acabar el 2015 entorn dels 63.472 milions d’euros, uns 15.000 milions més que la xifra amb què va tancar el 2013. És una quantitat, però, provisional, a l’espera que el Banc d’Espanya faci pública la definitiva. El sector públic català, a més, acumula uns 8.200 milions d’euros de deute net -en aquest cas, les dades són anteriors, del setembre-. D’aquesta manera, si es té en compte la Generalitat i les seves entitats i empreses vinculades, el conjunt del seu deute se situa entorn del 60,5% en mans del govern espanyol.

Aquesta tendència va començar tan sols fa quatre anys, quan l’executiu català va començar a recórrer als mecanismes de liquiditat financera oferts per l’Estat per aconseguir préstecs a interessos assumibles en un moment en què la crisi del deute sobirà dificultava l’accés al crèdit privat a bona part de les comunitats autònomes. El cert, però, és que el llavors conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va estar reclamant sense èxit el 2011 un sistema d’emissió de bons conjunt per part de les comunitats autònomes amb garantia estatal, una eina que va batejar com a hispanobons, similars als eurobons que estudiava emetre la Comissió Europea.

Com que aquest instrument no va arribar, la Generalitat es va adherir als crèdits ICO per a proveïdors i per a venciments de deute que va plantejar el govern espanyol i, amb més recança, al fons de liquiditat autonòmica, considerat un rescat català. Per aquestes vies, l’executiu va rebre préstecs per valor de 10.056 milions ja el 2012. El 2013 va ser l’any en què la Generalitat va requerir més crèdit de l’Estat, ja que li va fer arribar crèdits per un total de 13.065, una xifra que l’any següent va caure als 10.229 milions i que el 2015 van tornar a enfilar-se lleugerament fins als 11.691 milions. Ara mateix gairebé tots els préstecs del govern espanyol es vehiculen a través del FLA, si bé se’n fan diverses convocatòries anuals i amb característiques diferents.

En paral·lel, les condicions per rebre aquests recursos s’han endurit, i l’executiu central va anunciar al novembre la intervenció de les finances de la Generalitat i el control de totes les factures, amb el rerefons del procés sobiranista i l’argument d’una suposada ocultació de factures que Mas-Colell va assegurar que havia notificat degudament. Malgrat aquestes noves condicions -que el Govern va afirmar que recorreria al Tribunal Suprem, en considerar-les discriminatòries-, la desconnexió respecte al crèdit estatal sembla complicada a hores d’ara.

Pendents de la convocatòria

D’aquesta manera, el document de la Generalitat per als inversors preveu que les necessitats del FLA incloguin 639 milions per cobrir l’objectiu de dèficit per al 2016 -del 0,3% del PIB-, 6.756 milions per fer front als venciments de deute i 125 milions més per a devolucions de les liquidacions negatives del sistema de finançament del 2008 i 2009, així com recorda que, segons les característiques dels últims fons, el dèficit no finançat del 2015 també ha de ser inclòs. Fonts del departament liderat per Oriol Junqueras assenyalen que, fins que no s’obri la convocatòria del FLA del 2016, no podran calcular quines partides poden incloure en la petició de crèdit. Ara bé, si són similars a les dels últims anys -i tot apunta que ho seran, ja que en cap edició s’han restringit les possibilitats de petició de crèdit, sinó tot el contrari-, les necessitats financeres del Govern seran com a mínim de 10.520 milions. És un càlcul fet amb el supòsit que el 2015 es tanqués amb un dèficit del 2,2%, com el 2014, malgrat que Junqueras ja va anunciar al Parlament que el dèficit seria superior, almenys en termes comptables.

Com afecta aquesta situació al full de ruta sobiranista? D’una banda, evidencia la fragilitat del Govern per finançar-se, però, de l’altra, permet situar el pagament del deute com una arma negociadora en cas que l’Estat es tanqui en banda.

El cost dels interessos cau un 23,4% el 2015

Les condicions financerament favorables del fons de liquiditat autonòmica (FLA) el 2015 van tenir conseqüències positives per a les arques públiques de la Generalitat. El fet que els interessos se situessin l’any passat al 0% va permetre que l’executiu català hagués de pagar només els interessos del deute dels creditors privats, motiu pel qual la partida de l’interès del deute havia caigut al novembre -l’últim mes en què s’han publicat els informes d’execució pressupostària- un 35,6% respecte al mateix mes del 2014. Llavors s’havien pagat per aquest concepte 1.793 milions, mentre que aquesta partida els primers 11 mesos del 2015 va ascendir fins a 1.155 milions. La reducció durant tot l’any es preveu de prop de 459 milions, un 23,4%.

Tot i això, el Govern subratlla que fins ara ja s’han abonat 1.909 milions en interessos del FLA, mentre que el 2016 hi ha fixat un tipus del 0,834%, mentre que el Banc Central Europeu cedeix crèdit al 0,05%. L’executiu pretén renegociar el cost del préstec.