Ada Colau farà que l’àrea de Seguretat de l’Ajuntament depengui d’alcaldia

BarcelonaL’equip d’Ada Colau gestiona amb discreció el dibuix del nou cartipàs municipal. I una de les àrees més delicades és la de la seguretat. Barcelona en Comú ha sigut crítica amb el funcionament de la Guàrdia Urbana durant la campanya electoral, fins al punt de denunciar episodis de “tortures” protagonitzats pels excessos d’alguns agents o la implicació de determinats policies en xarxes de prostitució. “Pel bé de la Guàrdia Urbana s’ha de revisar el que no està funcionant”, va dir Colau l’endemà de guanyar les eleccions. Conscient que qualsevol decisió serà escrutada, Colau farà que l’àrea de Seguretat de l’Ajuntament depengui directament d’alcaldia. La coalició de l’esquerra alternativa valora que sigui una figura externa als electes -un comissionat- qui assumeixi la gestió de la policia. Barcelona en Comú va apuntar en campanya decisions que poden ser controvertides, com modificar alguns protocols d’actuació per superar determinades males praxis, suprimir de manera progressiva el cos d’antiavalots i orientar cap a la mediació i prevenció el servei policial.

En paral·lel al diàleg amb ERC i el PSC -ahir hi va haver una altra trobada amb les dues forces d’esquerres-, l’equip de Colau planifica un cartipàs que pugui comptar prioritàriament amb el suport extern dels republicans per la via d’un pacte d’estabilitat, tal com va avançar l’ARA dissabte. El govern municipal s’articularà amb quatre tinents d’alcalde, que molt probablement seran Gerardo Pisarello, Laia Ortiz, Jaume Asens i Janet Sanz. Pisarello, número 2 de la candidatura, assumirà l’àrea d’Economia i Treball; Ortiz portarà la de Drets, amb tutela sobre polítiques socials, com educació i benestar; Asens liderarà l’àrea de Democràcia, amb atribucions en qüestions de participació i drets humans; i Sanz, regidora d’ICV en aquest mandat, capitanejarà Urbanisme i Habitatge.

Gestionar les susceptibilitats

Tot i que algunes travesses situaven Asens en l’àrea de Seguretat, la coalició prefereix que el control de la Guàrdia Urbana rebi la tutela directa d’alcaldia, amb el reforç en la gestió d’una persona externa al nucli dur de la candidatura. Asens, persona de confiança de Colau -és un dels fundadors de la plataforma Guanyem, i també manté vincles amb Podem i Procés Constituent-, s’encarregarà d’una àrea capital per a la coalició, la de Democràcia. Advocat vinculat als moviments socials, en la seva trajectòria ha assumit la defensa de detinguts en protestes ciutadanes, inclosa la d’imputats en el cas 4-F, recollit en el documental Ciutat morta. Si Colau hagués encarregat a Asens liderar en solitari l’àrea de Seguretat, el nomenament hauria suposat un missatge implícit cap al cos policial, que ja ha llegit el triomf de Colau com una amenaça. De fet, el gerent de la Guàrdia Urbana, Joan Delort, va anunciar la seva marxa del consistori després que l’activista s’imposés el 24-M.

Més enllà de les tinences d’alcaldia, Barcelona en Comú ha definit noms que assumiran àrees concretes de la gestió de govern. Mercedes Vidal (EUiA), número 10 de la coalició, serà regidora de Mobilitat. En campanya ja va presentar les propostes de mobilitat, com la T-Ambiental, una targeta amb un cost de 50 euros mensuals que permetria accedir a tot el transport públic. L’urbanista i arquitecte Josep Maria Muntaner, número 11 de la llista i últim electe de la candidatura, serà el regidor encarregat d’Habitatge.

El comiat de 26 regidors

Mentre Colau construeix el seu projecte, ahir va ser un dia de comiats emotius a l’Ajuntament. Barcelona, de fet, tanca una etapa. Fins a 26 dels 41 regidors van dir adéu al consistori, que dissabte viurà la investidura de Colau com a nova alcaldessa. La sala de plens va ser l’escenari d’abraçades, encaixades de mans i llàgrimes més o menys dissimulades. Xavier Trias, conscient de les dificultats de governar en minoria, va aprofitar la seva intervenció per avançar que faran una oposició “constructiva” i per fer una crida a la “responsabilitat” per no deixar la ciutat “paralitzada”.

Colau no era a l’Ajuntament, però se la intuïa en moltes de les intervencions. Tant en la d’un il·lusionat Ricard Gomà (ICV), que s’acomiada després de 12 anys com a regidor i que animava Barcelona en Comú a “construir el somni”, com en del socialista Gabriel Colomé, que, fent un repàs del mandat, va recordar que el 2011 els indignats ocupaven la plaça de Catalunya i que el 2015 prendran les cadires de l’Ajuntament. Joaquim Mestre, que va deixar ICV per anar a la llista del PSC, s’ho mirava assegut a la tercera fila, darrere dels socialistes i sense prendre la paraula. Ell també deixa l’Ajuntament després que el PSC es quedés amb només quatre regidors (ocupava el sisè lloc de la llista de Collboni).

Del grup municipal de CiU s’acomiadaven quatre dels 14 regidors (Joan Puigdollers, Raimond Blasi, Irma Rognoni i Eduard Freixedes) i l’encarregat del comiat va ser el veterà Puigdollers. Ell, que després de 24 anys es va definir com un “expert” a fer oposició, ja no viurà el retorn de CiU a aquesta funció després d’un parèntesi de només quatre anys però va animar els seus a fer-la des del diàleg. Jordi Portabella, com Joan Laporta, d’Unitat per Barcelona, també tancaven una etapa. ERC es renova de dalt a baix. Portabella, que plega després de 16 anys, va agrair a la família que li hagi disculpat les “absències” durant més temps. I Laporta va afirmar que marxa més enamorat de Barcelona, en ple èxtasi blaugrana.

Malestar a MES i ERC pel pas de Jordi Martí

La incorporació de Jordi Martí, exportaveu del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, com a gerent del consistori de la mà d’Ada Colau ha causat malestar a Moviment d’Esquerres (MES), del qual ell és encara el portaveu. En un comunicat, MES va deixar clar que la decisió de Martí és “incompatible” amb el seu càrrec de portaveu i el rellevarà, com va avançar ahir l’ARA, el 27 de juny. MES va desvincular la decisió “exclusivament personal i de caràcter professional” de Martí de cap negociació política. El partit, que integra part dels exsocialistes escindits del PSC, defensa que, en tant que integrant de la candidatura d’Alfred Bosch, se sent “part activa” de les negociacions amb Colau. També ERC va desvincular la incorporació de Martí al govern municipal de les converses. Ahir fonts republicanes no amagaven la seva decepció, que van traslladar als socis de MES. També va censurar el pas de Martí un dels principals dirigents de MES, l’eurodiputat Ernest Maragall. Qui sí que va celebrar el nomenament de Martí és l’actual cap de files del PSC a l’Ajuntament, Jaume Collboni.