La sequera complica el tram final de la legislatura al Govern
L'oposició acusa Aragonès de manca de previsió però reconeix que és un problema que ve de lluny
BarcelonaCatalunya viu la pitjor sequera de l'últim segle. Les restriccions al sector primari han posat els pagesos en peu de guerra mentre el sector industrial avisa que els efectes d’haver de reduir el volum d’aigua que fan servir són inquantificables. L’executiu de Pere Aragonès s'enfronta a un repte sense solució a curt termini i que, amb les eleccions a un any vista, pot passar-li factura en el tram final d'una legislatura que l'executiu català vol esgotar. Ja hi ha pobles que s’han vist obligats a tallar l’aigua algunes hores al dia i Acció Climàtica no descarta que, si la situació no millora a sis mesos vista, hi pugui haver talls a l'àrea de Barcelona.
Des de l'entrada de Catalunya en emergència, l'oposició ha redoblat les crítiques pels efectes de les restriccions i la pressió que consideren que el Govern ha traslladat als ajuntaments en la gestió de la sequera. Fonts de la majoria de grups consultades per l’ARA reconeixen que ERC ha heretat un problema al qual no han fet front els governs dels darrers 15 anys, però consideren que, en termes generals, l'executiu d’Aragonès ha pecat d’imprevisió. “Tots esperem que plogui, però el Govern s’ha de preparar per al pitjor escenari i explicar quins plans té si les reserves s'esgoten”, diu una veu del PSC. Junts, responsable de la cartera de Territori entre 2010 i 2022, reclama no perdre més temps: “Si el Govern fa la feina i accelera les obres i infraestructures aprovades el maig passat [en la llei de mesures extraordinàries i urgents per la sequera], Catalunya afrontarà millor la greu situació que pateix el país, afirmen fonts del grup.
Per si es confirmen els pitjors escenaris i no plou, Estat i Generalitat ja han pactat el trasllat d'aigua en vaixell des de la dessaladora estatal de Sagunt (València) al juny. Aquesta imatge podria donar més munició a la dreta espanyola i al PSC, que sovint retreuen als últims governs independentistes haver centrat els seus esforços en la qüestió nacional mentre Catalunya perdia pistonada en educació –un relat que veuen confirmat en els mals resultats de PISA–, renovables i infraestructures. De fet, un dia després que es fes pública l'oferta del govern espanyol per dur aigua des de Sagunt, Illa va aprofitar per destacar que aquest és un exemple de "l'Espanya generosa i cohesionada" que desautoritza el projecte independentista.
El Govern, preocupat
El Govern admet preocupació per la sequera, però alhora posa en valor la seva actuació des que va assumir la cartera de l’aigua amb la sortida de Junts del Govern. Fonts de l'executiu recorden que estan actuant en dos flancs: un més a curt termini per afrontar l'actual crisi (que inclou crides a l’estalvi d’aigua), en el que el govern treu pit per les mesures preses fins ara i per haver endarrerit, diuen, l'entrada en la fase d'emergència, i un altre amb mesures de cara al 2030. L'objectiu és que l'àrea metropolitana de Barcelona, on hi ha una major densitat de població, es pugui abastir sense dependre de la pluja.
En els pròxims cinc anys, l'executiu ha previst ampliar les potabilitzadores del Besòs, a Barcelona, i de Sant Feliu de Llobregat, a més d'instal·lar-ne de noves a Montcada i el Bon Pastor i d'incrementar el volum d'aigua regenerada. També va desencallar amb l’Estat la construcció de la dessaladora de Foix i l'ampliació de la de la Tordera, prevista per al 2028 i pendent de licitació a l'espera que el Govern resolgui com produirà els 60 MW que necessita per funcionar, informa Mireia Esteve. Algunes d’aquestes inversions eren a l’acord de pressupostos de 2023 amb el PSC, que reclama al Govern que les executi ja si vol un acord per al 2024. I posa especial èmfasi en la inversió de 24 milions en la potabilitzadora del Besòs, que podria quedar enllestida en menys d’un any i donar oxigen al circuit hídric metropolità, expliquen fonts del partit.
En paral·lel, el Govern treballa en noves ajudes per compensar els efectes de les restriccions, que o bé hauran d’incloure als pressupostos o bé –si el calendari s’allarga– hauran de negociar a banda amb els grups. Fins ara, la Generalitat ha tancat la porta al transvasament de l’Ebre (que no està en emergència), una mesura que tampoc té consens dins del Parlament, que també el va rebutjar en una moció a proposta dels comuns.
Ple de sequera i canvi climàtic
De la sequera tindran ocasió de debatre’n la setmana vinent al ple monogràfic al Parlament, a proposta de la CUP i dels comuns, que aprofitaran l’ocasió per demanar a Aragonès que aparqui macroprojectes com la B-40 o el Hard Rock, que fa penjar d’un fil la negociació de pressupostos. De cara als pròxims mesos, al Govern se li obre encara un altre front: els efectes de la sequera sobre un sector, el turístic, que fia bona part de la seva facturació a l'estiu. Fonts consultades apunten que la prohibició d’omplir piscines ja comença a aixecar polseguera al territori i que té (encara més) preocupats els alcaldes davant de la possibilitat que finalment se li apliquin restriccions específiques, com demanen la CUP i els comuns.
Comuns i cupaires van un pas més enllà i demanen repensar el model al darrere del consum massiu d'aigua en hotels i creuers. “És insostenible anar fent dessaladores i plantes de renovables per abastir-les i així continuar fent macroprojectes. És una roda de hàmster”, diu un diputat de la CUP consultat per l'ARA. Hi coincideixen fonts dels comuns, que assenyalen que cal prioritzar els consums tenint en compte que hi ha sectors estratègics per a la transició energètica –com l'hidrogen verd– que també consumeixen molta aigua. "Hem de triar", conclouen.
