El TSJC inhabilita Mas, Ortega i Rigau per desobeir "deliberadament i inequívocament" el TC amb el 9-N

BarcelonaInhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern durant dos anys i multa de 36.000 euros per haver desobeït el Tribunal Constitucional i mantenir-se darrere de l'organització del 9-N fins al dia de la votació. Aquesta ha estat la sentència contra Artur Mas pel judici del 9-N que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha pres per unanimitat i ha fet pública aquest dilluns. El tribunal condemna tots tres acusats per desobediència però els absol de prevaricar, l'altre delicte que els atribuïen les acusacions i que comportava una pena d'inhabilitació més alta.

Llegeix la sentència del TSJC sobre el 9-NEl tribunal també ha condemnat Joana Ortega a un any i nou mesos d'inhabilitació i a una multa de 30.000 euros per desobediència, i ha imposat una inhabilitació d'un any i mig a l'exconsellera d'Ensenyament i diputada al Parlament Irene Rigau, juntament amb una multa de 24.000 euros. Els acusats tenen ara cinc dies hàbils per recórrer la sentència davant del Tribunal Suprem, que encara no ha dictat sentència per l'altre dels encausats pel 9-N, el portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs.

La fiscalia estudiarà ara si demana aplicar immediatament la inhabilitació a Mas, Ortega i Rigau. També valorarà si recorre el pronunciament del tribunal català, ja que havia demanat fins a 10 anys d'inhabilitació per a Mas i nou i mig per a Ortega i Rigau. Les defenses dels tres excàrrecs sí que han anunciat que presentaran un recurs de cassació davant del Suprem i que, si cal, arribaran fins a Europa. En cas que la fiscalia no demani l'execució immediata de la condemna, la inhabilitació no serà efectiva fins que la sentència hagi passat per totes les instàncies judicials i sigui ferma i Mas, Ortega i Rigau podran continuar exercint els seus càrrecs públics com fins ara.

Desobediència inequívoca i deliberada

La sentència assegura que la providència que va emetre el Tribunal Constitucional cinc dies abans de la votació del 9-N no deixava lloc al dubte: constituïa "un manament inequívoc i clar" de "paralitzar o suspendre" totes les activitats administratives per part del Govern: "El sentit de la providència resultava d'una claredat meridiana per a qualsevol intel·ligència mitjana i més per al president de la Generalitat i els membres del consell de govern, assessorats com estaven per un equip de juristes als quals s'ha de presumir un coneixement precís de la norma fonamental".

Per això, el tribunal creu que Mas, Ortega i Rigau van desobeir de manera "conscient, deliberada i inequívoca" el Constitucional i es van mantenir darrere del 9-N fins al dia de la votació. Els atribueix vuit accions il·legals: mantenir activa la pàgina web oficial del 9-N; mantenir vigent la campanya de publicitat institucional sobre la votació; efectuar l'enviament massiu de correspondència oficial; permetre la distribució de les urnes, paperetes, sobres i bolígrafs per a la votació; permetre la distribució dels ordinadors i la instal·lació dels programes de recompte de vot i registre dels votants; expedir la pòlissa d'assegurança dels voluntaris; disposar el muntatge del centre de seguiment de la votació i, finalment, del centre de premsa internacional a les instal·lacions de Fira Barcelona.

Segons la sentència, l'intent de la defensa de Mas, Ortega i Rigau de "neutralitzar" la desobediència argumentant que la providència del TC era poc clara i que per això van demanar un aclariment queden "desautoritzats" per la "claredat" de la providència del Constitucional, que els obligava a aturar o suspendre totes les accions administratives.

El control dels voluntaris

Després de la primera suspensió del 9-N per part del Constitucional, el Govern va assegurar que havia canviat el format de la consulta original i que, transformant-la en un procés participatiu, la deixava totalment en mans dels voluntaris. Però el tribunal no es creu aquest argument dels acusats: "Els voluntaris van estar sempre sota el control organitzatiu del Govern", assegura la sentència.

De fet els magistrats també destaquen que el 9-N no hagués estat possible sense l'acció organitzativa del Govern: "Tota la generositat dels voluntaris hagués resultat inútil si no haguessin disposat de centres de votació oberts, de material per a les votacions i de l'equip tecnològic".

La possibilitat d'una interpretació errònia

El Tribunal no té cap dubte que Mas, Ortega i Rigau van desobeir conscientment el Tribunal Constitucional mantenint-se darrere del 9-N, però en canvi la sentència obre la porta al fet què "erròniament interpretessin" que la votació d'aquell dia era legal, tenint en compte el context del moment.

En aquest sentit, els jutges recorden que perquè es pugui condemnar els acusats per prevaricació cal que haguessin "transgredit de manera flagrant la llei". Segons el tribunal, la sentència del TC del 2015 deixa "patent" que el 9-N "era il·legal", però aquest pronunciament encara no s'havia produït el dia de la votació. Per això el TSJC considera que "no pot descartar-se" que els acusats "en un raonament interpretatiu en tot cas erroni" se'ls representés en aquell moment la possibilitat que el 9-N fos "legal".

"Pervertir" els principis democràtics

Mas s'havia defensat assegurant que s'havia trobat amb la disjuntiva d'obeir el mandat democràtic del Parlament o el del Constitucional. Els magistrats argumenten que amb aquest argument l'expresident va "pervertir els principis democràtics de divisió i equilibri de poders". El criteri del TSJC és que la "submissió de tothom a l'imperi de la llei" és una norma bàsica per garantir una "convivència pacífica", que ha d'estar per sobre de la resta.

La fscalia, representada per Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres, havia mantingut en les seves conclusions definitives –un cop escoltats tots els testimonis– la seva petició d'inhabilitar l'expresident de la Generalitat Artur Mas durant 10 anys i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau durant 9, perquè pensava que a més de desobeir el TC havien prevaricat. La resolució del tribunal català arriba abans que la del Tribunal Suprem, que va jutjar Francesc Homs, aforat per la seva condició de diputat, per la mateixa causa.

Recórrer fins a Estrasburg, si cal

Després de la compareixença de Mas, Rigau i Ortega a la seu del PDECat, a Barcelona, els advocats dels ex alts càrrecs de Govern han fet declaracions als periodistes per exposar la seva valoració de la sentència i anunciar que la recorreran, si cal, fins a Europa. L'advocat de Rigau, Jordi Pina, ha assegurat que la resolució del TSJC és "clarament impugnable des del punt de vista tècnic i jurídic". "Hi ha discordances", ha assegurat, i ha afegit que no se'ls ha contestat bona part dels seus arguments amb què defensen que el que van fer els acusats no s'adequa a la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el delicte de desobediència.

Pina ha explicat que els tres lletrats recorreran la sentència al Suprem i que si aquest canvia la doctrina que ha mantingut fins ara tindran arguments de pes per guanyar el plet al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg -tot i que abans encara hauran de passar pel Tribunal Constitucional-. Pina ha recordat la doctrina Parot per exemplificar un cas en què el Suprem va variar el seu criteri i el tribunal europeu va donar la raó als afectats. "Estem ansiosos per veure si el Suprem fa el mateix", ha ironitzat, i ha assegurat que si arriba un canvi en la jurisprudència s'estarà fent un "vestit a mida" per a Mas, Rigau i Ortega.

Per la seva banda, en ser preguntat pels periodistes, l'advocat d'Ortega, Rafael Entrena, ha aclarit que tot i que Rigau no ha de deixar el seu càrrec de diputada fins que hi hagi sentència ferma (és a dir, decisió del Suprem), cap dels tres condemnats pot, ara, amb la llei electoral a la mà, presentar-se a unes eleccions, ja que ho prohibeix la llei orgànica de règim electoral encara que no hi hagi una sentència definitiva.