Sabrià dimiteix pel cas dels cartells de Maragall i ataca Junqueras

Sergi Sabrià ha decidit plegar arran dels cartells contra els Maragall i l’estructura B d’Esquerra dedicada a fer contracampanyes. “No marxo perquè sigui culpable de res. És la millor aportació que puc fer a un projecte col·lectiu que s’està esberlant”, ha exposat aquest dijous en una compareixença a la seu del partit, visiblement emocionat i acompanyat per dirigents de màxim nivell que l’han acomiadat amb un llarg aplaudiment, com la vicepresidenta, Laura Vilagrà; la consellera Natàlia Mas, el mateix Ernest Maragall o la secretària general adjunta, Marta Vilalta.

Aquest dilluns l’ARA va destapar en exclusiva que l’atac cap al candidat d’Esquerra durant la campanya per a l’Ajuntament de Barcelona de les eleccions municipals del 2023 va venir de les files dels mateixos republicans. Aquesta acció de falsa bandera –amb l'objectiu de situar, suposadament, el candidat al centre d'atenció dels mitjans– també va fer aflorar una estructura paral·lela a ERC anomenada “la B”, que organitzava accions al marge del partit que es pagaven a militants a través d’una empresa afí, Relevance. Factures de 1.000 i 2.000 euros presentades en diferents períodes, i no només a nom del militant de l'Anoia que va encarregar els cartells, sinó també d’un dels nois que en va penjar. 

Sergi Sabrià tenia un rol preeminent en aquesta comunicació B del partit i, en el cas de Maragall, tot i no idear l’acció, va tenir constància just després que havia estat un atac de falsa bandera i ho va encobrir. “Vaig fer de bomber i vaig intentar apagar un incendi que havien creat altres”, ha dit, i s'ha reafirmat que ell mai, des de les seves responsabilitats, hauria avalat una acció que sobrepassa a parer seu tots els límits “ètics”.

Tot i negar per activa i per passiva que existeixi cap estructura B, Sabrià sí que ha reconegut en roda de premsa accions que no es feien directament amb el logo del partit. És a dir, accions que es volien fer però no a cara descoberta. “No hi ha una estructura paral·lela, hi ha campanyes més properes a l’activisme, totes conegudes. No hi ha res ocult”, ha dit.

El viceconseller ha afirmat que aquesta campanya “més propera a l’activisme” també es fa amb transparència, tot i que les factures que cobraven els militants no les pagava directament Esquerra. Quines accions feien? Sabrià ha reconegut que va enviar un grup de mariachis a Junts quan el partit debatia si sortir del Govern –“no va ser idea meva, però sabia que passaria”, ha dit–; que es van disfressar de sardines als trens (per exemplificar que van molt plens) o que van crear la Fàbrica de Rufián. També els cartells per “tot el país” amb el lema "Free Junqueras". Sabrià diu que marxa “sense recança, emocionat i amb el cap ben alt”, malgrat que deixa preguntes en l’aire: si es manté la B d’Esquerra, per què es va establir un sistema de pagaments indirecte –a través de Relevance– o qui tenia coneixement i participava en la B dels republicans.

Apunta a Junqueras

Sabrià ha barrejat la seva dimissió amb la crisi interna a Esquerra i ha apuntat directament l’expresident del partit Oriol Junqueras, amb qui la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i afí a Sabrià, manté un pols intens. “Hi ha qui ha volgut precipitar aquest moment amb acusacions falses, enfangant fins a límits insospitats, alhora que sentia frases com que calia «rentar els llençols a casa»”, ha dit en al·lusió a Junqueras, que després del manifest rovirista perquè plegués i no es presentés al congrés del 30 de novembre per liderar de nou el partit va demanar no exterioritzar el debat intern. Però Sabrià ha anat més enllà a l’hora de criticar l’altre sector del partit i, en concret, l'exlíder d'ERC: “La conclusió és que hi ha qui no li importa el partit, ni la militància ni la ciutadania, només l’ambició i el desig personal de controlar una organització per fer-se-la a mida”.

A més a més, també ha desmentit que Junqueras no sabés res dels cartells. Malgrat que ha admès que des de la nit electoral de les eleccions espanyoles del 23 de juliol, quan Esquerra va caure de 13 als 7 diputats, no es parla amb el llavors president del partit, ha dit que quan va tenir coneixement que els cartells de Maragall havien sigut un atac de falsa bandera va informar la direcció del partit, tot i que no directament Junqueras, malgrat que li consta que ho va arribar a saber.

Just després de la compareixença de Sabrià, ha parlat un altre dels implicats en l’estructura B d’ERC, l’exvicesecretari de comunicació Marc Colomer. “Especialment en determinats moments, em decanto per ser propietari dels silencis més que esclau de les paraules”, ha dit Colomer en una publicació a les xarxes socials en què ha fet una defensa aferrissada de Sabrià i ha dit que ell tampoc va autoritzar els cartells: “Mai hauria autoritzat una indecència així”. Fonts d’aquest sector acusen el responsable de comunicació d’aquell moment, Tolo Moya, d’estar al darrere de les accions, tot i que ell també ho nega. “Demostraré qui és l’ideòleg”, va afirmar aquesta setmana en un comunicat públic, i va afegir que hi ha “proves” que el cas dels cartells no és un fet aïllat. “Això va de qui va muntar aquesta trama i de com actuen quan se n’assabenten”, va resumir. Aquest dilluns està citat a la seu d’Esquerra, al carrer Calàbria, en el marc de la investigació interna que ha obert el partit per escatir responsabilitats. I és que si bé Sabrià i Colomer són del sector rovirista, Moya, que avui està de baixa de la seva feina d'assessor de la Diputació de Barcelona, se situaria a l’òrbita de Junqueras. Per tant, qui plega i qui no també forma part de la guerra interna dins d’Esquerra.

Més enllà de l’escalf de la plana major rovirista, Sabrià també ha rebut el suport del president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès. “Gràcies, Sergi. Per ser-hi sempre, pel teu compromís i dedicació, treballant sempre per la llibertat del país i el projecte republicà. I sé que sempre, avui també, això t’ha guiat”, ha dit Aragonès. I és que Sabrià ha sigut la seva mà dreta en aquesta presidència: des que Junqueras i Rovira van anar a la presó i a l’exili, respectivament, no hi ha hagut decisió al Govern i al partit que no hagi passat per ell. Fins aquest dijous, que ha decidit plegar.