"La sentència conté opinions": els dards a Marchena de l'últim vot particular per l'1-O

Madrid"Es recullen enunciats que estan carregats de valoracions i opinions [...] que, com ja se sap, no poden funcionar com a referent empíric del judici, perquè estan mancats de valor i veritat i no tenen aptitud per ser objecte de verificació". Aquest és un dels dards que el magistrat del Tribunal Constitucional Juan Ramón Sáez envia a Manuel Marchena i el tribunal que va condemnar per sedició nou líders independentistes. En el seu vot particular a la sentència contrària als recursos d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, que fa extensiu als de Joaquim Forn i Dolors Bassa, el jutge que va absoldre Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional acusa el Tribunal Suprem de no haver demostrat correctament que el 2017 es produís sedició el 20-S i l'1-O ni que els implicats hi participessin. Sáez estima que amb la condemna se'ls va vulnerar el dret a la presumpció d'innocència i al de la legalitat penal, entre d'altres.

Al llarg de 22 pàgines, el magistrat desgrana mancances i contradiccions de la sentència de Marchena i alerta especialment sobre allò que es dona per fet sense haver de demostrar-ho amb proves. "Quan la hipòtesi judicial inicial i la tesi final no estan configurades exclusivament per proposicions que descriuen fets, sinó que integren proposicions indeterminades i judicis de valor, resulta difícil comprovar l'existència del fet i la veritat de l'enunciat que assumeix el tribunal", insisteix Sáez, que veu una descripció excessivament "genèrica" sobre el que va passar per considerar que, efectivament, va constituir un delicte de sedició i qüestiona que en tingués prou amb el relat d'alguns testimonis.

"La sentència de què discrepo considera que la prova del que va passar durant la llarga jornada del 20 de setembre és «allò declarat pel cap de la Brigada Antidisturbis dels Mossos». [...] Aquell dia hi va haver més d'una desena d'escorcolls en llocs tancats, la manifestació davant la seu d'Economia va congregar 40.000 persones i es va desenvolupar des de les 9 hores del matí fins a la matinada de l'endemà. Sembla increïble que un sol testimoni, excepte si fos un narrador omniscient, pugui donar tant joc. Però, en l'apartat de fets provats, se situa l'agent policial cap a les 21.25 hores, és a dir, que no havia presenciat el que havia passat durant la resta de la jornada", anota.

Com que estan en joc drets fonamentals, Sáez considera especialment important justificar la decisió presa i no "acceptar com a valoració el que és una simple acumulació impressionista de cites genèriques als mitjans de prova". El magistrat critica que s'assumeixi la "versió més greu", que la intenció dels manifestants del 20-S era "impedir" els escorcolls. "Com que una cosa és impedir i una altra obstaculitzar, pertorbar o retardar, i perquè està en joc un dret fonamental de participació política, el dret a la protesta, l'elecció hauria d'estar motivada", reitera.

L'1-O: "resistència no activa"

Vinculat a la vulneració de la presumpció d'innocència, Sáez argumenta també que el tribunal peca d'imprecisió a l'hora de connectar els fets amb el que requereix el delicte perquè sigui comès –legalitat penal–. Considera que Marchena no "arriba a aclarir el significat d'alçament" i que les aglomeracions de l'1-O no ho van ser, atenint-nos a allò que descriu la seva pròpia sentència. "Es van produir altercats i fins i tot enfrontaments, però sense precisar en què van consistir ni descriure conductes d'escomesa de manifestants contra agents de l'autoritat. Simplement s'afirma que van mantenir-se al seu lloc, intensament aglomerats, per impedir l'acció policial. Al respecte, resulta contrari a la interpretació del tipus penal feta pel mateix tribunal (insurrecció amb oberta hostilitat i accions intimidatòries, coactives o injurioses) qualificar d'aquesta manera [sedició] conductes passives, de desobediència o resistència no activa, com les que es descriuen a la sentència", diu Sáez.

Més enllà de la voluntat dels ciutadans d'impedir l'actuació de la policia, el magistrat destaca que les crides dels condemnats van ser d'anar a votar. En la mateixa línia, pel que fa al 20-S, els fets provats tampoc acrediten que la finalitat de la mobilització fos impeditiva, subratlla el jutge discrepant. Segons la seva interpretació, l'aprovació de "normes inconstitucionals, preparar, organitzar i dur a terme un referèndum il·legal o desobeir els manaments del Tribunal Constitucional", són els fets provats atribuïbles als condemnats, i no encaixen amb el relat que va fer el Suprem: "Que els demandats van promoure la mobilització massiva de ciutadans sent conscients i assumint, o volent que es desencadenés, la sublevació hostil dirigida a impedir el compliment de la llei i les ordres judicials".

Sáez admet la possibilitat de no provar que els recurrents incitessin l'enfrontament amb la policia, però "sí que cal acreditar el caràcter essencial de la conducta respecte a la insurrecció col·lectiva". Però "el judici d'autoria no explica en relació amb cada condemnat el coneixement i l'acceptació que la seva actuació podia conduir a un alçament tumultuari", assenyala Sáez, que critica la falta d'"individualització" de les conductes. Accepta que pugui haver-hi una coautoria –si es precisen els acords i les contribucions de cadascú–, però s'arriba a preguntar per quin motiu es condemna només per desobediència Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila.

Adhesió al vot de Xiol

El magistrat que va accedir al TC en l'última renovació s'ha estès en aquests arguments, però s'ha adherit al vot particular redactat pel vicepresident del Tribunal, Juan Antonio Xiol, en el que fa referència a la desproporció de les penes i al fet que s'hauria d'haver ajornat el dictat de la sentència de Junqueras fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgués les qüestions prejudicials elevades per Marchena en relació amb la seva immunitat com a eurodiputat.