La selfie d’Ai Weiwei, Puigdemont i Franco

L'artista xinès i l'expresident català debaten sobre el que els uneix: l'empresonament, la impossibilitat de tornar a casa i la lluita contra la repressió

Ai Weiwei i Carles Puigdemont a Brussel·les
Júlia Manresa
21/11/2018
2 min

Brussel·lesUn format petit i discret per a algú capaç de forrar les immenses columnes del Konzerthaus de Berlín d’armilles salvavides com les que fan servir els milers de refugiats per arribar a Europa. Però ahir, l’artista, dissident i activista xinès Ai Weiwei es va asseure en una petita sala fosca al bell mig de Brussel·les al costat de l’expresident Carles Puigdemont per debatre sobre el que els uneix: l’empresonament, la impossibilitat de tornar a casa i la lluita contra la repressió.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Però el nom d’Ai Weiwei va seguit de la provocació i ahir, tot i que en petit format, l’activista xinès es va treure el mòbil de la butxaca per fer-se una selfie amb el líder independentista i la imatge que apareixia projectada darrere seu. Una fotografia del mateix Ai Weiwei feta des d’on s’aixeca la creu del Valle de los Caídos. Però, a part de la creu, l’únic que s’hi veu és com ensenya el dit del mig.

La fotografia es va projectar enmig d’un debat en què els dos ponents van coincidir en totes les respostes. Amb el títol Democràcia o tirania?, Ai Weiwei i Puigdemont van criticar la falta de llibertat i la repressió que es viu en diferents països i indrets del món, però sobretot la hipocresia d’institucions i autoritats, com les europees, que demostren una “doble vara de mesurar” quan toca defensar les llibertats fonamentals i els drets humans dins les seves fronteres. L’artista xinès va recordar que, quan es tracta de regions com el Tibet, el discurs d’Europa és un, però que, quan es tracta de Catalunya, Hongria o Turquia, canvia. Puigdemont, per la seva banda, creu que aquest és precisament un dels riscos més grans per a Europa. Una Europa, però, que és el seu últim refugi i on ell mateix i la resta de líders independentistes empresonats i exiliats tenen dipositades totes les esperances.

Sota la mirada de complicitat de Txell Bonet i del raper Valtònyc, que van fer dues intervencions preparades després d’una conversa d’hora i mitja, els dos ponents van ser contundents en les reivindicacions. L’artista xinès va arribar a afirmar que l’única diferència entre la repressió que ell mateix (i altres dissidents) pateix a la Xina i la que han patit els independentistes catalans és que al règim asiàtic “fan desaparèixer” persones. També va ser clar quan va qualificar de “càstig” i “vulneració dels drets humans” el fet que s’empresonin persones preventivament durant anys sense provar que són criminals.

El moderador del debat, Ryan Heath -redactor en cap de política del setmanari Politico - també va voler arrencar la part més personal de la dissidència i l’exili. Ai Weiwei no va deixar que es veiés cap dels seus sentiments, però Puigdemont sí que es va obrir. Va explicar que des que és a Bèlgica ha retornat a la poesia i que per trobar forces per llevar-se cada matí es diu a si mateix: “Aquest és l’últim dia a l’exili”. “No és realista, però em permet continuar lluitant per no acceptar la meva situació com a definitiva”, afegia. Continuar lluitant com pot fer Ai Weiwei: encara que sigui amb una selfie i ensenyantel dit al que queda viu del franquisme a Espanya.

stats