"Serà un Onze de Setembre de cruïlla històrica"

BARCELONA.Si l'Onze de Setembre del 1976 i el del 1977 van servir per deixar empremta i iniciar el camí de l'estat de les autonomies, la celebració d'enguany obrirà la porta de la llibertat de Catalunya. En aquests termes es va expressar ahir Felip Puig, conseller d'Interior i un dels representants més visibles del sobiranisme a CiU, en una entrevista a Catalunya Informació. "La Diada serà transcendent perquè el país està en una cruïlla històrica, i obrirà la porta a la llibertat de Catalunya", va argumentar Puig. Unes declaracions que fan augmentar el xup-xup polític que envolta l'Onze de Setembre d'enguany.

Si l'olla bull tant és per un cúmul de motius: la relació -deteriorada- entre Catalunya i Espanya, el creixent suport a la independència -apuntat per enquestes recents-, l'aprovació al Parlament del pacte fiscal, i la convocatòria d'una manifestació nítidament sobiranista per part de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). "És possible que Artur Mas hi vagi, perquè a les manifestacions importants sempre hi ha estat", va deixar anar Puig. Mas, però, ha reclamat a la ciutadania que es mobilitzi pel pacte fiscal, no per l'estat propi com vol l'ANC.

Acte de reafirmació

El conseller d'Interior no vol que la Diada es converteixi en una manera de pressionar Madrid pel nou model de finançament. "Ha de ser un acte de reafirmació pròpia", va reclamar Puig. I aquesta reafirmació, té clar el conseller -i també el Govern-, passarà perquè un bon nombre de ciutadans es manifesti per la independència. "És evident que serà així", va preveure Puig. Els motius són clars per al titular d'Interior: els "atacs al model educatiu", el dèficit en infraestructures i la negativa al fet que Catalunya disposi d'una Hisenda pròpia.

Fa mesos que les relacions entre els governs català i espanyol passen per un mal moment gairebé insalvable. Les exigències de Madrid pel que fa a compliment del dèficit -el rigor pressupostari imposat a les autonomies és més gran que el que ha de suportar l'administració central- van fer explotar la tensió entre executius fins al punt que Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia, va negar-se a anar a l'últim Consell de Política Fiscal i Financera, celebrat a finals de juliol. "Si Espanya no vol atendre l'última oportunitat [el pacte fiscal] de construir un projecte confederal, serà ella qui haurà volgut que Catalunya comenci a explorar altres camins", va resumir Puig.

En vista d'aquest escenari, el conseller d'Interior va demanar unitat de cara a la Diada. Una unitat, això sí, que en aquests últims dies ha trontollat en el si del Govern pel que fa al missatge sobre l'actitud respecte a la manifestació que promou l'ANC per la Diada. Joana Ortega, vicepresidenta de l'executiu, va considerar la setmana passada que un clam independentista al carrer "debilitaria" la demanda de pacte fiscal i la imatge dels catalans respecte a Espanya. El mateix Puig, poc després, va assegurar que una convocatòria sobiranista "donaria força" a l'estratègia del Govern.

"País totalment sobirà"

Ortega va ser ahir a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), que se celebra aquests dies a Prada (Conflent), i va voler deixar clar que, almenys en públic, no hi ha contradiccions pel que fa a l'Onze de Setembre. "La petició del concert econòmic pot conviure perfectament amb altres crits", va destacar la vicepresidenta, que va assegurar que l'objectiu de Catalunya ha de ser convertir-se en un país "totalment sobirà". Ortega va raonar que si va a la concentració convocada la tarda de l'Onze de Setembre ho farà com a ciutadana, no com a vicepresidenta .

Qui té clar que no anirà a la manifestació és el primer secretari del PSC, Pere Navarro, que va assegurar que si es converteix en un clam independentista els socialistes no s'hi poden sumar perquè són "un partit federalista". "La Diada ha de servir per defensar les llibertats i per reclamar un millor finançament", va justificar Navarro des de Sant Feliu de Guíxols.