La sentència del Palau tanca el gran cas de corrupció català

BarcelonaL’hora de la veritat. Quan es compleixen sis mesos del final del judici i més de vuit anys des que els Mossos d’Esquadra van entrar al Palau de la Música, el cas que va acabar amb l’oasi català coneixerà avui la seva sentència. Se sabrà, doncs, quina és la condemna per a Fèlix Millet i Jordi Montull, saquejadors confessos del Palau, però també què passa amb CDC i si el tribunal acredita que, com sosté el fiscal, el partit es va finançar irregularment durant anys a través de la institució cultural.

Aquesta és, de fet, la principal incògnita que s‘ha de resoldre aquest matí, quan totes les parts aniran a l’Audiència de Barcelona a rebre en mà el veredicte del tribunal que presideix Montserrat Comas. Fèlix Millet i Jordi Montull ja fa temps que van admetre el seu espoli al Palau -amb què van pagar un grapat de viatges, reformes a les seves cases particulars i, fins i tot, el casament de les filles de Millet-, però durant el judici van confessar també per primer cop que la institució que dirigien rebia diners de Ferrovial que anaven a parar a la fundació de CDC a canvi de l’adjudicació d’obra pública. Una confessió pactada amb el fiscal a canvi de rebaixar les seves penes i que marcarà, de ben segur, la sentència d’avui d’un cas que, malgrat tot, encara no haurà acabat i que espera, amb tota probabilitat, una segona part al Tribunal Suprem, quan les parts condemnades recorrin.

Daniel Osàcar i CDC

L’ombra sobre el presumpte finançament irregular del partit

A diferència de Millet i Montull, tant CDC com l’extresorer del partit Daniel Osàcar -per a qui el fiscal demana vuit anys de presó- van arribar al final del judici mantenint la seva innocència. El fiscal, però, va defensar que Convergència es va finançar il·legalment i va fer servir el Palau de la Música com a “canonada” per rebre diners de Ferrovial que anaven a parar a la fundació del partit. En concret, segons els pèrits d’Hisenda que van declarar en el judici, la formació hauria rebut 6,6 milions d’euros del Palau en efectiu o a través de convenis amb la institució. Una quantia que ara, en cas de sentència condemnatòria, podria haver d’abonar CDC -amb 16 seus embargades i en fase de dissolució-i que caldrà veure si afecta també el PDECat, perquè el fiscal sol·licita que se li reclamin els diners en cas que Convergència es declari insolvent.

Millet i els Montull

La incògnita sobre si la confessió els atenuarà la condemna

Fèlix Millet i Jordi Montull van arribar a les portes del judici com a saquejadors confessos de la institució cultural. Però davant d’una petició de més de 27 anys de presó que podia arrossegar també la seva filla, l’ex número dos del Palau va pactar amb la fiscalia i va acabar confessant davant del tribunal sobre el presumpte finançament il·legal de Convergència: segons va explicar Montull, el Palau es va convertir en un pont per fer arribar comissions de la constructora Ferrovial a la formació política a canvi d’adjudicacions d’obra pública. L’exresponsable del Palau no es va estalviar detalls i va donar munició a la fiscalia per justificar davant del tribunal la seva principal tesi d’acusació: que el partit va embutxacar-se 6,6 milions d’euros. Va explicar que les presumptes comissions havien pujat d’un 3% a un 4% amb els anys “perquè Convergència volia més diners”, però només va implicar els dos extresorers del partit, Carles Torrents i Daniel Osàcar.

Montull va fer un pas endavant amb la intenció de salvar la seva filla Gemma, exdirectora financera del Palau, d’entrar a la presó, i amb la seva estratègia va obligar Fèlix Millet a canviar la declaració. L’expresident del Palau va llançar la bomba el primer dia de judici, tot i que no havia tancat cap acord amb el ministeri públic. Però, igual que el seu número 2, es va limitar a assenyalar els extresorers de la formació. Emilio Sánchez Ulled va acabar rebaixant a la meitat la petició de pena per a Millet, de 27 anys i mig a 14 anys i nou mesos. Per a Montull demana 10 anys i 10 mesos, mentre que la seva filla Gemma va ser la gran beneficiada de l’estratègia de confessió. La fiscalia només li demana 2 anys de presó, que no suposarien l’ingrés en un centre penitenciari. La incògnita és saber quina validesa donarà el tribunal a les confessions de Millet i els Montull, després d’anys de silenci. El fiscal va recordar als magistrats que les seves paraules reforcen les desenes de documents manuscrits i agendes que es van trobar al Palau i que, segons el ministeri públic, ja demostrarien els suposats desviaments a CDC.

Ferrovial

L’ull de l’huracà de les sospites de comissions a canvi d’obra pública

Els patrocinis de la constructora Ferrovial que amagarien les presumptes comissions a CDC s’han convertit en el gruix de l’acusació contra el partit. Els dos exresponsables de l’empresa acusats, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, sempre han negat els pagaments i durant el judici van assegurar que les seves múltiples reunions amb els exresponsables del Palau només van servir per pactar les obres de reforma de la institució i no els suposats desviaments. La constructora va donar 11 milions d’euros a la institució coincidint amb l’època amb què va obtenir adjudicacions com ara la Ciutat de la Justícia o la línia 9 del metro. La fiscalia demana 4 anys i mig de presó per a tots dos.

Les sospites sobre Ferrovial no són, però, les úniques que defensa la fiscalia, que també argumenta que Convergència es va servir de diferents empreses de mailing per embutxacar-se diners del Palau. Es tractaria d’empreses que o bé van facturar a la institució treballs inexistents o bé van acabar cobrant del Palau per projectes que beneficiaven estrictament la formació política, com ara campanyes electorals. Dos d’aquests empresaris, els exresponsables d’Altraforma i Hispart, van sumar-se durant el judici a la llista de confessions sobre els suposats desviaments i van admetre que van facturar al Palau treballs encarregats per Convergència. Avui, el tribunal té l’última paraula.