Torra recupera l'aposta d'exercir l'autodeterminació "com més aviat millor" per respondre a la seva inhabilitació

BarcelonaEl context torna a estar enrarit per al Govern, que més enllà de la crisi sanitària veu com les relacions entre JxCat i Esquerra no passen pel seu millor moment. La tensió entre els socis s'ha tornat a fer evident en la sessió de control al Parlament, en què el president de la Generalitat, Quim Torra, i el cap de files dels republicans, Sergi Sabrià, han apel·lat mútuament a la unitat entre retrets velats. Tot i que aquest dimecres no ho han demanat de manera explícita, els dirigents d'ERC han repetit una vegada i una altra els últims mesos que volen pactar un horitzó electoral amb JxCat per evitar deixar el calendari en mans del Tribunal Suprem. Durant la seva intervenció, Sabrià ha demanat a Torra pactar una "estratègia conjunta" de l'independentisme per afrontar la futura decisió del tribunal sobre la inhabilitació del mateix cap de l'executiu i el president li ha contestat amb una proposta que ja sap que els republicans no comparteixen: tornar a exercir l'autodeterminació "com més ràpid millor". Una fita que, per a Torra, passaria per dur-la a terme aquesta mateixa legislatura.

D'aquesta manera, el president ha recuperat la proposta que va fer en solitari l'octubre de l'any passat per reaccionar a la sentència del Suprem de fins a 13 anys de presó contra els líders independentistes pel referèndum de l'1 d'Octubre. "Vaig venir al ple i vaig fer una proposta: tornar a passar per les urnes per fer un referèndum d'autodeterminació. Jo soc allà, hi és tota la cambra?", ha preguntat Torra, que creu que la "unitat" ha de servir per fer la "independència". El president ha recordat a Esquerra que va votar una resolució en què els grups s'emplaçaven a buscar la manera d'exercir l'autodeterminació "com més aviat millor". "Com ho fem?", ha acabat dirigint-se tant als republicans com a la CUP.

Quan a la tardor passada el president va posar sobre la taula aquest full de ruta, cap partit li va recollir el guant. Els republicans i els cupaires van rebutjar-ho obertament, però també ho van fer els consellers de JxCat, que no sabien que Torra plantejaria aquesta fórmula sense haver-la consensuat abans.

En la intervenció d'aquest dimecres, Sabrià ha apostat per una "resposta conjunta" a la decisió que ha de prendre el Suprem sobre el president de la Generalitat. El tribunal ha fixat el 17 de setembre per revisar el recurs de cassació de Torra contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que l'inhabilita per no haver despenjat la pancarta dels presos polítics. "Hem de fer passos junts per respondre a l'embat [...]. Per què costa tant, president?", s'ha preguntat, i ha assegurat que la repressió sense resposta conjunta "afebleix" l'independentisme i el "divideix".

El president ha descartat fins ara pactar el calendari electoral amb els republicans i, públicament, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha repetit per activa i per passiva que la prerrogativa per convocar els comicis és del cap de l'executiu català. De fet, l'entorn de Torra assegura que ja té decidit quan convocarà les eleccions, però encara no ho ha compartit amb la resta de JxCat. Fonts pròximes al president les situen entre l'octubre i el desembre, tot i que algunes veus aposten també pels últims dies de setembre. "Quan cregui que ho ha de fer, ho comunicarà", insisteixen fonts de Presidència.

La cita a les urnes

Les eleccions no només preocupen els socis de govern, sinó també l'oposició. Ho ha fet explícit la cap de files dels comuns, Jéssica Albiach, que ha reclamat a Torra conèixer l'horitzó electoral. Ha retret al president "la lluita" permanent pel poder entre JxCat i Esquerra, i ha criticat la divisió constant que hi ha dins del Govern en qüestions també de gestió (com l'externalització a Ferrovial del seguiment de casos de covid-19 i la condemna de l'excap de l'ARRO dels Mossos, Jordi Arasa, per la seva actuació en el desallotjament del 15-M). Per a Albiach, els independentistes tenen la banya posada en la disputa per l'hegemonia del sobiranisme i no pas en governar i fer front a la crisi sanitària. Una situació que, a parer seu, deixa en entredit la continuïtat de la legislatura.

"Quan tinguem encarrilades les solucions a la crisi sanitària i econòmica, els ciutadans seran cridats a les urnes", ha deixat clar el president de la Generalitat, sense revelar quan creu que passarà això. De fet, Torra ha redirigit les crítiques d'Albiach al Govern a l'executiu estatal i ha posat el dit a la llaga a l'última votació al Congrés de Diputats sobre la comissió d'investigació al rei emèrit, en què el PSOE i Podem s'han posicionat diferent: "Em sorprèn que el govern voti dividit", ha ironitzat. Així, ha conclòs que les "discrepàncies" dins l'executiu a Catalunya són pròpies dels governs de coalició i s'ha reafirmat que estan "focalitzats" en la "gravíssima crisi econòmica" generada per la pandèmia mundial.

Però, per a Torra, per sortir d'aquesta crisi es necessiten "recursos" que han de venir de l'Estat. Dirigint-se als comuns i al PSC, ha tornat a reclamar els 15.000 milions d'euros que ja va posar sobre la taula en l'última reunió de la conferència de presidents autonòmics. Segons Torra, ara hi ha una "batalla important de recursos" amb el govern espanyol i els comuns i el PSC hi tenen molt a dir. "La solució depèn de vostès", ha dit, i els ha instat a lluitar pels "interessos dels ciutadans" de Catalunya davant del PSOE.

Iceta havia preguntat a Torra quina serà la remodelació dels pressupostos del 2020 per destinar més recursos a Educació, però el president no ha concretat quina serà la partida que es dedicarà a aquest àmbit (tot i que el pla per obrir al setembre passa per doblar espais als centres educatius i contractar nous professors). "No tindrem mai el pressupost que necessita Catalunya mentre hi hagi dèficit fiscal", ha conclòs el president.