Qui seran els primers beneficiats per la llei d'amnistia?

BarcelonaLa llei d'amnistia ha quedat aprovada aquest dijous al Congrés dels Diputats, si bé encara li queda un periple de dos mesos al Senat amb el misteri de com l'aplicaran després els tribunals. Ara bé, ja s'albiren alguns beneficiats immediats tan bon punt sigui publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). L'article 4a de la llei marca quins són els efectes prioritaris: "La immediata posada en llibertat dels que es trobin en presó" i "la immediata retirada de qualsevol mesura cautelar". De moment, encara no hi ha nous presos polítics vinculats al Procés, però hi ha dos activistes que estan a punt de passar a ser-ho un cop el Tribunal Suprem ja ha confirmat les condemnes de Dani Gallardo, a Madrid, i d'Adrián Sas, a Barcelona.

En el cas de Sas, va ser condemnat a tres anys i mig de presó per pegar a un policia en el primer aniversari del referèndum de l'1-O, una acusació que sempre ha negat. L'alt tribunal va fer pública la decisió poc després que el Congrés aprovés l'amnistia. La defensa del jove, liderada per Alerta Solidària, recorda a l'ARA que el Suprem tenia previst pronunciar-se sobre el recurs de cassació el dimarts 12 de març i es va reunir per deliberar sense emetre una resposta, que ha arribat finalment després d'esperar dos dies. Gallardo, condemnat a quatre anys (ja es va passar un en presó provisional) ja està en cerca i captura des del 6 de març.

La realitat és que mentre el text estigui a la cambra alta i no passi a ser llei orgànica aprovada, les defenses de tots dos temen que puguin passar-se a la presó dos mesos. Ni un ni l'altre tenen previst entregar-se.

Les mesures cautelars

Un cop sigui signada per Felip VI i publicada al BOE, l'amnistia també extingirà "totes les ordres de detenció internacionals i estatals" dels perseguits pel Procés, però també les mesures cautelars de tota mena. L'expresident Carles Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, així com Toni Comín o Lluís Puig podrien retornar amb normalitat amb els drets polítics intactes, segons preveuen els seus equips de defensa. Alhora, també en l'article 4, s'estableix que "es donarà per finalitzada l'execució de totes les penes privatives de llibertat, de drets i multes imposades com a pena principal o accessòria". Això implicaria, per exemple, que deixarien d'estar inhabilitats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, a qui els jutges del Suprem també van atribuir el delicte de malversació en la revisió de la reforma del Codi Penal.

El control als jutjats i la retirada del passaport podria ser història per als CDR acusats en l'operació Judes. El govern espanyol ha elevat el nombre de represaliats que es podran acollir a l'oblit judicial a 372, mentre que Junts i ERC ho enfilen per sobre del miler, tot i que probablement ho faren per fases.

D'altra banda, si Sas i Gallardo poden ser els primers beneficiats, Alerta Solidària adverteix que el primer perjudicat per l'abast de la llei és el de l'activista de l'Empordà (Joan), condemnat a dos anys i quatre mesos per delicte de coaccions per una protesta contra la visita del rei la tardor del 2020. Retreuen que no s'inclogués aquest delicte "conscientment" i que els jutges es puguin aferrar a aquest buit legal per evitar amnistiar-lo.