Una sentència equilibrada
El jutge basa la seva absolució en les versions contradictòries de Bárcenas
MadridSón setanta-quatre folis trepidants: la investigació dels presumptes delictes comesos pel PP com a entitat jurídica i per tres dels seus responsables en el cas de la destrucció dels discos durs dels ordinadors Toshiba Libretto 100 CT i Apple MacBook utilitzats el 2012 i 2013 pel llavors tresorer del Partit Popular Luis Bárcenas.
A l'acabar el judici, el passat 20 de juny, després de les declaracions de Luis Bárcenas i de María Dolores de Cospedal, vaig advertir que podíem estar davant de falsos culpables, evocant la pel·lícula d'Alfred Hitchcock 'The wrong man' (traduïda com a 'Fals culpable', 1956).
Per què? Precisament pel que assenyala el titular del jutjat penal 21 en la seva sentència: perquè no s'ha pogut acreditar si hi havia material guardat als ordinadors i què era exactament, en cas que existís.
Les versions de Bárcenas han estat contradictòries i difuses, segons el jutjat davant del qual va prestar declaració. I, a més, es va presentar com a acusació particular (perjudicat) i després, arran dels seus contactes amb el PP, va desistir-ne. Per això en el judici va declarar en qualitat de testimoni.
En la sentència, el jutge ho descriu així:
"No és coherent que Bárcenas digués el 15 de juliol de 2013 a l'Audiència Nacional que el 'pen drive' contenia la totalitat del que tenia emmagatzemat al Toshiba i que, tanmateix, en les intervencions en aquesta causa hagi afirmat que van quedar dades a l'ordinador; especialment, si es repara en l'extrema imprecisió de la resposta del testimoni en el judici quan la defensa de José Manuel Moreno [responsable informàtic del PP] li va preguntar per aquest contingut residual i la seva compatibilitat amb la seva expressió "perquè era tota la informació que hi havia" (de la seva declaració del 15 de juliol de 2013): "Sí, perquè era tota la informació que hi havia que tenia relació amb la informació que estava lliurant i que completava els papers [comptabilitat B]. La realitat del procediment és que jo aporto tot el que és significatiu per a la peça dels papers que s'està jutjant [...] i trec els arxius que complementen això, que aprofito per treure coses que afecten els meus comptes a l'estranger, que també vull aportar perquè no es té coneixement per les comissions rogatòries [...], però deixo en el disc de l'ordinador algunes coses que no recordo però a les quals jo no vaig donar en aquell moment més importància".
Continua el relat: "Quan se li va demanar que intentés recordar aquesta informació que va quedar al Toshiba, va respondre que li era impossible. El mateix succeeix amb el contingut de l'Apple. Davant del jutjat central d'instrucció número 5 va donar a entendre explícitament que no hi quedava res després del canvi del disc dur deteriorat (llevat del que hi hagués a la memòria RAM), però en declaracions successives en aquesta causa, sobretot en la del 9 de març del 2016, va anar revelant gradualment un contingut que, fins i tot, podia superar el del 'pen drive' en volum i rellevància per a la investigació que conduïa aquell jutjat".
El jutge té especial cura en puntualitzar que la manca de credibilitat de Bárcenas en aquest cas no es pot estendre, per exemple, al cas de la caixa B, que encara està en fase d'instrucció.
Assenyala: "Que aquí s'estimi que el seu testimoni [de Bárcenas] sobre el contingut dels discos durs no és fiable és compatible amb l'eventual credibilitat que se li pogués atorgar sobre el funcionament comptable i financer del Partit Popular".
El jutge encara va més enllà: "No es posa en dubte que els fitxers existissin realment, amb el contingut i les implicacions juridico-penals que determinarà en el seu moment la secció segona de l'Audiència Nacional. Tampoc hi ha dubte que aquests arxius constitueixen en aquest judici fonts de prova de suposats delictes, amb l'eficàcia que estimés oportú atribuir aquesta sala. Ara bé, s'insisteix que aquí només té sentit analitzar la versemblança de Luis Bárcenas al voltant de la qüestió de fet nuclear: si els discos durs dels dos ordinadors, en el moment en què van ser esborrats i destruïts, no guardaven cap informació o bé emmagatzemaven només el mateix contingut del 'pen drive' o també altres arxius addicionals".
Doncs això, falsos culpables.
