Condemna a CDC per finançar-se il·legalment a través del Palau

BarcelonaL’eco de les paraules de Pasqual Maragall al Parlament sobre el 3% va ressonar ahir, gairebé tretze anys més tard, al Palau de Justícia de Barcelona. A l’Audiència, a pocs metres de la cambra catalana, la sentència del cas Palau ratificava la sospita de l’expresident, certificava el cobrament de comissions -habitualment, del 4%- per part de CDC a canvi d’obra pública i ordenava el comís de 6,6 milions d’euros a la formació pel delicte de tràfic d’influències. La sentència, que ahir Convergència ja va anunciar que recorrerà al Tribunal Suprem, imposa també nou anys i vuit mesos de presó a Fèlix Millet per l’espoli del Palau, set anys i mig a Jordi Montull, i quatre anys i cinc mesos a l’extresorer de CDC Daniel Osàcar.

Donades per descomptat les penes de presó per a Millet i Montull arran de les seves confessions ja en la fase d’instrucció del cas, la principal incògnita de la sentència feta pública ahir era, doncs, si el tribunal acreditaria el finançament irregular de CDC. I sí. La sentència, de 549 pàgines, descriu amb detall l’“acord criminal” subscrit entre Convergència, els dirigents del Palau i dos directius de Ferrovial, i que hauria funcionat “ininterrompudament” entre el 1999 i el 2009. Un entramat de més d’una dècada segons el qual els directius de Ferrovial i de CDC pactaven “anualment i per endavant” l’import del total d’obra pública que s’adjudicaria a la constructora des d’entitats autonòmiques i locals sobre les quals CDC pogués influir. A canvi, la formació rebia un “percentatge de l’import total pactat”. Una interferència política que hauria condicionat l’adjudicació d’obres com la línia 9 del metro i la Ciutat de la Justícia, i que la mateixa sentència -en la línia del que va sostenir el fiscal durant el judici- apunta que podria haver comptat amb la participació “d’altres alts responsables del partit no identificats”, a més dels extresorers Daniel Osàcar i Carles Torrent, mort el 2005 abans que comencés la instrucció del cas.

I com es feien arribar aquests diners des de la constructora fins a Convergència? Aquí és on entrava la participació de Millet i Montull, que facilitaven que els diners arribessin al partit a través de tres mecanismes diferents: primer, amb l’entrega de diners en efectiu -fins a 3,7 milions- als dos extresorers de CDC; després -amb l’entrada de Gemma Montull-, a través dels falsos convenis signats entre la institució i la Fundació Ramon Trias Fargas -vinculada a CDC- per valor de 630.655 euros, i finalment amb l’emissió de factures falses -per valor de 2,3 milions d’euros- per part d’empreses que cobraven al Palau de la Música feines que feien per a Convergència.

A canvi de l’estructura del Palau, Millet i Montull van pactar que es quedarien amb la seva pròpia comissió. Així, segons la sentència, Ferrovial entregava al Palau el 4% de l’import de l’obra pública adjudicada, i aquesta quantitat es repartia entre CDC d’una banda i els dirigents del Palau de l’altra, en un percentatge del 2,5% per al partit i l’1,5% per a Millet i Montull, que es repartien el seu botí a raó d’un 80% per al primer i un 20% per al segon. A través d’aquesta via, Millet i Montull van embutxacar-se 2.804.716 euros i 701.179 euros, respectivament.

La sentència, que l’expresident Artur Mas -que just fa una setmana va abandonar la primera línia política, empès en part per aquesta causa judicial- va titllar de “dura”, deixa CDC en una situació delicada. La formació -en fase de liquidació després de donar pas al PDECat i amb 16 seus ja embargades per aquest cas- es podria veure obligada a fer front al pagament dels 6,6 milions d’euros que li reclama l’Audiència de Barcelona en concepte de comís. Ahir el representant de CDC, Francesc Sànchez, va criticar que el tribunal “comprés les tesis de la fiscalia”, i va avançar que recorreran la sentència davant del Tribunal Suprem. Un procediment amb el qual espera que la sentència d’ahir quedi en no res, CDC no hagi de fer front al pagament dels 6,6 milions d’euros -que el tribunal podria acabar reclamant al PDECat si Convergència no la pot afrontar íntegrament- i el seu extresorer Daniel Osàcar s’estalviï anar a la presó.

Tot i que la sentència es pot recórrer, la Fiscalia Anticorrupció demanarà una compareixença de Millet, els Montull i Osàcar perquè el jutge decideixi si han d’ingressar ja a la presó.

“Els vikings” del Palau

Més enllà del paper d’intermediaris de Millet i Montull en les comissions de Ferrovial a CDC, el tribunal explica que els exresponsables del Palau van dissenyar el funcionament de l’organisme per poder “fer desaparèixer” 23 milions d’euros a la seva voluntat. Els magistrats deixen clara la voluntat depredadora de l’expresident del Palau, la seva mà dreta i la filla d’aquest segon quan expliquen que a dins de l’ordinador de Gemma Montull hi van trobar una carpeta amb el títol “Els vikings”, que contenia un llistat amb els diners espoliats al Palau durant un any i les factures inventades per dissimular-los. El document acabava concloent que encara s’haurien de crear justificants per valor de gairebé 2 milions d’euros més.

Per enriquir-se a costa del Palau, Millet es va erigir com el líder d’una estructura piramidal que governava “de manera personalíssima” amb l’ajuda dels Montull i amb l’“absència” de controls. El tribunal enumera diferents mecanismes que va utilitzar per saquejar les arques de la institució. D’una banda, van facturar a la Fundació i al Consorci diverses obres als seus domicilis, justificant-les com a obres al Palau, emmascarant-les com a obres a l’organisme. En segon lloc, Millet i Montull van carregar a la institució tot tipus de despeses particulars, des de les bodes de les dues filles de Millet fins a viatges familiars a Mèxic, les Maldives i la Polinèsia, entre d’altres. El tribunal també considera provat que Millet va donar 75.000 euros de la Fundació a Àngel Colom perquè pogués assumir els deutes del Partit per la Independència. Però, sobretot, el tribunal destaca que els exresponsables del Palau van buidar en bona part la caixa amb xecs al portador que cobraven a través de finestreta empleats de la mateixa institució, i que anaven directament a les butxaques de tots dos. La sentència no entra en el paper dels bancs, que mai van deixar constància de qui retirava els diners, però deixa clar que Millet es va valer de la seva posició preeminent a la societat catalana per actuar amb impunitat.

Les cares de l’espoli

Els principals responsables de la trama es van apropiar de diners del Palau de la Música i de comissions que acabaven sortint d’adjudicacions públiques

Fèlix Millet, el líder d’un organigrama fet a mida per depredar

Segons la sentència, l’expresident del Palau, ajudat per Jordi i Gemma Montull, va dissenyar una estructura piramidal i fortament jerarquitzada per disposar a la seva voluntat dels diners del Palau. Millet dirigia “de manera personalíssima” la institució, amb els Montull com la seva mà dreta. Això i l’“absència de controls reals” li va permetre fer “desaparèixer” 23 milions d’euros, que van anar a parar directament a la seva butxaca i a la dels Montull: des de diners en efectiu fins a viatges, obres a casa i despeses personals pagades pel Palau, incloent-hi les bodes de les filles. A més, va cobrar 3,5 milions d’euros com a intermediari entre Ferrovial i CDC, i va convertir el Palau en una canonada de comissions a canvi d’obra pública. El condemnen per malversació de diners públics, apropiació indeguda, falsedat documental i comptable, tràfic d’influències, blanqueig de diners i per un delicte contra la hisenda pública.

Condemnat a 9 anys i 8 mesos de presó

Jordi Montull, una confessió que no ha aconseguit salvar la filla

Durant els vuit anys d’investigació del cas, Millet i Montull només van admetre haver espoliat una petita part de la caixa del Palau, però amb l’amenaça d’una petició de condemna per a la seva filla Gemma de gairebé un quart de segle entre reixes, Montull va decidir confessar els desviaments a CDC a l’inici del judici, un pas clau per acabar condemnant Convergència en el cas. L’acord amb la fiscalia li havia de facilitar salvar la filla d’entrar a presó, però el fet que l’acusació popular no rubriqués el pacte ha fet que el tribunal pogués augmentar la condemna a l’exdirectora financera del Palau, i arribar fins als quatre anys i mig de presó que finalment li han imposat. Si bé segons la sentència Millet era el líder de la trama corrupta, els magistrats deixen clar que no hauria pogut portar a terme el seu pla sense “la necessària col·laboració” de Jordi Montull, que després va delegar aquesta funció en la filla. L’Audiència el condemna pels mateixos delictes que Millet.

Condemnat a 7 anys i mig de presó

Daniel Osàcar, el cap visible de CDC al Palau de la Música

Segons l’Audiència, Millet, els Montull i Osàcar van teixir un “acord criminal” per desviar a CDC les comissions que Ferrovial pagava al partit a canvi d’obra pública i que es dissimulaven en patrocinis al Palau. Si bé el primer intermediari per part de CDC va ser l’extresorer Carles Torrent, ara ja difunt, el tribunal assegura que Osàcar va succeir-lo en aquest paper, que ell sempre ha negat. Les agendes de Millet i les notes manuscrites de Gemma Montull van posar el nom d’Osàcar sobre la taula. La fiscalia va intentar demostrar la participació d’altres dirigents del partit, però no en va trobar proves i la confessió de Millet i Montull es va quedar en Osàcar. El tribunal també considera que la trama havia de comptar amb “altres responsables del partit no identificats”. A Osàcar se’l condemna per tràfic d’influències, blanqueig de diners, falsedat en document mercantil i falsedat comptable.

Condemnat a 4 anys i 5 mesos de presó