Una sentència del TSJC prohibeix col·locar una estelada en una plaça de Sant Cugat del Vallès

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat una sentència notificada aquest dimarts en la qual prohibeix la col·locació d'una bandera estelada en una plaça de Sant Cugat del Vallès. El tribunal sosté que aquesta bandera "constitueix un símbol de la reivindicació independentista d'una part dels ciutadans catalans representats per una part dels partits polítics" i no té reconeixement legal vàlid com a "símbol oficial de cap administració territorial", de manera que resulta "obvi" que el seu ús "només pot ser qualificat de partidista". Respon així a una denúncia de Societat Civil Catalana (SCC) contra la decisió de l'Ajuntament de Sant Cugat d'instal·lar una estelada a la via pública. 

Així mateix, la sentència assegura que l'exhibició "a l’espai públic" de qualsevol "element" que "representa una opció política" és il·legal, perquè vulnera el principi d'"objectivitat" i de "neutralitat institucional". És a dir, que el TSJC, que per primera vegada es pronuncia sobre aquesta qüestió, no només fa referència a la presència de la bandera independentista, sinó a tots aquells símbols amb els quals únicament se sent representada "una part de la població".

El TSJC, per tant, ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per l'Ajuntament de Sant Cugat, després que el 2016 un jutjat de Barcelona prohibís la instal·lació de l'estelada a la plaça Lluís Millet l'any 2014, i que SCC va denunciar. A més a més, condemna el consistori a pagar els costos judicials fins a un màxim de 2.000 euros. La sentència es pot recórrer al Suprem.

El tribunal diu que les administracions no tenen llibertat d'expressió i que els alcaldes no es poden veure obligats a incomplir la llei per un "mandat popular" d'un ple municipal, per exemple. A més a més, diu que els símbols oficials sí que s'han d'exhibir obligatòriament, encara que els partits governants no s'hi sentin identificats.

El president de SCC, José Rosiñol, ha recordat que l'entitat està "a favor de la democràcia i del respecte a la llei i als que s'encarreguen cada dia de vetllar pel seu compliment". Per aquest motiu, "no té sentit" que l'entitat faci una valoració positiva o negativa al respecte, sinó que únicament "respecta aquesta decisió, com totes les que prengui la justícia". Rosiñol ha recordat que en el moment en què un determinat col·lectiu o un ciutadà decideix actuar al marge de la llei està "atemptant contra l'estat de dret" i que, en aquest moment, "tot aquell que es consideri demòcrata hauria d'acatar aquesta sentència i actuar d'acord amb el seu contingut".

Un jutjat obliga la UAB a incloure en el directori d'entitats l'Agrupació de Joves de Societat Civil Catalana

Paral·lelament, una sentència del jutjat del contenciós administratiu número 7 de Barcelona del 17 de juliol, però feta pública aquest dilluns, ha obligat la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a inscriure l'Agrupació de Joves de Societat Civil Catalana de la UAB (Joves SCC-UAB) en el directori de col·lectius de la universitat. La decisió del tribunal ratifica la mesura cautelar adoptada pel mateix jutjat el 7 d'abril d'aquest any, segons el qual la UAB ha vulnerat amb l'exclusió de l'entitat del directori quatre drets fonamentals dels estudiants de Joves de SCC: no discriminació per raó d'opinió, de llibertat ideològica, de llibertat d'expressió i del dret a l'educació. A més a més, la sentència condemna la UAB al pagament de les costes processals, que fixa en un màxim de 600 euros. SCC ha celebrat la sentència, mentre que Ciutadans ha demanat la compareixença de la rectora de la UAB, Margarita Arboix, al Parlament per donar explicacions per aquests fets.