S’estreny el setge judicial sobre la ‘policia patriòtica’

MadridEls responsables de la brigada d’anàlisi i revisió de casos (BARC) de la Policia Nacional -ara desarticulada-, també coneguda com a policia patriòtica de l’operació Catalunya, veuen com els jutges els estan acorralant per les seves actuacions presumptament fora de la llei.

L’últim a saltar als titulars és l’autor de l’informe d’aquesta brigada sobre el cas Faisán -la xivatada policial a ETA-, que ja estava jutjat i sentenciat amb la condemna en ferm de l’excap superior de Policia del País Basc i d’un inspector. Eugenio Pino, exdirector adjunt d’operacions (DAO) de la Policia Nacional i màxim responsable de la creació de la policia patriòtica al costat de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, va revelar l’existència d’aquest document en una entrevista recent a El Mundo, tot i que De la Mata l’havia reclamat a Interior i li havien dit que no estava registrat en els servidors de la Policia perquè el mateix Pino havia donat l’ordre que s’esborressin. Segons el ministeri, només es van conservar dues còpies en paper d’aquest document: una va quedar en poder del mateix ex-DAO i l’altra en mans de l’excomisari d’Afers Interns Marcelino Martín Blas. Poc temps després, el 4 d’abril passat, quan De la Mata va citar aquests dos comandaments policials després de l’entrevista de Pino al diari, l’informe finalment va aparèixer “després d’una revisió manual de documents”, segons la secretaria d’estat de Seguretat. El magistrat va reobrir el cas Faisán per analitzar el document en una peça separada que ha declarat secreta.

La troballa de l’informe del cas Faisán s’assembla a la del pendrive perdut dels Pujol que Eugenio Pino va ordenar afegir a la causa sobre la fortuna de la família i que el jutge ha eliminat del procés perquè considera que es va obtenir de manera il·legal i per evitar que pugui originar la nul·litat del cas. L’instructor va reclamar el dispositiu a la policia sense èxit però, poc després, després de prendre declaració a diversos càrrecs policials, entre els quals el mateix ex-DAO, va aparèixer en ordenar “uns armaris i calaixos” a les seves dependències, segons l’agent que el va lliurar a l’Audiència. De fet, els advocats de l’expresident Pujol van presentar el 4 d’abril passat un escrit a l’Audiència Nacional en el qual sol·liciten que s’eliminin del sumari del cas Pujol dos informes que consideren basats en aquestes proves il·legals. Pino està acusat pel jutge De la Mata de prevaricació, fals testimoni i frau processal.

També s’intueixen les mans de la policia patriòtica en la investigació oberta a Andorra després de la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) el 2015 per l’acusació de blanqueig del FinCEN (Financial Crimes Enforcement Network, l’òrgan d’intel·ligència financera del departament del Tresor dels EUA), que va derivar en la de la seva filial a Espanya, el Banco Madrid.

Amenaces a la BPA

L’expresident de l’entitat andorrana, Higini Cierco, va denunciar a la jutge del Principat que investiga el cas que l’excomissari en cap d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas, el va amenaçar amb la desaparició del banc si no li proporcionava “informació bancària d’Artur Mas, Oriol Junqueras, Jordi Pujol i les seves respectives famílies”. Cierco va assegurar que es va facilitar aquesta informació a la policia espanyola, la qual cosa va provocar “la publicació d’una informació en un rotatiu espanyol - El Mundo - que va obligar l’expresident de la Generalitat a admetre l’existència d’una herència dipositada a l’estranger”, segons va afirmar la BPA en un comunicat.

Les gestions si més no heterodoxes d’aquests càrrecs policials també han afectat l’expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González en la causa oberta per un jutjat d’Estepona per l’adquisició del seu àtic en aquesta localitat malaguenya. El comissari José Villarejo, que ha declarat com a testimoni en el cas, va gravar una conversa amb González en una cafeteria que després ha aportat al cas. González demana que s’arxivi el cas basant-se en el fet que aquesta prova es va obtenir de manera il·legal.

L’ombra de Villarejo també apareix en el cas del Petit Nicolás, el jove que suposadament es feia passar per un càrrec del govern espanyol per aconseguir favors. Una de les peces de la investigació, que se segueix en un jutjat de Madrid, assenyala el comissari com l’ordidor de l’enregistrament d’una conversa entre Martín Blas i agents del CNI. Va ser durant la seva declaració com a imputat en aquest últim cas que Villarejo va revelar l’existència de l’operació Catalunya. ¿El seu objectiu? Investigar sense control judicial polítics independentistes. “Ens encarreguem de captar informació i aquesta informació després la passem, si és judicialitzable, a les unitats que la treballen”, va dir.

A poc a poc la justícia ha anat acorralant aquests agents que, suposadament, van actuar al marge de la llei per aturar el procés independentista català.