El PSOE ja té un pla per desfer l'embolic del TC: una proposició de llei amb les esmenes paralitzades

MadridL'endemà que el Tribunal Constitucional paralitzés l'aprovació de les esmenes sobre el poder judicial al Senat, provocant així un xoc entre dos poders de l'Estat mai vist en el període democràtic, els dos bàndols han ensenyat les seves cartes i han demostrat que la crisi va per llarg. Menys de 24 hores després de l'anunci del TC, el PSOE ha revelat que ja té un pla per desfer l'embolic. Fonts parlamentàries socialistes han confirmat que presentaran una proposició de llei amb les esmenes paralitzades pel Tribunal Constitucional. D'aquesta manera esperen esquivar el recurs presentat pel PP, tot i que s'aprovarien en un termini més llarg de temps, entre un i dos mesos.

Hores abans, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia fet una compareixença institucional per deixar clar que el seu executiu "acordarà les mesures necessàries" per acabar amb el bloqueig del TC. Per la seva part, el cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, també ha comparegut per exigir a Sánchez que restitueixi el delicte de referèndum il·legal com a condició per pactar la renovació del CGPJ i que, si no ho fa, convoqui eleccions de manera immediata. Els dos líders, que és com dir les dues Espanyes, estan avui més enfrontats que mai i ni tan sols han parlat per telèfon.

Sánchez, doncs, ha optat per l'opció més conservadora, la que té menys impacte però també la que pot ser més ben vista per Brussel·les. No en va, el portaveu de Justícia comunitari, Christian Wigand, ha recelat avui de la tramitació exprés que van impulsar el PSOE i Unides Podem. I és que Europa vol que una reforma d'aquest calat es faci seguint els estàndards més elevats, és a dir, escoltant totes les parts implicades i fins i tot la Comissió de Venècia del Consell d'Europa.

Els seus socis, Unides Podem però també ERC, preferien anar més enllà i rebaixar la majoria necessària per renovar el CGPJ, una opció que la Comissió Europea veu amb reticències. El PSOE espera que els seus socis no posin pegues i acceptin aquest camí. De fet consideren que la decisió del TC ha provocat un "reagrupament" en la majoria de la investidura i que la proposició pot ser firmada per més grups més enllà de PSOE i UP.

La proposició es podria presentar aquesta mateixa setmana i es tramitarà, com a mínim, per la via d'urgència. Fins i tot es podria habilitar el mes de gener per anar més ràpid i fer-ho pel procediment de lectura única, tot i que aquests extrems encara no estan confirmats. En tot cas, la reforma que pretenia accelerar la renovació del TC perquè tingui, després de gairebé una dècada, majoria progressista, es pot demorar encara entre un i dos mesos. El PSOE també vol esperar a tenir la sentència del TC i, sobretot, els vots particulars dels magistrats progressistes (un de Juan Antonio Xiol, un de María Luisa Balaguer i un de conjunt de Cándido Conde-Pumpido, Inmaculada Montalbán i Ramón Sáez), que podrien estar entre aquest dimecres i dijous, segons fonts de l'Alt Tribunal), per acabar d'afinar la resposta legislativa a la crisi.

Els equilibris del PSOE

I és que el PSOE transita per un camí molt estret: per una banda li interessa magnificar el xoc institucional provocat pel bloqueig del PP, però per l'altra refusa impulsar canvis legals que afectin l'estructura bàsica de l'arquitectura dissenyada el 1978. "El PSOE és defensor a ultrança dels consensos de la Transició", ha remarcat el portaveu al Congrés, Patxi López. Els socialistes refusen parlar de "cop d'estat" o de "règim del 78" i pretenen circumscriure la crisi al comportament irresponsable del PP, ignorant que l'entramat de la dreta política, judicial i mediàtica va més enllà d'aquest partit i abasta àmplies capes de l'Estat.

La Moncloa traspuava aquest dimarts una barreja d'empipament i de desconcert. La més indignada ha estat la ministra de Justícia, Pilar Llop, que ha afirmat que el PSOE s'ha vist obligat a "legislar sobre patologies democràtiques provocades pel PP" provocant així un "germen antidemocràtic". Llop tot just havia acabat de veure la compareixença de Feijóo (farcida, segons ella, d'errors tècnics) i l'ha instat a posar "sobre la taula" els noms dels vocals del CGPJ.

Tot i això, escoltant Feijóo quedava clar que això no passarà, és més, per al president popular el bloqueig del CGPJ és la manera que té de "garantir la independència del poder judicial" de les urpes de Sánchez. Per arribar a un pacte ha posat com a condició tipificar com a delicte la convocatòria d'un referèndum, mantenir el delicte de sedició i no canviar el de malversació, és a dir, tirar enrere tota l'estratègia de Sánchez amb Catalunya i adoptar la del PP. Feijóo, però, tampoc acaba d'estar satisfet amb com li ha sortit la jugada perquè amb el xoc del TC ja no es parla ni de la sedició ni de la malversació.

A l'estiu, la Comissió Europea publicarà un nou informe sobre la situació de l'estat de dret a Espanya, on fa quatre anys que reclama la renovació del CGPJ. Caldrà veure si d'aquí a l'estiu ja s'ha resolt la situació i quina lectura en fa Brussel·les: o bé Sánchez els convenç que la seva reforma legal limitada era l'únic camí per esquivar el bloqueig del PP o bé la Comissió ho veu com una ingerència del poder polític en la justícia, a l'estil d'Hongria o Polònia, com defensa el PP.

Reforma Codi Penal

D'altra banda, després de la decisió inèdita del TC d'aquest dilluns a la nit, no hi ha hagut sorpreses i la mesa del Senat ha decidit retirar els punts suspesos de la reforma del Codi Penal que ja estaven incorporades al dictamen. D'aquesta manera, la tramitació de la norma continua endavant sense els canvis que havien de forçar la renovació del TC i la comissió de justícia ha aprovat el dictamen sense les dues disposicions després que la ponència les hagi eliminat. En la reunió de primera hora d'aquest matí, la mesa també ha acordat personar-se en la causa oberta a l'alt tribunal, una decisió a la qual el PP hi ha votat en contra.

La mesa del Senat està formada per set membres: tres del PSOE, tres del PP i un del PNB. Els tres senadors socialistes s'han aliat amb el del PNB per tirar acatar la decisió de l'alt tribunal, però també per demanar que el Senat formi part de la causa oberta al TC com a part afectada. El president de la cambra alta, Ander Gil, ja va anunciar aquest dilluns a la nit que el Senat acataria la resolució del TC, tot i discrepar-ne. De fet, Gil va assegurar que la decisió de l'alt tribunal suposava una intromissió en l'acció legislativa de la cambra alta.

Hi ha insistit la portaveu del PSOE al Senat, Eva Granados, que ha recordat que els senadors tenien la potestat de presentar "vetos i esmenes" a la norma que provenia del Congrés si es volia modificar alguna cosa sense la necessitat que intervingués el TC. "Ara els senadors ja no ho podran fer", ha lamentat. De fet, el termini per presentar esmenes es va acabar aquest dilluns al migdia. Granados ha explicat que el PSOE està preparant un recurs al TC per aixecar la suspensió adoptada per l'alt tribunal.

Gamarra aposta per permetre tramitar la resta de la norma

La mesa del Senat ha votat de manera conjunta tant el fet de retirar les parts suspeses de la norma com la decisió de personar-se en la causa. Per això, els tres senadors del PP hi han votat en contra, perquè rebutjaven que el Senat demanés formar part de la causa oberta arran del seu recurs d'empara. La portaveu dels populars al Congrés, Cuca Gamarra, ha defensat que sigui ara la comissió de Justícia la que "arbitri la fórmula" sobre com eliminar les dues disposicions incorporades per forçar la renovació del TC. "El recurs es referia només a les dues esmenes, no a la resta de la reforma del Codi Penal. Són qüestions inconnexes i es pot arbitrar la fórmula per separar-ho i que pugui seguir la tramitació allò que no afecti aquest recurs", ha afirmat a la COPE.

Si el Senat continua endavant amb la tramitació, el ple de la cambra alta hauria d'aprovar la norma amb les disposicions suspeses extirpades. La votació estava prevista per aquest dijous. Hauria de tornar al Congrés la norma? Les lleis que s'aproven a la cambra alta només han de tornar a votar-se a la cambra baixa si incorpora alguna esmena del Senat. En aquest cas, s'han eliminat algunes parts del text i a hores d'ara no hi ha una opinió unànime sobre què hauria de passar. Segons Granados, la norma no hauria de tornar al Congrés encara que se n'hagi eliminat una part.