"La sentència desarma l'Estat contra les pandèmies": dur vot particular contra la decisió del TC

MadridLa sentència contra el primer estat d'alarma decretat per Pedro Sánchez ha fet saltar pels aires totes les desavinences al Tribunal Constitucional. Tal com estableix la llei, no estava previst que el text de la decisió es comuniqués fins a finals de la setmana que ve, un cop s'haguessin recollit tots els vots particulars, però fonts jurídiques pròximes al tribunal s'han encarregat de filtrar les seves respectives posicions per encendre un debat que ja supera el que és estrictament jurídic i entra de ple en l'àmbit polític. Per una banda, la majoritària, per criticar la decisió del govern de Pedro Sánchez i fer costat parcialment al recurs de Vox –que ara el PP de Pablo Casado vol fer seu per treure'n rèdits–. I, per l'altra, per carregar de raons els arguments de l'executiu de Pedro Sánchez, després que la ministra de Defensa, la jutge en excedència Margarita Robles, qualifiqués d'"elucubracions doctrinals" la ponència aprovada del magistrat conservador Pedro González Trevijano.

Després que de bon matí es filtrés que la sentència del TC qualificava d'"altíssima intensitat" la restricció de drets que es va aplicar i que estava justificat l'estat d'excepció en lloc del d'alarma perquè es va alterar "l'ordre públic" vista la gravetat de la pandèmia, ha arribat el primer vot particular, el del magistrat i ex fiscal general de l'Estat Cándido Conde-Pumpido, que afirma que la sentència és "confusa, massa breu i fràgil" i "desarma l'Estat contra les pandèmies".

Segons l'esborrany del text, al qual ha tingut accés l'ARA, el TC hauria de vetllar per "resoldre problemes polítics amb arguments jurídics". Però, segons Conde-Pumpido, la decisió definitiva fa just "el contrari". "No resol, sinó que crea un greu problema polític, desarmant l'Estat contra les pandèmies, privant-lo de l'instrument que la llei determina expressament per fer front a les crisis sanitàries, l'estat d'alarma. I no respon en absolut, segons entenem, als veritables criteris jurídics, perquè utilitza una mera drecera argumental (qualificar de suspensió una restricció intensa d'un dret fonamental amb una argumentació molt pobra) per estimar la inconstitucionalitat d'una mesura sanitària sol·licitada per un partit polític, que prèviament havia donat suport expressament en el debat [de l'estat d'alarma] i votació parlamentària de la pròrroga", detalla.

Debat entre restricció i suspensió de drets

En aquest vot particular, la clau de volta del problema és en el moment en què la sentència del Tribunal Constitucional estipula que amb l'aplicació de l'estat d'alarma "es van suspendre" drets en comptes només de "vulnerar-los". Conde-Pumpido assegura que en cap cas es va suspendre el dret a la mobilitat durant l'alarma, perquè es van poder continuar fent oficis religiosos o reunions de partits polítics. També argumenta que no es podia aplicar l'estat d'excepció perquè no hi va haver una "greu alteració de l'ordre públic" per acollir-se a aquesta figura recollida a la llei del 1981.

A parer de l'ex fiscal general de l'Estat, tot i reunir fins a 81 pàgines, la sentència és "breu i fràgil" perquè només concreta en "dos paràgrafs" la decisió d'inconstitucionalitat perquè es va adoptar una restricció del dret a la llibertat de circulació d'"altíssima intensitat" i "general pel que fa els seus destinataris". "Considero que aquest enfocament és del tot equivocat. Restricció i suspensió són dues categories jurídiques diferents".