El Senat aprova definitivament els pressupostos generals sense acceptar cap esmena de l'oposició

BarcelonaEl Senat ha aprovat definitivament aquest dimarts els pressupostos generals de l'Estat. Al debat final s'hi arribava amb totes les incògnites resoltes, així que el ple s'ha centrat bàsicament en una única controvèrsia: la majoria de partits de l'oposició han censurat que no se'ls hagi acceptat cap de les més de 3.500 esmenes que havien presentat durant la tramitació dels comptes en aquesta cambra. Els dos partits del govern espanyol –el PSOE i Unides Podem–, ajudats per ERC, el PNB i EH Bildu, han unit els seus vots per tombar qualsevol intent de canviar els pressupostos.

Com que no ha prosperat cap esmena, el govern espanyol i els seu aliats han pogut tancar l'aprovació dels comptes al Senat sense necessitat de tornar a passar pel Congrés. Es tracta d'una situació inusual que només havia passat dues vegades abans: el 2017, amb un Mariano Rajoy amb majoria absoluta al Senat; i el 1983, després que Felipe González arrasés a les eleccions i controlés les dues cambres. Ara Sánchez no té majoria absoluta ni al Congrés ni al Senat, però amb l'operació antiesmenes d'avui ha exhibit la solidesa del seu pacte amb el sobiranisme basc i català.

Una de les intervencions més crítiques contra el veto a les esmenes ha sigut la del senador de JxCat Josep Lluís Cleries: "Això és una estafa parlamentària". Fins i tot partits que avalen els comptes, com Compromís, han criticat el veto. "Per fer això, tanquem aquesta cambra", ha dit Carles Mulet.

Contra ERC i EH Bildu

El ple també ha servit per veure de nou cohesionats el PP, Cs i Vox. D'una banda, han llançat retrets pel contingut econòmic dels comptes i, de l'altra, també han lamentat que el govern espanyol hagi escollit el "separatisme" d'ERC i EH Bildu com a socis prioritaris. "Volen acontentar Junqueras i Otegi, i ells el que volen és trencar Espanya", ha dit la senadora taronja Ruth Goñi.

ERC, EH Bildu i el PNB han defensat un darrere l'altre el seu suport. Els nacionalistes bascos ho fan en pro de l'estabilitat institucional en temps de pandèmia i els abertzales perquè serveixen per "frenar el trifachito" i això els sembla més que suficient. La senadora Mirella Cortès (ERC), conscient que alguns sectors de l'independentisme han criticat el sí del seu partit, ha argumentat que s'havien d'avalar perquè contenien "millores en la inversió social i la inversió a Catalunya". El PSOE ha donat les gràcies a tot els partits que han avalat els comptes, un total de 12. L'últim en sumar-s'hi, aquest mateix dimarts, el Partit Aragonès. "Amb els pressupostos, a aquest país li ha tocat la loteria", ha proclamat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.

L'aprovació dels pressupostos, els primers des del 2018, dona aire a la legislatura a Espanya i permet ajornar durant una bona temporada el fantasma d'unes eleccions anticipades. Es tracta d'uns comptes expansius -tenen un sostre de despesa de 194.456 milions, el més elevat de la història- per afrontar els estralls que ha causat el covid, i també preveuen que Catalunya rebi 2.339 milions d'euros en inversions el 2021. És una de les xifres clau que reivindica ERC per justificar el seu suport.