Una seixantena de mossens i diaques signen un manifest a favor del dret a decidir
"No volem posar-nos al davant de la gent dels nostres pobles però tampoc no en volem quedar al marge", afirmen
BarcelonaUna seixantena de mossens i diaques han signat un manifest a favor del dret a decidir i han reivindicat la llibertat dels responsables de l'Església respecte a qualsevol posicionament polític. En el text, subscrit per 57 mossens i diaques, afirmen: "No volem posar-nos al davant de la gent dels nostres pobles però tampoc en volem quedar al marge". També expliquen com uns quants van participar a la V a Barcelona a favor de la consulta del 9-N i són partidaris "d'iniciar un procés que condueixi a la independència de Catalunya".
Dimarts a les 19.30, mentre es feien les protestes davant d'una bona part dels ajuntaments de Catalunya en favor del 9-N, una desena de monjos de Montserrat ja es van concentrar davant del monestir amb cartells on es podia llegir 'Volem votar', tal com explica el blog Barcelona Street Times, de Guillem Carbonell. Carbonell afegeix que va ser la primera vegada que els monjos de Montserrat es manifestaven.
Els mossens i diaques se sumen així a la demanda que ja han fet els bisbes catalans. En el manifest, els mossens mostren el seu desig de pronunciar-se sobre el futur de Catalunya. "Defensem la llibertat dels responsables de l'Església respecte a qualsevol posicionament polític, així com també la legitimitat moral del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya", assenyalen.
Fa una setmana, el col·lectiu Església Plural demanava als bisbes catalans que donessin suport "de forma explícita i pública" al dret a decidir i a la consulta del 9-N mitjançant una campanya de recollida de signatures. En una carta dirigida als bisbes, Església Plural lamentava que l'Episcopat català, excepte "alguna coratjosa excepció", no s'hagués pronunciat a favor del dret a decidir, com sí que ho han fet altres institucions no polítiques de Catalunya.
En la missiva, datada el 27 de setembre, es recordava que els bisbes ja es van pronunciar al document 'Al servei del nostre poble', en què es reafirmava el compromís amb el poble català, en "uns moments molt punyents", després que el TC retallés l'Estatut.
