El Congrés aprova la llei que permetrà a l'Estat prendre el control dels Mossos per "defensar Espanya"
Els grups nacionalistes denuncien la invasió competencial de la nova llei de seguretat nacional
MadridLa Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres amb competència legislativa plena –no caldrà que es debati en ple– la llei de seguretat nacional, una norma que permet a l'Estat ordenar la mobilització dels mitjans materials i humans de les comunitats autònomes, incloent-hi els Mossos d'Esquadra i les policies locals, per "garantir la defensa d'Espanya". La llei s'ha aprovat amb els vots del PP i del grup socialista, que han pactat una trentena d'esmenes al text, així com UPyD. El grup de CDC i d'UDC, ERC i el PNB han denunciat la invasió competencial.
La llei, que ha vist la llum verda per 37 vots a favor i 6 en contra, anirà ara al Senat. Es presenta com una norma que garanteix a l'Estat els instruments adequats per afrontar els riscos i les amenaces de manera coordinada, de manera que pugui disposar dels mitjans materials i humans de totes les administracions, també les autonòmiques i locals per, segons consta a l'article 3 de la norma, "garantir la defensa d'Espanya i els seus principis i valors constitucionals".
La norma obliga totes les institucions i autoritats de l'Estat a "assegurar la disponibilitat dels serveis essencials" per a les finalitats que determinin el govern espanyol i el Consell de Seguretat Nacional, l'òrgan de coordinació entre les administracions que s'ocupa dels casos en què estigui en risc la seguretat.
Aquest òrgan podrà dictar les directrius en matèria de coordinació i dirigir i coordinar les actuacions de gestió de situacions de crisi. Es convocaran els representants de les comunitats autònomes "quan la seva contribució es consideri necessària".
L'horitzó del 27-S
Malgrat que els populars han posat sobre la taula a última hora una quinzena d'esmenes transaccionals per provar de captar el 'sí' dels nacionalistes, ERC, PNB, UDC i CDC han votat en contra d'un text que consideren que envaeix clarament les competències de les comunitats autònomes. L'Esquerra Plural, que també s'hi ha oposat, creu que la norma recull un "concepte ideològic de seguretat" i que no és "innocent" el fet que s'aprovi ara, tenint en compte el debat obert a Catalunya.
El portaveu d'ERC, Joan Tardà, ha afirmat que la proposta busca avortar el procés a Catalunya i els resultats del 27-S que han de donar peu a la creació de la República Catalana. Tardà ha recordat que el PP ja limita els seus missatges sobre Catalunya a "l'escenari de les advertències" i els "estats d'alarma, excepció i setge".
"Allò del que mai havíem sentit a parlar ja es vehicula sense cap complex", ha dit Tardà, en referència al fet que el PP i l'executiu espanyol ja comencen a fer circular la possibilitat de suspendre l'autonomia per "crear temor".
Per aquest motiu, ERC havia presentat una esmena –rebutjada pel PP– que estableix que en cap cas es podrà utilitzar la llei com a resposta a les decisions dels Parlaments.
El portaveu d'UDC, Toni Picó, ha assegurat que la seva formació comparteix que cal abordar la seguretat, però no "la lletra" de la llei, que és "una excusa" per sostreure competències a les comunitats autònomes.
Segons Picó, "PP i PSOE es posen d'acord a prendre competències centralitzant-les en òrgans de l'Estat" amb una norma que suposaria "la imposició d'obligacions i el compromís de recursos de les comunitats autònomes".
PP i PSOE pacten una trentena d'esmenes
La llei s'ha aprovat amb els vots a favor dels dos grans partits de la cambra. El portaveu del Grup Socialista a la Comissió, José Enrique Serrano Martínez, ha rebatut les crítiques dels partits nacionalistes tot recordant que la política de seguretat és "competència de l'Estat" perquè la Constitució "encomana al govern [espanyol] la defensa de l'Estat. Segons el PSOE, les seves esmenes han corregit "excessos", com el fet que empreses privades participin a la seguretat nacional.
La portaveu del PP, Beatriz Rodríguez-Salmones, ha afirmat que "les amenaces i risc del segle XXI" han fet necessari que tots els estats aprovin estratègies de defensa i seguretat adequades, però aquesta llei no envaeix en cap cas les competències autonòmiques perquè es basa en el "pur respecte" que el PP ha demostrat per les atribucions dels governs autonòmics.
Del que parla, segons Salmones, és de la "col·laboració", perquè "no s'entén la seguretat sinó per la col·laboració de tots els poders públics en tot el territori espanyol", malgrat que el control queda en mans de l'Estat, ja que "la seguretat d'una nació no és una competència compartida".