La plataforma d'observadors ITW denuncia una "violació massiva" de drets en la sentència del Procés

BarcelonaLa plataforma d'observadors internacionals International Trial Watch (ITW), que va seguir el judici del Procés, ha publicat un informe analitzant la sentència del Tribunal Suprem on denuncia una "violació massiva" de drets fonamentals als presos. "Qualsevol intent seriós d'interpretar-la d'acord amb conceptes tècnics i jurídics, com ara sedició, alçament, violència o drets fonamentals resulta infructuós. Segurament perquè es tracta d'una resolució clarament ideològica, amb la pretensió de substituir la necessària solució política del conflicte que es viu a Catalunya", conclou l'informe, que compta amb el suport de 31 organitzacions estatals i internacionals, entre elles l'Associació Europea d'Advocats Demòcrates, l'Associació Americana de Juristes, Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, l'Observatori pel Sistema Penal de la Universitat de Barcelona, l'entitat Irídia o l'Associació Lliure d'Advocades i Advocats. Més de mig miler de juristes han signat el manifest de suport, un 23% dels quals de fora de l'Estat.

Segons l'organisme, no hi pot haver condemna per sedició perquè no va existir cap alçament, ni el 20-S ni l'1-O. Considerar aquestes dues mobilitzacions com un aixecament, constitueix, asseguren els observadors, una vulneració del dret de reunió i manifestació, especialment pel que fa al paper de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (que no son autoritats i van exercir el seu dret de protesta), però també pel que fa als exconsellers del Govern, que es van limitar a instar a la participació. L'organisme adverteix que la sentència "criminalitza el dret de protesta i viola els drets de reunió i manifestació". La presidenta de l'Associació Lliure d'Advocades i Advocats, Belén de las Nieves Caballero ha recordat que la resolució "no afecta només als líders independentistes", sinó "a l'exercici dels drets de reunió pacífica i d'expressió".

Segons l'advocada i portaveu d'ITW, Anaïs Franquesa, "el fonament de la condemna" és que un delicte de desobediència "passa a ser sedició per atiar la ciutadania a participar a les mobilitzacions". La realitat, ha recordat, és que va ser una "mobilització pacífica" emparada en el "dret d'expressió i de manifestació" que no justifica la sentència de presó. "S'està criminalitzant el dret de protesta i violent el dret de reunió", ha afirmat, i per tant "la sentència vulnera dreta fonamentals que afecten a tota la ciutadania". La plataforma també recrimina al Tribunal Suprem que obviï en la seva sentència l'informe del grup de treball de l'ONU que recomanava l'alliberament dels presos i que la defensa de Cuixart va presentar a la sala l'últim dia del judici.

Ni aixecament ni pertorbació de l'ordre públic

L'informe conclou que el 20-S i l'1-O no hi va haver ni aixecament ni pertorbació de l'ordre públic i critica que es concebin dues mobilitzacions separades en el temps com un "plurialçament" o un "alçament consecutiu" i sostingut. "Si com s'afirma es van produir dos alçaments consecutius, no es compren com l'Estat no va desplegar els instruments jurídics propis per a la suspensió parcial o total de drets en situacions excepcionals", critica ITW. L'organisme considera que la condemna per sedició "no és raonable" i que en molts casos s'acaba confonent i aplicant en situacions que com a molt serien constitutives, diuen els observadors, del delicte de desobediència.

D'altra banda, els observadors consideren que la sentència dona per fet que els condemnats van promoure el 20-S i l'1-O sense plantejar-se si aquestes dues jornades "constituïen un legítim exercici del dret de reunió pacífica", que és on les emmarca l'organisme.

Més enllà de la vulneració d'aquest dret, l'informe també subratlla que la sentència en vulnera d'altres, com ara la inviolabilitat parlamentària de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que a ulls d'ITW es va limitar a permetre el debat sobre les anomenades lleis de desconnexió "sense fiscalitzar el seu contingut" ni en un sentit ni en un altre.

Un altre dels drets vulnerats, segons l'informe, és el fet que els ara condemnats fossin jutjats pel jutge ordinari que els hi tocava, en aquest cas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o una instància inferior en el cas dels presos no aforats, Sànchez i Cuixart. Segons el president d'Advocats Europeus Demòcrates, Robert Sabata, el judici s'hauria d'haver fet a Catalunya, però el Suprem va fer una "interpretació expansiva" de la seva competència vulnerant el drets dels acusats a disposar d'una "segona instància" a la que recórrer.

L'organisme també considera que el fet que s'excloguessin els vídeos del judici fins al moment de la fase documental o que el president del tribunal, Manuel Marchena, tallés en diversos moments els interrogatoris de les defenses, també va vulnerar els drets dels condemnats.