Violència sexual

El senyor Q, el polític convergent que assetjava menors, a un pas de la Fiscalia

El plec de càrrecs realitzat per JxCAT constata un patró de conducta repetit amb desenes de nois per part de Quim Amorós

La representació de la JNC, durant la tradicional ofrena al monument de Rafael Casanova per la Diada, l'11 de setembre de 2020

BarcelonaA principis de juliol el cas va sortir a la llum pública a través de les xarxes socials. Diversos joves vinculats a les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC) van denunciar l’assetjament sexual del llavors anomenat Senyor Q, l’extinent d’alcalde de Tarragona Quim Amorós. El 30 de gener, JxCAT va finalitzar la instrucció sobre aquest cas amb un plec de càrrecs que haurà d’avalar la comissió de garanties aquest mes de febrer. I les conclusions són clares. L’instructor Josep Pagès proposa que es traslladi el cas a la Fiscalia perquè hi ha una falta "molt greu": la multiplicitat de testimonis dona "veracitat" a les denúncies per assetjament sexual, a més de les proves aportades gràcies a captures de pantalla de les converses d’Amorós amb els menors. "Les persones denunciants coincideixen a descriure de forma bastant acurada el mateix patró de conducta", detalla l’escrit.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'estiu passat quatre joves van presentar denúncia al partit perquè s’obrís una investigació, i la JNC va reportar 12 casos més. Segons el ple de càrrecs, entre els anys 2012 i 2019 Amorós va enviar "missatges personals insistents" als joves dient que "els trobava a faltar" i que "els necessitava conèixer més". S’interessava per la seva "situació amorosa" i "les relacions sexuals" que mantenien, feia "comentaris de tipus explícitament sexual", havia arribat a enviar "fotografies seves nuu" i els proposava formar part d’un grup de WhatsApp "per parlar de sexe". També els va demanar fotografies i vídeos de contingut sexual, amb "propostes de jocs" i "d’emparellaments sexuals entre els joves". Amb algun dels nens hi havia començat a interactuar quan tenia 13 anys, posant-se a disposició seva "com a metge". "T’estimo molt", els deia.

Amorós "podria haver repetit un patró de conducta amb desenes de joves de l’entorn de la JNC constitutiu d’assetjament sexual", resol el plec de càrrecs, al qual les parts tenen ara 10 dies per presentar al·legacions. Abans d’assetjar-los, Amorós es presentava als joves com un membre destacat de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i es posava a la seva disposició, també com a metge, "pel que calgués". Després d’aquesta primera comunicació s’intentava guanyar la confiança dels joves amb "promeses de futures possibilitats polítiques, contactes i relacions, exhibició d’influència...". I finalment hi havia un canvi de to en les converses i duia la relació al terreny personal i sexual.

Suspensió temporal

A banda de portar el cas a la Fiscalia perquè les víctimes tenen una especial "vulnerabilitat" perquè eren menors, en el plec de càrrecs es proposa que l’executiva nacional suspengui temporalment Amorós dels seus drets com a afiliat, i un cop es resolgui la via penal, hi hagi una resolució definitiva.

En el document al qual ha tingut accés l’ARA es posa de manifest que un denunciant va traslladar els fets a Convergència, però la denúncia interna no va prosperar. També l’any 2019 la JNC va traslladar una altra denúncia als òrgans de govern del PDECat i es va concloure que era un cas aïllat que s’havia de resoldre "per vies informals", a més d'advertir verbalment Amorós que aturés la seva conducta i apartar-lo de l’activitat política pública. Els casos denunciats contra Amorós són de quan ell militava a CDC i el PDECat, tot i que hi ha un cas més recent, no denunciat, que arribaria fins al 2020.

Quan el cas va sortir a la llum pública, hi va haver veus del partit que van qüestionar les denúncies i van demanar proves. L'exsenador i exdiputat Jordi Sendra va equiparar la situació d'Amorós al que havia succeït amb Eduard Pujol. Sendra és actualment el cap de llista a Tarragona de Junts per Catalunya a les properes eleccions municipals del 2023, mentre que fonts coneixedores també afirmen que tenia responsabilitats a la secció local de Convergència de Tarragona quan van arribar les primeres queixes sobre Amorós i no es va actuar.

Presumpció d'innocència
stats