El TSJC condemna Torra a un any i mig d'inhabilitació per mantenir la pancarta amb el llaç groc

BarcelonaPrimera condemna a un president de la Generalitat en ple exercici de les seves funcions. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha inhabilitat Quim Torra durant un any i mig per desobeir "de manera oberta, recalcitrant i persistent" la Junta Electoral Central (JEC) mantenint penjada al Palau de la Generalitat la pancarta amb el llaç groc a favor de la llibertat dels presos polítics i haver-ne "presumit". La condemna, que inclou una multa de 30.000 euros, no és ferma i es pot recórrer davant del Tribunal Suprem –així ho té previst la defensa–, però el desenllaç del cas podria posar data de caducitat a la legislatura catalana.

El pronunciament de l'alt tribunal s'ha conegut encara no dues hores després que es fes pública la resolució de Luxemburg que avala la immunitat de Junqueras quan va ser elegit eurodiputat. A diferència de la sentència del 9-N, que va condemnar l'expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega i que es va comunicar amb una lectura pública del tribunal, aquesta vegada el TSJC ha enviat la sentència al Palau de la Generalitat i després l'ha traslladada al Parlament, on era Torra.

El tribunal considera que Torra va desobeir la JEC mantenint la pancarta i el llaç groc i accepta els postulats de la Fiscalia, que demanava un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros per al president de la Generalitat per desobeir "deliberadament" l'ordre de retirada.

Durant el judici, Torra va admetre desobeir l'ordre de la JEC, però va assegurar que es tractava d'un mandat "impossible de complir" i va qüestionar la legitimitat de l'organisme electoral espanyol assegurant que no té un rang superior a la Generalitat. "Sí, vaig desobeir l'ordre, però era impossible complir una ordre il·legal dictada per un òrgan que no tenia competència per fer-ho", va assegurar el president, que també va defensar la llibertat d'expressió i va retreure al TSJC haver-lo portat a un "judici polític". La sentència del TSJC tomba aquest argument del president i avala l'"autoritat" de la JEC per ordenar la retirada de les pancartes i els llaços. Segons els magistrats, el fet que s'estigués avaluant la presència d'aquests elements en edificis de la Generalitat feia que l'avaluació d'aquesta qüestió transcendís l'àmbit de les juntes electorals provincials.

"El mandat que emana dels acords de la Junta Electoral Central és eloqüent, expressiu i clarament revelador del que havia de portar a terme el MHP de la Generalitat, i imposa al seu destinatari un inexcusable deure d'acatament en tots els seus extrems", afegeix la sentència. Tenint en compte aquests dos fets i les declaracions dels policies que van comparèixer al judici com a testimonis, i que van explicar que la pancarta i els llaços van continuar penjats tot i l'ordre de la JEC, la sala arriba a la "inequívoca conclusió" que Torra no va atendre el mandat de la Junta i que "no només no va ordenar la retirada dels llaços grocs i de les banderes estelades de les façanes dels edificis dependents de la Generalitat en els terminis establerts, sinó que va arribar a dir (o a consentir), en alguns casos, que se substituïssin per uns altres llaços, blancs i creuats per una franja vermella".

Llibertat d'expressió

Durant tot el procediment, Torra ha al·legat també que l'ordre de la JEC vulnerava la llibertat d'expressió. La sentència, però, assegura que mentre dura el període electoral "és inadmissible" la presència de qualsevol símbol partidista i posa al mateix nivell els llaços grocs i les banderes estelades per assegurar que es tracta de símbols "de caràcter partidista". Per reforçar aquest argument, el tribunal posa sobre de la taula l'informe del Síndic de Greuges encarregat pel Govern expressament per a aquesta qüestió i que va recomanar la retirada dels llaços en període de campanya electoral. "Res empara l'actitud del MHP", conclou el tribunal.

El procediment contra Torra s'ha fet en un temps gairebé rècord, tot i que es jutjava un aspecte molt concret. La Fiscalia va presentar la querella contra el president a finals de març, que l'alt tribunal català ha tramitat en menys de nou mesos. Tot i els intents de Torra de recusar els magistrats que participaven en el procediment i a qui considerava contaminats per la seva participació en altres causes relacionades amb el Procés, la causa va tirar endavant. El president va haver de declarar el 15 de maig davant del TSJC, que el va processar a principis de juliol.

Una sentència "fluixa jurídicament"

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que inhabilita un any i mig el president Quim Torra per desobediència és "fluixa" jurídicament, segons han opinat fonts de la defensa i de l'entorn del president consultats per l'ACN. Així, han detectat alguns punt febles com referències a una llei de procediment administratiu del 1992 ja derogada o l'esment al fet que els eurodiputats només representen els seus països, cosa que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dit aquest mateix dijous que no és així. Fonts de la defensa consideren que el tribunal ha tornat a perdre l'oportunitat de pronunciar-se sobre les qüestions prejudicials que van presentar al final del judici i que van rebutjar en el mateix plet, com per exemple la composició del tribunal o del magistrat instructor. També consideren que la via penal contra Torra hauria d'haver estat posterior a la via contenciosa-administrativa.

En tot cas, ara la legislatura catalana queda en mans del Tribunal Suprem, a qui la defensa del president recorrerà contra la sentència del TSJC. El pronunciament judicial, que no és ferm però que sí que impedeix a Torra ser candidat a unes eleccions –la inhabilitació s'estén a tots els àmbits, des del local a l'europeu–, obliga l'entorn del Palau de la Generalitat a plantejar-se diferents escenaris. Tal com va publicar l'ARA, Torra en té fins a quatre sobre la taula, un de connectat directament amb Waterloo i la resolució sobre la immunitat de l'expresident Carles Puigdemont del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Els escenaris polítics

Les prejudicials de Boye

Una de les estratègies de Torra per evitar ser inhabilitat abans que s'acabi la legislatura és tornar a plantejar un seguit de qüestions prejudicials davant el Tribunal Suprem –un cop s'hagi produït el recurs de la sentència del TSJC– perquè ho elevi al Tribunal de Justícia de la Unió Europea abans de dictar sentència. Si ho acceptés, això allargaria –d'acord amb els càlculs de la defensa– el procediment un any o un any mig, cosa que permetria a Torra continuar al capdavant de la Generalitat almenys fins al 2021, quan toquen formalment les eleccions.

Una nova investidura

Si l'estratègia judicial de Torra no fructifiqués i el Suprem confirmés la sentència del TSJC, el cessament del president per un veredicte ferm està pautat per la llei de presidència. En aquests casos, el vicepresident o el conseller en cap assumeixen totes les seves funcions menys les indelegables: convocar eleccions, nomenar o cessar consellers i sotmetre’s a una qüestió de confiança al Parlament. Seria, doncs, Pere Aragonès qui assumiria el control de la Generalitat si Torra fos inhabilitat. A partir d’aquí, s’obriria un període de deu dies perquè el president del Parlament, Roger Torrent, proposés un nou candidat a la presidència de l’executiu català, que li pertocaria a JxCat –seguint l’acord de governabilitat amb els republicans–. Ara bé, arribar a la majoria necessària seria complicat: l’eventual presidenciable necessitaria els vots d’Esquerra i, per prosperar, també l’abstenció dels comuns o la CUP com a mínim.

En cas que no hi hagués majoria per elegir un nou president, la investidura fallida activaria el rellotge dels dos mesos fins a la convocatòria automàtica d’eleccions. La interinitat de l’executiu amb Aragonès al capdavant podria allargar-se des de la inhabilitació de Torra fins a quatre mesos més enllà, ja que un cop dissolt el Parlament, la votació es produiria 54 dies després de la convocatòria.

Modificacions a l'executiu

Per evitar l’escenari anterior, veus dins de JxCat proposen fer canvis al Govern abans que es produeixi la inhabilitació per mantenir l’actual correlació de forces dins l’executiu. En el pacte d’inici de legislatura, JxCat obtenia la presidència i sis conselleries, mentre que Esquerra n’assumia set, una dels quals –Economia– dotada de la vicepresidència. Diverses fonts governamentals sostenen que si JxCat perd la figura del president per una inhabilitació, s’hauria de mantenir la mateixa correlació de forces dins l’executiu. Sense la presidència de Quim Torra –que té vot de qualitat en les reunions del Govern–, JxCat quedaria en minoria dins el consell executiu, amb sis conselleries enfront de les set que té Esquerra. De manera que els republicans serien majoria en el govern en funcions fins a les noves eleccions.

Eleccions anticipades

Davant l’embolic dels dos últims escenaris, hi ha qui aposta per avançar-se a la decisió del Tribunal Suprem i que Torra convoqui eleccions anticipades. De fet, aquesta via prendrà més força si l’expresident Carles Puigdemont obté la immunitat com a eurodiputat, ja que es podria presentar com a candidat a les catalanes i, fins i tot, arriscar-se a trepitjar territori espanyol per fer campanya electoral. O, en tot cas, arribar fins a la Catalunya del Nord.

Pols amb l'Estat

El president també es planteja una altra opció, tot i que no tingui suport per portar-la a terme. L’última via passaria per desobeir la sentència del Suprem i anar igualment a treballar al Palau de la Generalitat encara que la inhabilitació fos ferma. Una espècie d'operació Castell que es va descartar ja l'octubre del 2017.