Una sentència determinant a tots els nivells

BarcelonaSigui quin sigui el resultat, la sentència del Procés està destinada a marcar un abans i un després a tots nivells. Ho farà en el capítol judicial, a l’hora de resoldre unes peticions de condemna de la Fiscalia que s’enfilen fins als 25 anys de presó per a un exvicepresident del Govern, una expresidenta del Parlament, vuit exconsellers i dos líders de la societat civil que porten més de 500 dies a la presó. No és l’única qüestió que està en joc en aquest àmbit: la sentència tindrà una influència clau en el judici al major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i en el futur dels polítics exiliats. En el pla social, el veredicte del Suprem definirà diversos episodis clau de la història política recent de Catalunya i pot arribar a reinterpretar conceptes com ara la violència i els límits dels drets i les llibertats. Per acabar, a nivell polític el resultat de les deliberacions de la sala presidida per Manuel Marchena marcarà un punt d’inflexió en la democràcia catalana i l’espanyola.

La primera pregunta que ha de resoldre la sentència és la definició dels fets de setembre i octubre del 2017 a Catalunya. Tot apunta que en aquest capítol el Suprem es decanta per la sedició, el delicte pel qual l’Audiència Nacional va començar a investigar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart pel 20-S però que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va descartar a l’hora de processar els dotze líders independentistes. De fet, va ser l’Advocacia de l’Estat la que el va tornar a posar sobre la taula amb el seu escrit d’acusació, que es va produir just després de l’entrada de Pedro Sánchez al govern espanyol i que va provocar que el lletrat de l’executiu que fins llavors portava el cas, Edmundo Bal, se’n retirés.

L’elecció del delicte condicionarà la condemna que s’imposi als acusats -que variarà en funció del paper i de la responsabilitat que els atorgui el tribunal- i pot arribar a ser determinant a l’hora de dictar futures euroordres de detenció contra els polítics a l’exili i demanar la seva extradició. El relat dels fets, el paper que es doni als Mossos d’Esquadra, a la mesa del Parlament i a les diferents conselleries del Govern i el pes que tinguin els documents que la investigació de la Guàrdia Civil va elevar a la categoria de fulls de ruta poden ser determinants en judicis com ara el que començarà a l’Audiència Nacional el 20 de gener contra Trapero i el que asseurà al banc dels acusats els exmembres sobiranistes de la mesa del Parlament, així com en el processament de diversos càrrecs i excàrrecs de la Generalitat per part del jutjat 13 de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La definició que el Suprem faci d’episodis com ara el 20-S, l’1-O o l’aprovació de les lleis de desconnexió al Parlament pot arribar a condicionar els límits de drets fonamentals, com ara la llibertat d’expressió, el dret de reunió i manifestació o el concepte d’inviolabilitat parlamentària que, gairebé amb tota seguretat, tindran el seu recorregut cap a Estrasburg -previ pas pel Tribunal Constitucional- a través dels recursos que presentin els advocats dels presos o del que ja ha presentat Oriol Junqueras i que avui començarà a avaluar-se.

El context polític

Més enllà del calendari que ja ha superat la publicació de la sentència -el segon aniversari de l’1-O o el 12 d’octubre-, el pronunciament del Tribunal Suprem arriba a les portes de la campanya per les eleccions generals, implicarà una resposta a nivell institucional català i espanyol i marcarà la relació dels partits i l’organització interna de les formacions que tenen polítics acusats. El pronunciament també pot condicionar les relacions entre l’executiu català i l’espanyol després d’un any en el qual s’han intentat reconstruir ponts a tots els nivells, entre els quals també el policial. Els equilibris encara són fràgils. Es va demostrar en la incomoditat dels Mossos davant dels discursos dels caps de la Guàrdia Civil en l’acte de la patrona del cos. També en el capítol policial s’afronta el repte de les mobilitzacions postsentència amb la voluntat de crear un dispositiu únic liderat pels Mossos i que eviti les imatges de l’1-O.