Serà Gabriel Rufián qui anunciarà la fi del govern Sánchez?

BarcelonaA Madrid ja han après que no hi ha res impossible per a Pedro Sánchez. I quan ja es donava per fet que no hi hauria pressupostos per al 2025, un nou moviment inesperat del PSOE ha reobert la partida. Sánchez és, sens dubte, un encantador de serps. I ara afronta el seu repte més difícil: convèncer Carles Puigdemont que ha de donar suport als comptes després d’haver col·locat Salvador Illa al Palau de la Generalitat i d'haver pactat el concert amb Esquerra.

Però quin incentiu té Junts per aprovar uns comptes que donarien oxigen a Sánchez pràcticament per a tota la legislatura? Certament pocs, però el lector també ha d’entendre una cosa: una negociació de pressupostos també és una demostració de força en què s’exhibeix influència i t’assegura un focus mediàtic permanent durant setmanes o mesos. Renunciar d’entrada a jugar la partida significa renunciar a tot això, just en un moment en què Junts no té cap altra plataforma de projecció. I més encara després que el tema de l’escó de Toni Comín al Parlament Europeu s'hagi posat tan difícil.

I llavors la gran pregunta: Què pot oferir Sánchez a Junts? Aquí també hi ha un problema, perquè la chochona de la rifa, que era el concert, se l’ha quedat ERC. D’entrada Junts pot fer com els republicans amb Rodalies i posar com a condició prèvia el traspàs de les competències en immigració. Sánchez ja ha demostrat que, quan vol, està disposat a fer salts mortals. Junts ha d’anar amb compte amb el que demana, perquè li poden dir que sí.

Mur antifinançament

En paral·lel, Sánchez ha de fer servir els seus dots d’encantador de serps amb els presidents autonòmics del PP per intentar trobar una escletxa en el mur antifinançament singular català que han ordenat construir des de Génova i Sol. Aquí la solució és fàcil. Amb una economia que carbura millor del que s'esperava i una recaptació fiscal que no para d’augmentar, Sánchez pot fer servir xecs i obligar els barons populars a triar entre els bitllets o la fidelitat al líder.

Sánchez és especialista en batallar en diferents fronts, però d’aquí a final d’any afronta una situació diabòlica. Ha d’intentar sumar Junts a la seva causa sense fer enfadar ERC. Ha de satisfer ERC sense enfonsar les possibilitats del seu partit a l’Espanya meridional. I ha d’intentar esquivar el boicot del PP al nou sistema de finançament i aconseguir que els barons es barallin entre ells pels diners.

A Madrid estan convençuts que el PSOE no podrà donar el concert a Catalunya sense trencar-se, i confien que ERC no s'atrevirà a fer caure el govern per això. Aquí crec que calculen malament. En la seva situació actual de crisi, ni a Junqueras ni a Godàs els tremolarà el pols. I de fet seria un gest que els afermaria com a líders. En aquest cas, seria Gabriel Rufián des de la tribuna del Congrés qui anunciaria a Espanya la fi del govern Sánchez. Una cosa, sens dubte, que serà digna de veure's.

Els detalls

Al final de la missa de la Mercè va arribar el moment de passar el plateret per davant de les autoritats presents, i vet aquí que el president de la Generalitat, Salvador Illa, es va adonar que no portava xavalla. Per sort, en un exemple de col·laboració institucional, el president del Parlament, Josep Rull, el va socórrer i li va donar unes monedes a temps.

El president de La Rioja, Gonzalo Capellán, es va desviar del guió del PP després de veure’s amb Pedro Sánchez a la Moncloa i va fer una “valoració positiva” de la trobada. “Jo no vinc com a president del PP, sinó com a president dels habitants de La Rioja, per defensar els interessos de la meva terra. El president m’ha escoltat, hem dialogat durant més d’una hora, i no sempre tens aquesta oportunitat”, va dir.