El Suprem preveu la lectura pública de la sentència a principis d’octubre

MadridMentre el president del tribunal i ponent de la sentència del Procés, Manuel Marchena, continua redactant el text -sobre el qual s’especula que tindrà unes mil pàgines-, ja comença a donar-se per fet que la sentència serà objecte de lectura pública davant dels dotze acusats. Si més no, així ho expliquen fonts del Tribunal Suprem consultades per l’ARA. L’acte, a més, tindria lloc durant la primera quinzena del mes d’octubre, abans que es compleixin els dos anys de presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Ara per ara, hi ha dos textos que el conjunt del tribunal encara ha de resoldre: la interlocutòria sobre els articles de pronunciament previ o qüestions prèvies i la sentència mateixa. Pel que fa al primer document sobre les objeccions plantejades per les defenses al començament de les sessions del judici oral -entre d’altres, la incompetència del Suprem per jutjar els fets-, superava els dos-cents folis al mes de juliol, segons les fonts consultades. Així doncs, la sentència podria superar les mil pàgines.

Les sentències del Suprem, a diferència d’altres organismes judicials com el Tribunal Constitucional, per exemple, no s’elaboren a partir d’un text preliminar des del seu punt de partida. Les matèries de judici són objecte de deliberació i, un cop exposades totes les opinions -en aquest cas, les dels sets magistrats presents a la sala segona-, el ponent redacta el que conformarà l’esborrany de la sentència. Sempre que s’assoleixi un consens bàsic entre tots els membres del tribunal.

Consens entre els magistrats

Però, tal com vam avançar des d’aquest diari, les deliberacions han avançat considerablement durant el mes de juliol. En aquesta línia, les fonts consultades per l’ARA assenyalen que sí que hi ha un consens bàsic que allunyaria la possibilitat dels vots particulars dels membres de la sala, una de les fites principals que perseguia el president Marchena.

Per ara, el text del magistrat encara no ha circulat entre els altres sis membres del tribunal: Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer. D’aquesta manera, s’augura que gran part del mes de setembre es dedicarà a revisar i examinar el text un cop comenci a circular entre la resta de magistrats.

“Es parla de mil pàgines. Un llibre”, apunten fonts a l’ARA. I continuen: “Això porta a pensar que els altres sis magistrats aspiraran a precisar molts aspectes”. “A cap dels set membres del tribunal se li escapa que estem davant del que es considera la sentència més important de la història del Tribunal Suprem, com a mínim, des del 23-F”, manifesten a l’ARA les fonts consultades. I sentencien: “Cadascú intentarà deixar-hi la seva empremta”.

¿Lectura completa o parcial?

Així mateix, fonts del Tribunal Suprem estimen que, després de la retransmissió de les 52 sessions del judici oral, que van allargar-se entre el 12 de febrer i el 12 de juny del 2019, ara pertocaria la lectura pública davant dels dotze acusats: l’exvicepresident Oriol Junqueras, l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, els exconsellers Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs, i els expresidents de l’Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament.

Ara bé, la qüestió real és: es llegirà la sentència completa o només la resolució? Perquè si, en efecte, la sentència s’aproxima a les mil pàgines, una lectura total es faria impossible. La resolució resumida, amb els delictes i les penes que s’imputen a cadascun dels acusats, sembla, segons les fonts consultades, l’opció més segura.

En el cas de l’intent fallit de cop d’estat el 23 de febrer del 1981, la sentència va ser dictada pel Consell Suprem de Justícia Militar. No obstant això, li va tocar al Tribunal Suprem resoldre el recurs de cassació contra la sentència condemnatòria pel delicte de rebel·lió militar. El 28 d’abril del 1983, el magistrat ponent Luis Vivas Marzal va efectuar una lectura abreujada de les dues resolucions: tant la sentència que resolia els recursos de cassació com la nova decisió. La lectura, però, va durar tan sols un quart d’hora.

El 9 de setembre, dos dies abans de la celebració de la Diada de l’Onze de Setembre, el rei Felip VI obrirà al Tribunal Suprem la cerimònia de l’any judicial. I ho farà al mateix saló de plens en què, durant quatre mesos, s’ha celebrat el judici oral al Procés. La mateixa sala on, un mes després de l’obertura de l’any judicial, es procedirà a llegir les conclusions de la sentència. Encara queda saber si l’estat espanyol estarà abocat a una repetició electoral -prevista per al 10 de novembre- i a l’impacte que, en cas que sigui així, podria suposar la lectura de les conclusions durant la primera quinzena d’octubre.

L’impacte de noves eleccions

“No hi ha cap dubte que, si es dona el cas de la nova convocatòria d’eleccions, la notificació de la sentència tindrà un impacte polític en la precampanya i en la campanya electoral”, han indicat fonts consultades per aquest diari. I han matisat: “Però també si s’ajorna la lectura fins després del 10 de novembre”. Una opció que, a parer de les mateixes fonts, “podria condicionar la pròxima investidura”. “No hi ha dates ideals”, ha admès la font.

El 16 d’octubre es compliran dos anys des que la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela -ara a la sala segona del Tribunal Suprem-, va enviar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó pels fets del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia, on es va convocar una concentració a la qual van acudir unes 40.000 persones per protestar contra els prop de 20 registres ordenats pel jutge instructor, Juan Antonio Ramírez Sunyer, i per la votació mateixa de l’1-O. La llei, però, obliga a raonar en una resolució quan se superen els dos anys de presó preventiva. Això exigiria una interlocutòria del tribunal per justificar la prolongació d’aquests dos anys. La situació ideal per al Suprem seria haver resolt abans d’aquesta data.