Gabriel Rufián: “Sempre he sigut un mileurista i ara seré tan auster com pugui”
Gabriel Rufián crida l’atenció sense cridar. Sembla impossible que perdi els nervis. Amb tots vostès, l’home tranquil
BarcelonaGabriel Rufián crida l’atenció sense cridar. Sembla impossible que perdi els nervis. Amb tots vostès, l’home tranquil.
Vostè és tan tranquil com sembla?
Desgraciadament, sí. Amics i familiars em demanen més empenta, però em costa molt perdre els papers.
I amb què els perd?
Amb la mentida o amb la gent que fa o diu coses que no es creu.
Què es pren abans d’anar a 13TV?
Res.
Sembla impossible...
Doncs ja em pot creure.
A qui va votar en les primeres eleccions generals en què ho va fer?
Vaig votar en blanc i pràcticament sempre ho he fet així.
¿La parella Rufián-Tardà és la nova estranya parella?
Som molt diferents expressant-nos, però arribem a la mateixa conclusió.
A Madrid, pis de lloguer o hotel?
Sempre he sigut un mileurista precari i ara seré tan auster com pugui.
Per què el bocata calamares té tanta fama?
Perquè és boníssim! L’altre dia el vaig tastar.
Per què el banc blau del Congrés és de color blau?
Ni idea, però moltes vegades qui s’hi asseu és gent que no representa més que els seus propis interessos.
On era el 23-F?
No hi era. Sóc del 82.
Com el Naranjito. Per cert, on va veure la final del Mundial que va guanyar Espanya?
A casa amb la meva dona. M’agradava molt com jugaven.
Qui guanyarà la Lliga?
L’Espanyol?
Ho diu perquè és perico declarat?
Sí, i una mica per tocar els nassos. Però m’agrada molt com està jugant el Barça. Veig el futbol distanciant-me de la passió.
La Grossa o el Gordo?
La Grossa, no? Hem de fer país.
Quants diners es gasta en la loteria de Nadal?
Mai he comprat loteria. Feia travesses amb el meu avi però pagava ell.
¿Espanya s’assembla més al Sálvame o a una sessió del Congrés?
Al final és el mateix. El Congrés s’ha convertit en un teatre i ja fa temps que no representa a ningú.
Quin plat li surt més bé?
La pasta.
Si prement un botó pogués desaparèixer ara mateix, on el trobaríem?
A la muntanya. Tinc un gran record del Besiberri, la primera muntanya que vaig pujar amb el meu pare.
Si pogués ser diputat durant 24 hores d’un altre partit, de quin seria?
M’hauria agradat molt ser a l’Esquerra Unida de Julio Anguita.
Què el fa plorar?
Per exemple una escena de L’indomable Will Hunting en què Robin Williams intenta convèncer Matt Damon que no té cap culpa.
Quan m’arribi el moment, ¿creu que cobraré una pensió?
Té més possibilitats de cobrar-la a la República Catalana.
Què demana als Reis?
Salut. Suat, però és el més important.
¿Pensa fer algun Iceta aquesta campanya?
No. L’Ivan Labanda ho fa millor.
En política sempre es diu la veritat?
No.
M’ha enganyat en alguna resposta?
No em surt gaire bé la pasta.
L’ESTRANYA PARELLA, SEGONA PART
El dia d’aquesta conversa Gabriel Rufián coincideix a les portes de l’ARA amb Ivan Labanda, l’actor que el reencarna els dijous a Polònia. Per experiència puc assegurar que aquest és un moment especialment complex la primera vegada que es dóna: el real i la paròdia cara a cara. En aquesta ocasió, tant l’un com l’altre semblen contents d’haver-se conegut finalment. El candidat d’ERC es declara seguidor del programa i confessa que riu amb el seu doble.
A l’home tranquil l’hem vist com un bloc de gel en un plató de 13TV mentre la resta de tertulians l’escridassen, algunes vegades fins i tot un pèl intimidatòriament. I ell, com si no hi fossin. L’home tranquil afirma que no sap dir ni fer coses que no es creu i es declara molt còmode en el tàndem electoral que fa amb Joan Tardà, la cara i la creu pel que fa a l’expressivitat. La roba que porta l’hi compren la seva dona o la seva mare. Si ho fes ell “podria sortir al carrer amb tres o quatre colors diferents”.
Perico confés, diu que ho és, en part, per anar a la contra i tocar la pera, i afirma que viu el futbol lluny de la passió. Una passió que potser li faria perdre aquest tupè marca de la casa. El tupè Rufián.
