La sentència del Suprem contra Garzón, en 10 frases

BarcelonaLa sentència del Tribunal Suprem que condemna Baltasar Garzón a 11 anys d'inhabilitació –més una multa de 2.520 euros– per les escoltes que va ordenar fer als imputats del cas Gürtel i els seus advocats manté un to molt dur contra el magistrat. El text té 70 pàgines. Els principals arguments jurídics de la resolució es concentren en aquestes deu frases, que retreuen al jutge més famós de l'Audiència Nacional haver-se saltat la llei per caprici i haver vulnerat el dret a la defensa. L'acusen de situar el sistema penal espanyol a l'alçada de sistemes "totalitaris".

1. "L'acusat va acordar la intervenció de les comunicacions dels interns amb tots els lletrats. Ho va fer mitjançant un acord tan genèric que afectava, sense excepció, qualsevol lletrat defensor, ja designat o que ho fos en el futur. No disposava de cap dada que indiqués que algun dels lletrats (...) afectats estigués aprofitant l'exercici de la defensa per cometre nous delictes."

2. "La injustícia va consistir a acollir una interpretació de la llei segons la qual podia intervenir les comunicacions entre l'imputat pres i el seu lletrat defensor basant-se només en l'existència d'indicis respecte de l'activitat criminal del primer, sense considerar necessari que els indicis afectessin els lletrats".

3. "[Aquesta decisió] resulta inassumible des de qualsevol interpretació raonable del dret, ja que condueix directament a l'autorització normalitzada de la intervenció de les comunicacions entre l'imputat a la presó i el seu lletrat defensor".

4. "L'acusat va causar amb la seva resolució una dràstica i injustificada reducció del dret de defensa".

5. "La intervenció de les comunicacions entre interns i els seus lletrats (...) només pot acordar-se en casos de terrorisme (...). Per resoldre altres casos en què es considerés la intervenció imprescindible, caldria una reforma legal".

6. "[Garzón] va col·locar tot el procés penal espanyol, teòricament dotat de les garanties constitucionals i legals pròpies d'un estat de dret contemporani, al nivell de sistemes polítics i processals característics de temps ja superats (...), admetent pràctiques que actualment només es troben en els règims totalitaris en què tot es considera vàlid per obtenir la informació que interessa".

7. "La resolució és injusta, doncs, perquè arbitràriament restringeix substancialment el dret de defensa dels imputats a la presó."

8. "Aquesta aplicació de la llei al cas es va efectuar deixant de banda absolutament la doctrina del Tribunal Constitucional (article 5.1 de la LOPJ) i d'aquesta sala del Tribunal Suprem (...), que, establint els límits del dret fonamental de defensa, rebutja expressament la interpretació acollida per l'acusat."

9. "La inclusió de la clàusula prevenint el dret de defensa en ambdues resolucions revela que l'acusat era conscient que la seva decisió afectava el dret de defensa. No obstant això, no es pot acceptar que la intenció de l'acusat fos, precisament, protegir el dret de defensa."

10. "Tampoc es pot valorar com a protecció del dret de defensa la supressió d'alguns paràgrafs de les converses intervingudes, un cop que han sigut escoltades pels funcionaris policials responsables de la investigació, que ni tan sols van ser requerits perquè no les utilitzessin en els seus informes o conclusions".