Set anys sense pilotes de goma als Mossos però amb deures pendents

BarcelonaL’impacte d’una pilota de goma disparada per un mosso d’esquadra va provocar que Ester Quintana perdés un ull en la vaga general del 2012. Ella es va convertir en el símbol per acabar amb aquests projectils i el seu cas va marcar un punt d’inflexió també en la gestió de l’ordre públic a Catalunya. El debat va entrar al Parlament el 2013 a través de la “Comissió d’estudi dels models de seguretat i ordre públic i de l’ús de material antiavalots en esdeveniments de masses”. Un títol que bé podria servir ara per abordar un debat pràcticament calcat sorgit després de les protestes contra la sentència de l’1-O i dels aldarulls recents com a resposta a l’empresonament del raper Pablo Hasél.

L’ARA ha parlat vuit anys després amb els diputats que van formar part d’aquella comissió i també amb els consellers d’Interior, directors dels Mossos i agents. Tots coincideixen en celebrar que s’impulsés una reforma, però remarquen que no s’han completat les 48 conclusions acordades per la majoria.

Després d’aquella comissió, el foam va obrir-se pas, però també es va definir un nou estil d’ordre públic. Es demanava que el cos passés de ser “reactiu” a “preventiu”, posava la mediació com a base, exigia una formació continuada i una millora de les condicions dels agents. A l’hora de la veritat, però, el compliment de les demandes ha sigut parcial. El conseller d’Interior entre el 2012 i el 2015 va ser Ramon Espadaler. Ell admet que “moltes coses han quedat al tinter”. Des de renovar els cascs fins a millorar els uniformes. De fet, les equipacions de les unitats ARRO no es van perfeccionar fins al 2019, quan uns agents van resultar ferits en les protestes postsentència per no portar protegits els braços igual que la Brimo. L’última evidència és de fa tres setmanes, quan en l’assalt a la comissaria de Vic els uniformes antiavalots que es van utilitzar eren dels anys 90.

Ho resumeix Jaume Bosch, representant d’ICV en la comissió: “Més que un nou debat, el que s’ha de fer és complir totes les conclusions del 2013”, començant per l’informe que havia de presentar el Govern al Parlament en un termini de quatre mesos sobre els protocols de formació dels agents, que Ferran Pedret -diputat del PSC en aquella comissió- diu que no ha vist “mai”, i acabant per dotar els antiavalots de més tecnologia, un fet que Matías Alonso, de Cs, afirma que “està per fer”. Interior admet que queden tasques pendents, tot i reforçar les unitats amb més càmeres. La sensació d’alguns membres de la comissió és que la prohibició de les pilotes de goma va portar a pensar que “ja s’havia fet la feina”, en paraules de Pere Calbó, exdiputat del PP. Un exemple és la llei de l’espai públic, que no es va portar a terme. “Què han fet aquests set anys els consellers?”, es pregunta Celestino Corbacho, president de la comissió. Els consellers s’escuden en les limitacions pressupostàries.

Espadaler recorda que va prioritzar la compra d’armilles antibales pel risc jihadista, es va posar a punt el canó d’aigua i es va crear el número d’operatiu policial (NOP). El següent conseller d’Interior va ser Jordi Jané (2015-207), que explica que es va centrar en revertir la falta de promocions de mossos -no n’hi havia cap des del 2012- i de materials. “Es van fer inversions importants, que mai són prou”, admet.

El va succeir Joaquim Forn durant pocs mesos, fins que va ser cessat pel 155. Ell també reconeix que la situació pressupostària és “molt complicada”. El següent titular d’Interior, Miquel Buch, insisteix i recorda que l’Estat no permet ampliar plantilles. “Vam fer dues promocions amb 1.500 nous mossos utilitzant la taxa de reposició”, és a dir, agafant places d’altres departaments. Buch afegeix que hi ha “pocs” agents antiavalots, 500 a la Brimo i 1.000 a l’ARRO -sense que l’ordre públic en sigui l’especialitat.

Des dels sindicats dels Mossos troben a faltar eines “per mantenir la distància quan es llança de tot”. El portaveu de Fepol, Toni Castejón, remarca que aquesta ja va ser la conclusió del 2019 malgrat que la policia “no s’ha dotat de res més”. El portaveu d’Uspac, Albert Palacio, afegeix que l’ordre públic “ha de tenir unes eines que no siguin el cos a cos”. La cúpula dels Mossos, que ha vist que falten recursos com ara porres, escuts i cascs, s’ha volgut allunyar del debat, però ha insistit que “s’adaptaran” a la decisió que prengui el Parlament.

La CUP, el PSC i ICV ja van exigir el 2013 que se suprimís el foam, tal com es va tornar a plantejar sense èxit al Parlament l’octubre del 2019. Ara s’ha tornat a qüestionar perquè tot indica que, en la primera nit de protestes per Hasél, es va rebentar l’ull d’una manifestant amb el foam. Jaume Bosch descriu que el 2013 els que estaven en contra del foam tenien un problema: no podien presentar una “alternativa”. De fet, les pilotes de goma -apunta Espadaler- eren més “efectives” per dissoldre manifestacions. L’exconseller no demana que tornin, però sí que recalca en què el foam no és la solució. De fet, no té la mateixa funció, ja que no serveix per dispersar sinó per dirigir-lo directament a una persona sense apuntar a cap zona vital, com van recordar Amnistia Internacional i Irídia, després que les dues primeres nits d’aldarulls en suport a Hasél es disapressin 420 projectils.

L’actual director general dels Mossos, Pere Ferrer, explica que, a part del foam, el canó d’aigua i el gas pebre, la policia també té la porra, les salves -que fan soroll per dispersar- i els missatges de so, i es plantegen altres eines, com les xarxes de contenció: “El criteri per utilitzar-les el fixa el comandament policial”. Sobre el gas lacrimogen, el director general dels Mossos entre 2012 i 2014, Manel Prat, diu que genera “moltes controvèrsies, perquè la gent s’ofega i queda atordida”. Pel que fa al gas pebre, quan Interior va dir el 2019 que es plantejava fer-lo servir, l’anunci va causar moltes discrepàncies polítiques, fins i tot dins de JxCat, el partit que gestiona el departament. Sobre el canó d’aigua, Prat diu que té poca “autonomia” d’aigua i de mobilitat. Del seu ús el 2019 a Urquinaona, Buch matisa que va ser “per superar les barricades”.

Però si en alguna cosa coincideixen tots els exconsellers i exdirectors és en l’èxit de l’aposta per la mediació. Prat, que va ser qui va muntar la unitat de mediació, diu que “ràpidament es va guanyar un prestigi”. Tot i els recels, l’exconseller Jané explica que una de les seves primeres experiències la va viure en un tall de vies del tren, quan el llavors comissari en cap Josep Lluís Trapero li va defensar la mediació “per aconseguir una sortida acordada”. “Va ser un assaig-error constant. Mediaves i la Brimo no complia”, explica David Fernàndez, exdiputat de la CUP a la comissió del 2013. Segons ell, ha deixat de funcionar des del 2017, i això ha tornat a posar en primer pla reivindicacions com dissoldre la Brimo -sense renunciar a tenir antiavalots- perquè creu que està “sobredimensionada”.

Per a Gemma Calvet, exdiputada d’ERC a la comissió, que l’Audiència Nacional inclogués la mediació com un dels arguments per absoldre la cúpula dels mossos “assenta” les conclusions del 2013. Lluís Guinó, representant de CiU a la comissió, coincideix que el futur passa per la mediació.

En l’etapa de Buch, el que havia sigut el cap de l’àrea de mediació, l’intendent Xavi Pastor, va passar a cap de la Brimo -on continua-. Però Buch avisa que la realitat dels manifestants “ha canviat” perquè “busquen el cos a cos”. El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha alertat aquesta setmana que en les protestes de Hasél “ha estat impossible mediar” per la falta d’interlocutors i ha qualificat l’atac a la comissaria de Vic com “l’episodi més violent” de les últimes tres setmanes. Tot i això, Trapero descarta bunqueritzar les comissaries, amb part de la façana de vidre, per mantenir el model de proximitat.

Des de l’auditoria que Buch va presentar l’any passat per les protestes postsentència, Ferrer explica que s’han millorat les equipacions, s’ha escurçat el número d’identificació -i s’ha incorporat també a la part de davant i al casc- i tenen més sistemes de transmissió d’imatges, com uns drons que s’han fet servir les últimes setmanes. Pel que fa a l’anunci de ser més transparents en les investigacions per mala praxi, Ferrer diu que la memòria d’Interior incorporarà el balanç de la Divisió d’Afers Interns (DAI) i que es faran públics els protocols d’ús de les eines d’ordre públic. L’antecessor de Ferrer, l’exdirector general dels Mossos Andreu Joan Martínez, proposa crear una comissió de transparència -un òrgan independent- participada per la policia, persones de prestigi i entitats de drets civils per analitzar actuacions: “S’ha de fer compatible el règim disciplinari amb corregir la praxi i la rendició de comptes”.

Fa set anys, el debat per repensar l’ordre públic va ser al Parlament i ara està sent protagonista en unes negociacions per a la investidura. I com ho viu el cos? Responsables coneixedors dels Mossos diuen que, tot i ser conscients que són una policia governativa, es rep amb perplexitat i preocupació. De moment, el debat ha pivotat sobre la dissolució de la Brimo i la moratòria del foam. Els exconsellers lamenten les formes i el contingut: “Si vols fer soroll i no trobar cap solució adequada, ara és el moment”, apunta Buch. “La policia no pot ser una moneda de canvi”, critica Espadaler. “Els Mossos no poden quedar fora del debat”, demana Jané. “No és el moment, s’improvisa molt i he sentit veritables bestieses”, afirma Forn. David Fernàndez admet que ara no ho discutiria: “L’element central ha de ser el rescat social”. Igual que Sàmper i els membres de la comissió del 2013, coincideixen en dir que aquest debat hauria de ser al Parlament. Però hi ha un consens en afirmar que s’ha de començar a recuperar el que s’ha deixat pel camí i que no es poden posar en risc les competències que tenen els Mossos.