La justícia fulmina el vell PSOE andalús

SevillaNingú no podia imaginar, amb la placidesa de 30 anys enrere, que existiria a Andalusia un enemic capaç de tombar el PSOE. La seqüència presidencial que conformaven Rafael Escuredo (1979/84), José Rodríguez de la Borbolla (1984/90), Manuel Chaves (1990/2009) i José Antonio Griñán (2009/2013) va gaudir, amb matisos adaptats a cada moment, del prestigi i el temor que emanen dels grans aparells de poder. El PSOE andalús i la Junta es van fusionar en un sol cos implacable i demolidor i les dècades es van succeir sense que a ningú li passés pel cap que un dia el PP arrabassaria al seu rival històric la plaça més preuada. Això va passar després de les eleccions del 2019 i alguna cosa va moure’s, finalment, a la monolítica Andalusia, que en paral·lel va seguir fermentant el virus d’una malaltia, el cas ERO, que ha devastat a la vella guàrdia socialista.

L’Audiència Provincial de Sevilla va condemnar ahir a sis anys de presó a Griñán per malversació i prevaricació, a nou d’inhabilitació a Chaves per prevaricació, a uns altres nou als exconsellers Magdalena Álvarez i Gaspar Zarrías (aquest últim, mà dreta de Chaves durant un llarg període), a set anys i 11 mesos de presó a l’exconseller de Treball Antonio Fernández, a uns altres set de presó al també extitular de Treball José Antonio Viera i al seu homòleg en Innovació Francisco Vallejo, i a sis a l’exconsellera d’Economia Carmen Martínez Aguayo. A l’exdirector general de Treball amb tres consellers diferents Francisco Javier Guerrero, una mena de Rasputin amb llibertat plena per fer i desfer, li van caure set anys de presó. Només dos dels 21 imputats en aquesta peça principal del cas ERO (que s’esmicola en més de 200 causes) han resultat absolts.

El cas parteix d’un sistema d’ajudes per a empreses en crisi i treballadors on els controls i la legalitat brillaven per la seva absència. Griñán i Chaves van al·legar desconèixer aquests tripijocs traduïts en centenars de milions d’euros desviats cap a falsos beneficiaris, però la sentència diu que “ambdós eren plenament conscients de la palmària il·legalitat dels actes”, el primer com a conseller d’Economia i Hisenda i el segon com a president de la Junta i, per tant, màxim responsable del Consell de Govern. A Chaves, el tribunal li retreu haver promogut una figura fins llavors inèdita -les transferències de finançament-, dissenyada per dificultar el control des de la Intervenció General. Entre 2000 i 2010 no es va fiscalitzar cap dels expedients de les posteriors subvencions irregulars. “L’únic que es fiscalitzava -ironitzen els jutges-és que les ajudes, efectivament, s’havien pagat [...], amb l’empresa com a beneficiària real i no el treballador [...] i destinat els fons a finalitats alienes a l’interès públic”.