Una sentència molt treballada però qüestionable

Les preguntes:

1. Quina valoració fa de la decisió?

2. És rellevant que hagi arribat abans que la d’Homs a Madrid?

Els experts consultats per l’ARA coincideixen que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha treballat molt els seus arguments en la sentència contra Mas, Ortega i Rigau, però no tots els comparteixen. No preveuen grans efectes al fet que la condemna arribi abans de la sentència del judici pel 9-N contra l’exconseller Francesc Homs al Tribunal Suprem.

Laura Parés, advocada penalista

"No comparteixo els arguments de la sentència"

1. La sentència està molt motivada, però perquè hi hagués desobediència calia un mandat del Constitucional dirigit a una persona concreta i diferents requeriments. Algunes sentències exigeixen, fins i tot, advertiment de les conseqüències per incompliment. No comparteixo els arguments de la sentència i, pel que fa a les penes, la resolució és força dura: condemna per desobediència a la pena màxima.

2. Des d’un punt de vista jurídic no hauria de tenir cap efecte. Si la sentència es recorre, tècnicament pot variar. Com que tot pivota sobre una interpretació jurídica, el Tribunal Suprem podria arribar a revocar la sentència. Una altra cosa és que ho acabi fent.

Mercedes García Arán, catedràtica de dret penal de la UB

"El tribunal podria haver sigut més dur. No ha anat a fer sang"

1. La sentència no m’ha estranyat. Les penes són de mínims. El tribunal podria haver sigut molt més dur, no ha anat a fer sang. Els magistrats consideren que l’actuació dels acusats va ser il·legal però que no arriba al grau d’arbitrarietat que implicaria prevaricació. També cal tenir en compte que la fiscalia qualificava uns mateixos fets de desobediència i prevaricació i que, jurídicament, no es pot sancionar dos cops el mateix.

2. No li dono una especial interpretació, el TSJC té la seva pròpia jurisprudència. D’altra banda, crec que és una sentència molt acurada i m’estranyaria que canviés si és recorreguda. La sentència d’Homs pot ser molt similar, però és molt arriscat fer pronòstics.

Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB

"Jurídicament, m’esperava l’absolució dels acusats"

1. Em sorprèn desagradablement. La doctrina del Tribunal Suprem respecte a l’existència de desobediència és molt més exigent, ja que reclama advertiments directes. No sembla que en aquest cas hagi pogut quedar acreditat i, jurídicament, m’esperava l’absolució dels acusats. D’altra banda, cal recordar que la sentència s’ha dictat per unanimitat. Buscar influències polítiques seria exagerar.

2. Tenint en compte la probabilitat que la sentència fos recorreguda, el TSJC ha volgut anticipar-se perquè no fos dit que esperava la jurisprudència del Suprem i ha donat una imatge d’independència.

Miguel Capuz, vicepresident de la secció de dret penal de l'ICAB

"La sentència demostra la independència del tribunal"

1. Els arguments per concloure que hi ha hagut desobediència estan molt treballats. La providència del Constitucional al Govern era executiva, s’havia d’acatar. I el recurs de la Generalitat ja plantejava que, si no se’ls donava la raó, no podien tirar endavant el 9-N. El tribunal no ha condemnat per prevaricació perquè s’hauria vulnerat el principi de non bis in idem : un fet no pot ser penat dos cops.

2. Dictar sentència abans que el Suprem demostra la independència del tribunal. El TSJC ha deixat molt clar que el judici era jurídic i que en la condemna no hi ha cap argument polític.